Reserves per a sistemes urbanístics generals i locals

Per Francesc Sánchez.
 

La regulació dels sistemes urbanístics generals i locals ve regulat als articles 34, 35 i 36 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme  i als articles 33, 34 i 35 del seu Reglament.

Podem definir els sistemes urbanístics com el conjunt d’elements fonamentals que integren la estructura general bàsica de la ordenació urbanística i que determinen el seu desenvolupament urbà i estan integrats per les comunicacions, pels equipaments comunitaris i pels espais lliures públics.

Els sistemes urbanístics es poden diferenciar en:

  • Generals, si serveixen a tot el municipi.
  • Locals, si serveixen a un àmbit concret de sòl urbà o de sòl urbanitzable.

Tipologia dels sistemes urbanístics.

1)    Comunicacions, que comprenen les infraestructures necessàries per a la mobilitat de les persones i de les mercaderies: transport terrestre marítim o aeri; també ho són les àrees d’aparcaments.

2)    Equipaments comunitaris, que comprenen els centres públics, religiosos, culturals, docents, esportius, sanitaris, assistencials i qualsevol altre que sigui d’interès públic o social.

3)    Espais lliures públics, que comprenen parcs, jardins, zones verdes, espais per esbarjo, lleure i esport.

4)     Finalment, també tenen la consideració de sistemes urbanístics, les reserves de terrenys destinades a habitatges dotacionals públics, que són aquells que es destinen amb caràcter temporal a satisfer necessitats de persones amb necessitats d’assistència.

La obtenció dels sistemes urbanístics es pot realitzar de dues formes:

  • Si estan inclosos dins d’àmbits d’actuació urbanística (sectors o polígons) s’obtenen de forma obligatòria i gratuïta mitjançant la tècnica de la reparcel·lació. Normalment en aquests supòsits estarem davant de sistemes urbanístics locals.
  • Si es tracta d’actuacions aïllades, normalment per obtenir sols qualificats com a sistema urbanístic general, el procediment utilitzat és el de l’expropiació forçosa.

Tanmateix, quan un sistema urbanístic general es troba inclòs dins un polígon d’actuació o en un sector de planejament, resta automàticament classificat com a sòl urbà o urbanitzable, en funció de l’ordenació que el planejament general atorga a cadascun d’aquests àmbits d’actuació, i s’integren en el mateix als efectes de la seva gestió urbanística.

Francesc Sànchez.

Advocat en exercici des del 1978, especialitzat en dret urbanístic. Format a l’administració pública, ha impartit docència en matèria de Dret urbanístic, havent estat durant molts anys Director dels Cursos de Dret Urbanístic organitzats pel Col·legi d’Advocats de Sabadell.

www.fsadvocats.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.