Si diem Torres Baena potser el nom en sí no ens diu gaire. Però si diem que és el principal imputat del cas “Karate” ja comencem a ubicar-nos una mica. En efecte, estem parlant de la trama més gran de pederàstia d’Espanya fins al moment, on Torres Baena, ex campió nacional de karate, la seva dona així com dos empleats utilitzaven el gimnàs on impartien classes de tal disciplina marcial per abusar sexualment dels seus alumnes. Ha estat condemnat a 302 anys de presó per la comissió de 35 delictes d’abusos sexuals i 13 de corrupció de menors. També s’ha condemnat a la seva dona, María José González, a 148 anys de presó i a la monitora de l’acadèmia, Ivonne González, amb 126. S’ha considerat que ambdues són culpables de múltiples delictes de corrupció de menors i abusos sexuals. L’últim dels imputats, Juan Luis Benítez, també monitor del gimnàs, ha estat absolt, perquè es considera que no ha quedat provada la seva participació en el es fets.
El cas es va obrir el 26 de gener de 2010, quan una adolescent va confessar a un professor de la seva escola que havia patit abusos sexuals per part del seu entrenador de karate. Davant de tal revelació, el Grup de Serveis d’Atenció a la Família de la Brigada Provincial de Policia judicial va interposar denuncia davant del Jutjat d’Instrucció número 7 de Gran Canàries, que va acabar la seva tasca investigadora a dia 29 de juliol. Data en què va dictar acte de processament contra els subjectes anteriorment citats. Després va venir el judici oral, amb la declaració de les víctimes, dels testimonis, dels pèrits. Ara arriba la sentència.
Aquesta ha estat emesa per l’Audiència Provincial de les Palmes de Gran Canàries, Secció 6ª, a dia 8 de març d’enguany. En ella llegim que mig centenar de persones de diferent edat i sexe van ésser sotmeses a relacions sexuals indiscriminades durant un període aproximat de 20 anys, arribant-se a involucrar-los en diferents “orgies”. En els fets provats es considera que hi ha prevaliment per part de Torres Baena sobre els seus alumnes, ja que es va aprofitar de la seva condició “d’heroi esportiu” per a “doblegar la voluntat” dels menors mitjançant l’ús de “la por i el respecte”, a fi de satisfer així els seus “desitjos lúbrics”. Si no accedien, se’ls castigava a entrenar durant moltes hores com a càstig.
El modus operandi era el següent: el professor de karate captava a les seves víctimes a molt curta edat, i tant ell com la seva dona els alliçonaven mitjançant la impartició de classes de sexologia on deia als seus pupils que la pràctica del sexe “milloraria les seves vides”; i els faria “millors lluitadors”, “millors persones”, i “millors karatekes”, posant-se a ell mateix com a clar exemple de les seves paraules. Simultàniament s’allunyava a als menors del seu entorn familiar. Després, veien els abusos.
Per tot l’anterior, la sentència parla “d’una quasi secta sexual” establerta per a satisfer els desitjos carnals de Torres Baena, que és descrit com a un “depredador sexual”, descartant-se que sigui un malalt mental. Aquest és un extrem important ja que si se’l considerés inimputable quedaria exempt de pena, ja que el dret penal només pot recaure sobre les persones que tenen les seves capacitats intel·lectives, volitives i cognitives suficients per a regir el seu ser. Els psicòlegs que han examinat el perfil del professor de karate han posat de palès que el mateix presenta “un narcisismo patológico, con una autoestima desorbitada que le hace sentirse único y especial”, que reclama “admiración excesiva de las personas que le rodean”, i que no té capacitat d’empatia “solo la muestra en la medida en que pueda obtener un beneficio secundario y satisfacer sus necesidades de ser admirado”.
La pena de presó, però, no és la única que s’aplica als fets. Com a conseqüències accessòries del delicte es demana la clausura del gimnàs escenari dels fets així com el decomís de tots els béns que puguin trobar-se en el seu interior. També s’estableix la inhabilitació espacial pel desenvolupament de qualsevol activitat de caràcter docent o educatiu amb menors durant el temps de cada una de les condemnes i la impossibilitat d’apropar-se o comunicar-se amb la víctima o els seus familiars. Pel que fa a la responsabilitat civil per delicte (art 116.1CP) considera que és pertinent indemnitzar a les víctimes en unes quanties que oscil·len entre els 10.000 i 50.000 euros en atenció a la curta edat de les víctimes, la inqüestionable gravetat dels fets enjudiciats per haver-se comés de forma reiterada dins del marc d’una activitat docent-esportiva i l’estat psicològic dels menors. S’afegeix que és les víctimes han patit un mal “difícil o impossible de reparar”.
La sentència emesa compta amb el vot particular del president del tribunal, Emilio Moya, que, malgrat que està d’acord amb els fets declarats provats i amb les penes que d’ells se’n deriven, discrepa amb l’absolució de Juan Luis Benítez perquè considera que aquest també era part de la “piràmide d’abusos” creada pel cap del gimnàs”. Per la seva banda, la defensa de Torres Baena ja ha anunciat que pensa recórrer la sentència, perquè “ningú va a casa de [prostitutes] obligat”.
Però el cas no vol acabar aquí. No vol conformar-se amb ser un cas de “megaabusos” sense cap precedent jurisprudencial sinó que pretén que tingui el seu reflex en la llei. Així, el tribunal, en el mateix text de la sentència, ha demanat al legislador que tingui en compte l’agravació de les penes previstes per a aquests supòsits de fet perquè les que efectivament compliran els 3 subjectes declarats culpables – això és, de 20 anys de presó com a màxim- “resulta insuficient”. En concret, es llegeix que “este Tribunal no puede dejar de exhortar al legislador para que considere la agravación de las penas previstas para supuestos como el que hoy juzgamos. Es cierto, que el bien jurídico protegido es eminentemente personal, la libertad e indemnidad sexual de las personas. No obstante, no podemos ser ciegos o sordos a lo que en este proceso se ha probado. Y es que una pluralidad de personas, de menores, de ciudadanos, y durante un periodo de tiempo superior a los veinte años han sido víctimas de abusos sexuales indiscriminados, y en este caso la afectación de ese bien jurídico protegido se multiplica pues es la afectación a la sociedad, al interés general. Se debe salvaguardar por el legislador ese interés general, pues todo ciudadano debe tener la garantía en un Estado de Derecho de que sus hijos estarán protegidos por la ley y por la Justicia. La pena cumple una triple finalidad. Sin duda la de reinserción y resocialización del delincuente, impuesta por la Constitución en su artículo 25, pero también la doble finalidad de prevención general y especial. La sociedad exige una respuesta en Derecho y en Justicia a un ataque brutal a tal cantidad de víctimas, y este máximo de cumplimiento de las penas impuestas en esta sentencia deviene insuficiente. Este Tribunal es consciente de que no debe legislarse a “golpe de titular “, pero constituye una obligación para el Estado, titular del ius puniendi, ejercer sus funciones de política criminal y prever supuestos como este, imprevisibles a priori por su dimensión y su brutalidad. La Ley debe estar a la altura de la demanda social, pues es el Pueblo, titular de la soberanía, y la sociedad acreedora por hechos como éste”.
