Per Francesc Sánchez.
La regulació dels sistemes urbanístics generals i locals ve regulat als articles 34, 35 i 36 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme i als articles 33, 34 i 35 del seu Reglament.
Podem definir els sistemes urbanístics com el conjunt d’elements fonamentals que integren la estructura general bàsica de la ordenació urbanística i que determinen el seu desenvolupament urbà i estan integrats per les comunicacions, pels equipaments comunitaris i pels espais lliures públics.
Els sistemes urbanístics es poden diferenciar en:
- Generals, si serveixen a tot el municipi.
- Locals, si serveixen a un àmbit concret de sòl urbà o de sòl urbanitzable.
Tipologia dels sistemes urbanístics.
1) Comunicacions, que comprenen les infraestructures necessàries per a la mobilitat de les persones i de les mercaderies: transport terrestre marítim o aeri; també ho són les àrees d’aparcaments.
2) Equipaments comunitaris, que comprenen els centres públics, religiosos, culturals, docents, esportius, sanitaris, assistencials i qualsevol altre que sigui d’interès públic o social.
3) Espais lliures públics, que comprenen parcs, jardins, zones verdes, espais per esbarjo, lleure i esport.
4) Finalment, també tenen la consideració de sistemes urbanístics, les reserves de terrenys destinades a habitatges dotacionals públics, que són aquells que es destinen amb caràcter temporal a satisfer necessitats de persones amb necessitats d’assistència.
La obtenció dels sistemes urbanístics es pot realitzar de dues formes:
- Si estan inclosos dins d’àmbits d’actuació urbanística (sectors o polígons) s’obtenen de forma obligatòria i gratuïta mitjançant la tècnica de la reparcel·lació. Normalment en aquests supòsits estarem davant de sistemes urbanístics locals.
- Si es tracta d’actuacions aïllades, normalment per obtenir sols qualificats com a sistema urbanístic general, el procediment utilitzat és el de l’expropiació forçosa.
Tanmateix, quan un sistema urbanístic general es troba inclòs dins un polígon d’actuació o en un sector de planejament, resta automàticament classificat com a sòl urbà o urbanitzable, en funció de l’ordenació que el planejament general atorga a cadascun d’aquests àmbits d’actuació, i s’integren en el mateix als efectes de la seva gestió urbanística.
Francesc Sànchez.
Advocat en exercici des del 1978, especialitzat en dret urbanístic. Format a l’administració pública, ha impartit docència en matèria de Dret urbanístic, havent estat durant molts anys Director dels Cursos de Dret Urbanístic organitzats pel Col·legi d’Advocats de Sabadell.
