Reconeixement total de la pensió d’orfandat a un nin nascut després de la mort del seu pare

Per Joaquín Tintoré.
Palma.
 

A finals del passat mes de març va tenir lloc una notícia destacable en l’àmbit jurídic balear degut a que es concedia la pensió d’orfandat a un nin que va néixer mesos després de la mort del seu pare.

Aquesta situació va tenir lloc després de que la mare del nin demandés la Seguretat Social pel fet de que només rebia una retribució del 20% ja que segons argumentava la pròpia Seguretat Social la pensió havia de desplegar els seus efectes a partir de la mort del pare i no des del naixement del fill.

La demanda va arribar a mans de la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balearsdesprés de que s’hagués desestimat en primera instància la demanda presentada per la mare. Així doncs el propi TSJIB després d’acceptar el recurs de suplicació va decidir tenir en compte les argumentacions presentades per la mare a l’hora de presentar l’escrit de demanda.

Aquestes argumentacions es basaven en la importància de presentar el fet causant de les prestacions de mort i supervivència s’ha de situar en la data en què es produeix la defunció del subjecte causant i no en la posterior data de naixement del fill pòstum.

Per tant podem resumir que el la Sala va determinar que s’ha d’estar a la data de la defunció sense perjudici de que la prestació comenci a tenir efectes des del naixement, emparant-se en concret en l’article 175 de la Llei de Seguretat Social en relació a la pensió d’orfandat i en l’article 3 de l’Ordre de 13 de febrer de 1967 referent al fet causant. Segons el parer del tribunal la posició que defensava la Seguretat Social podria donar lloc a situacions de desigualtat injustificada entre els fills pòstums i els ja nascuts en la data de la defunció del seu progenitor.

Així doncs en aquesta situació en concret la sentència ha apuntat que el fet causant s’ha de situar a dia 1 de febrer de 2009, data en la que es va produir la defunció del pare del nin qui va néixer el 7 de juliol del mateix any.  D’aquesta forma s’estima el recurs de suplicació formulat per la mare en representació del seu fill i declara el dret del demandant a percebre l’increment de la pensió del 52% de la base reguladora del treballador mort.

Aquesta decisió presa pel TSJIB és important degut a que crea un precedent tant a nivell autonòmic com nacional de bastant rellevància jurídica, a més del fet evident d’equiparar i igualar la situació en la que es troben els fills pòstums i els nascuts en la data de defunció del seu pare.

Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de la Seguridad Social. Artículo 175:

1. Tendrán derecho a la pensión de orfandad, en régimen de igualdad, cada uno de los hijos del causante, cualquiera que sea la naturaleza de su filiación, siempre que, al fallecer el causante, sean menores de veintiún años o estén incapacitados para el trabajo y que el causante se encontrase en alta o en situación asimilada al alta. Será de aplicación, asimismo, a las pensiones de orfandad lo previsto en el segundo párrafo del número 1 del artículo 174 de esta Ley.

2. En los casos en que el hijo del causante no efectúe un trabajo lucrativo por cuenta ajena o propia, o cuando realizándolo, los ingresos que obtenga resulten inferiores, en cómputo anual, a la cuantía vigente para el salario mínimo interprofesional, también en cómputo anual, podrá ser beneficiario de la pensión de orfandad, siempre que en la fecha de fallecimiento del causante, aquél fuera menor de 25 años.

Si el huérfano estuviera cursando estudios y cumpliera 25 años durante el transcurso del curso escolar, la percepción de la pensión de orfandad se mantendrá hasta el día primero del mes inmediatamente posterior al del inicio del siguiente curso académico

3. La pensión de orfandad se abonará a quien tenga a su cargo a los beneficiarios, según determinación reglamentaria.

Orden de 13 de febrero de 1967, por la que se establecen normas para la aplicación y desarrollo de las prestaciones de muerte y supervivencia del Régimen General de la Seguridad Social.Artículo 3:

Las prestaciones enumeradas en el artículo 1 se entenderán causadas, siempre que concurran las condiciones que para cada una de ellas se señalan en los capítulos siguientes, en la fecha en que se produzca el fallecimiento del sujeto causante, salvo para la pensión de orfandad, cuando el beneficiario sea hijo póstumo, en cuyo caso se entenderá causada en la fecha de su nacimiento.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.