“No hem de confondre espionatge amb investigació”

Per Alexander Salvador.
Barcelona.
 

Ahir va tenir lloc l’acte “L’espionatge polític i els seus límits” el qual forma part del cicle de debats ‘Debat a Bat’ organitzat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona. Presidit per Luis Antonio Sales Camprodón, secretari de la Junta de Govern de l’ICAB,  l’acte va comptar com a ponents amb Jordi Pina, advocat penalista, Enrique Arranz, president del Col·legi Oficial de Detectius Privats de Catalunya, Santiago Tarin, periodista de La Vanguardia, i per últim amb Joan Ridao, advocat i professor de Dret Constitucional i Ciència Política a la UB i a Esade-URL.

La clau de l’assumpte és la distinció entre l’àmbit privat, com pot ser el de l’empresa o el laboral, i el polític. La investigació privada dista molt d’ésser espionatge, d’ésser una pràctica il·legal, quelcom que la societat civil no compren. La professió d’investigador privat està sent a dia d’ara una de les professions més estereotipades, més banalitzades. L’opinió pública ha creat una imatge plena de clixés totalment irreal, va exposar Joan Ridao. Tot i així, la realitat és una altre; L’exercici d’aquesta professió, ésser investigador privat, és una pràctica comuna en els àmbits laboral o civil-familiars, exposà Jordi Pina, advocat penalista a Molins & Silva.

El cas de la Camarga

Ens aventurem en la legalitat o no d’actuacions com aquesta, en concret en el cas d’Alícia Sànchez-Camacho a la Camarga, és, doncs, des d’un punt de vista, possiblement, il·legítima aquesta actuació, però, en cap sentit il·legal, si es demostra la complicitat d’una de les dues parts. Tal com disposa la STC 114 del 29 de Novembre del 1984, “El secret de les comunicacions cau totalment quan una de les dues persones està d’acord amb la gravació”. Per tant hem d’entendre com no violats els drets inherents a la persona declarats a l’art. 18 de la Constitució Espanyola i a l’art. 12 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per altre banda, si no s’admetés per part d’una de les dues parts afectades, incorreríem en un delicte tipificat a l’art. 197 i ss del Codi Penal, cometent així el detectiu privat un tipus penal, on aquell que du a terme l’encarrega tindria la qualificació d’inductor.

“No hem de confondre espionatge amb investigació”

Aquesta va ser la màxima d’Enrique Arranz, president del Col·legi Oficial de Detectius Privats de Catalunya. Estem dimonitzant la professió d’investigador privat, quan més del 95% d’investigacions arriba a ser judicial, quedant per tant palesa la seva legalitat. En cas que es demostrés la il·legalitat de la investigació efectuada a n’Alícia Sànchez-Camacho, aquesta perdria tots els seus efectes probatoris en seu judicial. “Una proba il·lícita no té cap valor” va apuntar el mateix Enrique Arranz.

Espanya, estat pioner en matèria legislativa i formativa

Conclusivament, és de gran importància subratllar que Espanya es un dels països més avançats en matèria legislativa d’investigació privada, car, l’ordenament jurídic espanyol estipula per llei qui es l’habilitat ex lege per dur a terme una investigació, i en aquests sentit el propi estat espanyol registra a tots els habilitats per a dur-ne a terme aquesta professió. Per altre banda, Espanya a dia d’avui és un dels països pioners en formació d’investigadors privats, s’exigeixen estudis universitaris per a poder exercir aquesta professió, tal com es pot observar en la professió d’advocat. En Dret comparat, es pot identificar que ens molts estats europeus, cap llei regula aquesta professió, podent dur a terme aquesta tasca recent sortit de la presó fins i tot; Quelcom impensable a l’estat espanyol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.