En l’àmbit mèdic tot es construeix al voltant d’una idea; l’autonomia del pacient. El pacient, en virtut de la seva capacitat, decideix si accepta o no el tractament proposat pel metge. Tot gira al voltant del pacient, que és l’epicentre de l’actuació mèdica.
Hi ha vegades però que, tristament, el pacient no pot donar el seu consentiment (ex. estat d’insconsciència o incapacitat judicial) i, llavors, es farà el que es diu consentiment per substitució; és a dir, un tercer legitimat donarà ordre de quins tractaments rebrà el pacient. No obstant, però, hi ha una eina legal que permet que, en casos en el que el pacient no pot expressar la seva voluntat, el metge la conegui. Aquesta eina es diu document de voluntats anticipades.
El document de voluntats anticipades (o tècnicament, document d’instruccions prèvies) és un escrit mitjançant el qual una persona fa una previsió mitjançant una declaració de voluntat dels tractaments i/o cures dels seus valors vitals perquè siguin tingudes en compte en un moment en el que no podrà prestar el seu consentiment.
És a dir, aquest document permet a algú determinar que: “no vull que em despertin en cas d’estar en estat d’insconsciència si es degut al meu estat avançat del càner” o “vull que facin tot el possible, fins l’últim moment, per salvar-me la vida“. El document de voluntats anticipades el poden fer (capacitat):
– majors d’edat
– capacitat d’obrar plena
I ara la pregunta és, i com es fa aquest document de voluntats anticipades? Hi ha dues maneres. Aquestes són:
a) davant de notari.
b) “Davant de tres testimonis majors d’edat i amb plena capacitat d’obrar, dels quals dos, com a mínim, no han de tenir relació de parentiu fins al segon grau ni estar vinculat per relació patrimonial amb l’atorgant”
Una altra de les qüestions més rellevants del document de voluntats anticipades són els seus límits; és a dir, què no pot incloure un document de voluntats anticipades?
– D’una banda material, no pot incloure disposicions contràries a la llei. És a dir, el document de voluntats anticipades no pot exonerar a algú de complir qualsevol obligació legal i respondre per això. El cas més flagrant seria que el Document de Voluntats Anticipades exigís la comissió d’un delicte; en aquests casos, el TEDH ha entès que: “el DVA no pot consistir en una salvaguarda o document que permeti l’exoneració del que en l’actualitat és un delicte i que, per tant, el DVA no pot justificar la comissió d’un delicte abans de la seva comissió (Pretty v. United Kingdom)
–
De la banda l’àmbit temporal o de fet. És a dir, el metge es pot trobar en la situació de haver de decidir si aplicar (o no) el DVA perquè aquest preveu el consentiment o el refús d’un tractament un cas molt similar al que ara està patint però no és idèntic. En aquests casos, serà el metge qui, raonadament, haurà de prendre una decisió.
I què pot incloure el DVA?
– Regles específiques que encaminin al metge a saber quina seria la decisió del pacient si pogués prestar el seu consentiment.
– Nomenar un representant o substitut.
– Destinació, en cas de mort, del propi cos (donació dels òrgans a investigació, incineració, etc…)
Ara bé, com ja hem dit al principi de l’article, l’autonomia privada del pacient és l’eix fonamental del Document de Voluntats anticipades. Però, per moltes raons, els nostres valors vitals poden canviar al llarg de la nostra vida i, en conseqüència, potser que el DVA que vam efectuar fa 5 anys ja no es correspongui amb el nostre desig. Evidentment, el DVA es pot modificar total o parcialment. Aquesta revisió s’ha d’efectuar en una forma admesa per l’ordenament jurídic.
