Segons fonts de la Guàrdia Civil, els detinguts, entre els que trobem empresaris, testaferros i fins i tot advocats, han arribat a defraudar més de cinquanta milions d’euros a la Hisenda Pública. Tenint en compte, que varies empreses en suspensió de pagaments s’acollien a l’ERO, encara que els seus treballadors ja estesin coberts per pòlisses d’assegurances, contractades per empreses intermediàries que a canvi rebien comissions il·legals. Així doncs, era un negoci tant per les empreses com pels treballadors, que podien arribar a aconseguir la comissió de la pòlissa més les subvencions per l’expedient de regulació d’ocupació. Aquest procés ja fa mesos que està obert, l’any passat, la jutgessa de Sevilla que porta el cas va ordenar l’ ingrés a la presó de l’exconseller de Treball de la Junta d’Andalusia, Antonio Fernández. Però aquest en va sortir després de pagar una fiança de 450.000€.
Tota aquesta trama és explicada per la Guàrdia Civil en base a “la subjectivitat en la concessió d’ajudes públiques”, ja que arrel de totes les facilitats que es donaven, va permetre que l’actuació al voltant dels ERE arribés a ser incontrolable. Mercedes Alaya, la jutgessa instructora del cas han rebut tota la informació relativa al cas, més de 300 pàgines on es concentra la informació sobre els protagonistes, el modus operandi i la raó del perquè va fallar la fiscalització dels comptes púbics fins a permetre un forat econòmic de més de 85 milions d’euros mal concedits; així doncs, es tracta de tota la informació relativa a deu anys de suposada corrupció política.
Tot aquest sistema va ser ideat l’any 2001, en que es va plantejar elaborar un conveni per tal d’oferir ajudes a empreses i alhora subvencionar les ERE, per tal d’eliminar les possibilitats de fiscalització. Evidentment tot basat en decisions arbitràries, que per res anaven relacionades amb necessitats objectives, sinó més aviat amb interessos personals. Un clar exemple el podem trobar amb dos exconsellers socialistes que tenien bones relacions amb el que era conseller i ara diputat del PSOE, José Antonio Viera, que van rebre en nom de les seves societats 29 milions. Viera va concedir a les empreses de la seva comarca, 50 dels 73 milions concedits per tota la comunitat; així doncs, 30.000 habitants van rebre el 70% de les ajudes que haurien d’haver anat destinades a vuit milions d’andalusos.
Els fons pels ERE beneficiaven a empreses que no patien cap tipus de crisis econòmica; com aconseguien fons públics per reestructurar la plantilla? El criteri de major importància no era només l’econòmic, sempre tenint en compte l’arbitrarietat en les decisions, sinó que primaven les decisions polítiques que buscaven donar suport a grans i influents companyies amb una clara intervenció en el mercat. Cal recordar que aquesta política esbiaixada ja va ser sancionada per part de la Unió Europea. Tot i això, també se’n van beneficiar companyies que sí que eren insolvents o que tenien poca activitat econòmica, el fons que rebien no generaven l’impuls objecte de l’ajuda. Si deixem de banda les ajudes directes, podem veure com la gestió dels ERE, va generar plusvàlues a certes companyies que van veure el negoci rodó en les prejubilacions. Un exemple és la consultoria Vitalia, que va gestionar les prejubilacions de 60 dels 72 intrusos identificats per la Junta en la seva investigació interna. Però per quina raó van deixar que Vitalia exercís com a consultoria i que a més, introduís la seva pròpia asseguradora? Doncs degut a que oferia pagar les pòlisses a terminis, una avantatge que no donaven les altres asseguradores. Però amb el pas del temps, calia recalcular el cost de les pòlisses cada any, i els interessos cada vegada augmentaven més; raó per la qual, el deute de la Junta amb les asseguradores és molt alt.
L’informe policial remarca el rol essencial de Viera per tal de promoure la major part d’aquestes subvencions atorgades de manera il·lícita. Al ser diputat és aforat, raó per la qual la seva imputació traslladarà el cas al Tribunal Suprem. El seu successor, Antonio Fernández, exconseller entre 2004 i 2010, que es troba en presó preventiva, se’l senyala com el fil conductor, ja que no només coneixia sinó que estava informat de la concessió d’ajudes. A més, a l’any 2009 va rebre un informe del bufet Garrigues amb unes conclusions molt colares que destacaven l’elusió del control financer i la falta de competències de Guerrero, ex director general de Treball, per concedir ajudes. Tot i tenir-ne constància no ho va fer saber al jutjat ni al Ministeri Fiscal. Tota l’actuació de Guerrero va requerir la col·laboració activa de subordinats que es van saber aprofitar de la debilitat del sistema. Cal destacar l’actuació del seu xofer, secretaries i del ex parlamentari socialista Ramon Díaz.
Aquesta mateixa setmana la jutgessa Alaya ha tornat a ordenar presó incondicional per l’exdirector general de Treball i principal imputat del cas, Javier Guerrero. Després d’estar declarant durant tres hores, s’ha considerat que hi ha un alt risc de fuga, alteració de proves i la possibilitat que contacti amb altres imputats comportant una alteració de la investigació. Degut a que la causa és secreta, no s’ha pogut conèixer si Alaya li imputa nous delictes. Aquesta decisió marca la pauta per les futures compareixences que es preveuen llargues, ja que hi ha seixanta imputats.
