La titular del jutjat d’instrucció número tres de Pamplona, María Paz Benito, ha imputat l’expresident del Govern Foral de Navarra, entre els anys 1996 i 2011, Miguel Sanz; l’alcalde de Pamplona, Enrique Maya i l’ex-conseller d’Economia Álvaro Miranda per un presumpte delicte de suborn (cohecho) pel cobrament de dietes de la desapareguda Caixa de Navarra, absorbida per Caixabank, tot i conservar la marca CAN en el territori foral. Els tres implicats pertanyen a Unión del Pueblo Navarro (UPN); tot i que cal dir que l’ actual presidenta, Yolanda Barcina, també de UPN, no ha estat imputada.
Miguel Sanz serà el primer en declarar el proper dia 12, posteriorment declararà Álvaro Miranda, el dia 15 i l’actual alcalde de Pamplona, Enrique Maya, el dia següent. Els tres esmentats formaven junt amb Yolanda Barcina, la comissió permanent de la Junta d’Entitats fundadores de la caixa.
La magistrada veu indicis de delicte en la percepció de dietes, que anaven dels 2.600 euros en el cas dels presidents al 1.700 en la resta de components, en un òrgan sense funcions executives i el més curiós és que des de la seva creació va tardar un any en aparèixer en els estatuts de la Caixa i, segons sembla, era desconegut per la resta de components de la Junta, integrada per nou representants d’UPN i dos del PSN.
El tema clau per la magistrada és que els esmentats òrgans es reunien en més d’una ocasió el mateix dia amb la seva dieta corresponent; segons la declaració judicial del secretari de la caixa, fou el mateix Miguel Sanz qui va marcar el seu sistema de reunions i les ordres del dia. Les actes desvetllen que les reunions es limitaven a la lectura d’informes sobre la gestió de l’entitat, sense que cap membre fes cap intervenció. En el cas de Sanz, la remuneració rebuda, fou inclòs superior al seu sou com president del Govern autonòmic. Álvaro Miranda, que era el responsable d’Economia del govern navarrès, i que per tant la seva conselleria era la competent per inspeccionar la caixa, rebia la mateixa quantitat que com conseller del govern.
De moment tot i formar part dels mateixos òrgans, Yolanda Barcina, primer com alcaldessa de Pamplona i posteriorment com presidenta del Govern, la jutgessa instructora del cas, no l’ha citat a declarar com imputada, ja que la seva condició d’aforada l’obligaria a inhibir-se i enviar el cas al Tribunal Suprem, que designaria un nou magistrat de l’alt tribunal que instruiria tot el sumari. De moment ni la devolució de diners efectuada a la Fundació Caixa de Navarra, ni el fet de que, per ara, no hagi estat citada a declarar, eviten que l’oposició demani a la líder de UPN que abandoni l’executiu.
Aquest desgavell, en el tema de les dietes és una prova més de com una entitat financera, que tenia una situació de privilegi i quasi monopoli a la seva comunitat foral, que contava amb el reconeixement dins del món financer, com entitat seriosa i solvent, pugui passar en només tres anys d’un valor autoreconegut de 1.200 milions d’euros a una auditoria que la situava en 258 i que el valor d’ajudicació a Caixabank era simplement de 180 milions en l’accionariat de la caixa catalana, en paral·lel amb aquesta disminució de valor la retribució dels seus alts càrrecs augmentaren entre 2004 i 2011 un 216%.
La gestió de Caixa Navarra de l’última dècada va unida a la persona d’ Enrique Goñi, director general primer, co-president de Banca Cívica posteriorment i actualment integrat a la direcció de Criteria, la corporació industrial de Caixabank. Goñi va apostar per una agressiva estratègia d`expansió fora de Navarra, amb l’obertura de quaranta sucursals a Euskadi i trencant l’acord, no escrit, de les caixes territorials, de no envair la demarcació de les caixes veïnes, però és el seu gran afany expansiu és la inauguració d’una seu a l’avinguda de Pennsylvania de Washington, a pocs metres de la Casa Blanca.
