Els mitjans de comunicació parlen dia sí i dia també sobre el “Cas Noós”, fins ara més conegut com a “Cas Urdangarín”, malgrat que tot apunta a que passarà a la història com a “Cas Infanta”. En concret, a les últimes setmanes s’ha parlat molt sobre els famosos emails enviats entre els ex socis, i entre aquests i terceres persones – incloses la figura del Rei- i ha sorgit el dubte sobre quin valor tenen dins del sistema processal espanyol. Són o no són prova?
El punt de partida normatiu ve de la mà de la Llei d’Enjudiciament Civil, d’aplicació subsidiària a la Llei d’Enjudiciament Criminal, que permet la possibilitat d’aportar documents en suport digital com a prova, tanmateix la regulació és massa parca i un tant obsoleta.
Es distingeix entre documents públics i privats, on els primers adquirien més força provatòria ja estan emesos per fedatari públic, i per tant fan prova del dia de la seva emissió, de les persones que el signen així com del seu contingut (art 319 LEC). Per la seva banda, els documents privats només tindran la força probatòria de l’article 319 LEC en cas que la seva autenticitat no sigui impugnada per cap de les parts, ja que així ho llegim expressament a l’article 326.1 LEC. En cas contrari, la part que impugni l’autenticitat pot demanar que es coteji el mitjà de prova en qüestió, en el nostre supòsits, els emails.
És en aquest punt on entren en joc els pèrits informàtics, la tasca dels quals és verificar que els emails aportats al judici no han estat modificats per cap de les parts rastrejant el servidor d’internet.
En relació al Cas Noós, el jutge Castro va dictar una providència que donava per autèntics els correus presentats per Diego Torres, ex soci de Urdangarín, també imputat en el cas, i per tant els emails sí entren a la causa. En aquests emails es recullen comunicacions que permeten entreveure que la Casa Reial va conèixer, emparar i afavorir els negocis de Urdangarín a partir de la intermediació de Carlos García Revenga, Secretari de les Infantes.
La única manera que tindrien els advocats de les parts d’excloure els emails del quadre probatori es donaria en cas que es demostrés mitjançant prova pericial que els emails aportats al procediment no fossin certs en tot o en part– cas on cabria la possibilitat d’apreciar l’existència de delicte en falsedat documental- o bé en el cas que els emails s’haguessin aconseguit amb vulneració de drets fonamentals – cas on els emails com a prova s’haurien d’expulsar del procediment per ser nul·la de ple dret, sens perjudici de que s’apliqui la doctrina de connexió d’antijuridicitat.
Arrel del cas, seria bo reflexionar si dins dels sistemes de compliment normatiu de les empreses (coneguts al món anglosaxó com a “compliance programms”) s’han d’incloure normes relatives al tractament dels correus electrònics. En concret es debat si les empreses han de fer còpies de seguretat de l’activitat efectuada des dels seus ordinadors.
