El jutge José Castro ha citat a declarar en qualitat d’imputada a la Infanta Cristina, el pròxim dia 27 d’abril. Tal declaració versarà sobre la seva intervenció a l’Associació Instituto Nóos de Investigación Aplicada i a la societat Aizoon SL així com l’ús i destinació dels fons obtinguts a través de les mateixes.
A partir de la declaració de Diego Torres i dels nombrosos correus electrònics que aquest va aportar, i després d’escoltar la versió de Luis Carlos Garcia Revenga, el jutge Castro veu indicis que podrien indicar que la Infanta coneixia l’aplicació que Iñaki Urdangarín donava al càrrec d’aquesta com a Vocal de la Junta Directiva de Nóos i a la seva participació a la societat Aizoon SL.
Així mateix, expressa que convé aclarir questa incògnita per donar crèdit a la màxima de que la justícia és igual per tothom i que de no fer-ho, esdevindria una contradicció a la pràctica quotidiana dels jutjats i tribunals que, en casos similars, és escassament probable que haguessin prescindit d’aquest tràmit.
Tot explicant els indicis que l’han portat a dictar la imputació en el fonament jurídic 5è de la seva interlocutòria, el jutge passa a indicar que, si bé aquests fets no evidencien que la Infanta va intervenir activa i decididament en la gestió quotidiana de Nóos i Aizoon, sí que existeixen indicis suficients de que no precisava fer-ho, degut a que només feia falta que donés el seu consentiment a que el seu parentiu amb el Rei fos utilitzat pel seu marit i Diego Torres, juntament amb el càrrec que ostentava García Revenga, coneixent que amb això s’obtenia un tracte generós per part d’empreses privades i públiques que, en concordança, prescindien dels controls administratius que eren de rigor, gaudint la Infanta juntament amb el seu marit dels beneficis obtinguts.
Amb tot, la conducta de la Infanta podria ser constitutiva d’un supòsit de cooperació necessària dels delictes suposadament comesos per Urdangarín i Torres, previst a l’article 28 CP (Son autores quienes realizan el hecho por sí solos, conjuntamente o por medio de otro del que se sirven como instrumento. También serán considerados autores: a) Los que inducen directamente a otro u otros a ejecutarlo; b) Los que cooperan a su ejecución con un acto sin el cual no se habría efectuado), o si més no, d’un supòsit de complicitat tipificat a l’article següent (Son cómplices los que, no hallándose comprendidos en el artículo anterior, cooperan a la ejecución del hecho con actos anteriores o simultáneos).
Podeu llegir la interlocutòria del jutge Castro aquí: Auto abril 2013 Nóos
