El nou desafiament Nord-Coreà

Per Álvaro Melero.
Barcelona.
 

Els medis d’informació ens han informat aquests darrers dies com a fet greu i probablement amb un futur violent, sobre la problemàtica situació entre els Estats Units i Corea del Nord.

A només 17 quilòmetres de Corea del Nord, l’illa sud coreana de Baengnyeong ha estat assenyalada com a objectiu nuclear per Kim Jong-un, que ha amenaçat amb esborrar del mapa. Malgrat el perill que plana sobre ells, que viuen en primera línia del front ara que Corea del Nord ha declarat l’estat de guerra, els seus 5.000 habitants es mostren tranquils.

Però no es d’estranyar i acostumats a les provocacions del règim estalinista de Pyongyang, ni tan sols pensen en marxar fins que es calmin els ànims i segueixen endavant amb la seva vida, basada en la pesca i el turisme.

Però el ferri «Democràcia 5» – missatge res subliminal per als veïns del Nord – venia ahir mig buit des del port de Incheon, a quatre hores de distància. Després de l’assaig nuclear nord-coreà del 12 de febrer, el turisme ha caigut en aquesta idíl·lica illa del mar Groc i s’han cancel·lat totes les reserves just abans que arrenqui la temporada alta a la primavera.

«Abans tenia mil clients al mes i ara cap», es queixa el senyor Park, que prefereix ocultar la seva veritable identitat. Als seus 66 anys, dirigeix ​​una cooperativa de vaixells d’esbarjo que passeja els turistes per les principals atraccions naturals de l’illa: les roques càrstiques, com la de l’Elefant i Seondaeam, que s’alcen a la costa nord-oest prop del port de Dumujin. Però quan tenia només sis anys, durant la guerra de Corea, va venir amb els seus pares fugint del Nord, on es van quedar els seus avis i altres familiars dels que mai ha sabut res. «La gent al Sud és massa suau amb el Nord», deixa anar traient a llum la seva anticomunisme.

Després d’analitzar la situació, podem situar diferents fonts legals. En primer lloc tal i com consta a la Constitució de Corea del Nord i segons l’article 68 de la mateixa, el ciutadà té el dret i la llibertat de practicar qualsevol creença religiosa sempre que no empri la mateixa per introduir forces estrangeres al país i pertorbar l’ordre social.14 Així mateix, també hi ha una diòcesi catòlica en Pionyang fundada el 1927, que encara es troba vigent en la actualitat. Entre les violacions de drets humans a Corea del Nord figuren l’ús de la tortura, l’aplicació de la pena de mort, la detenció i l’empresonament arbitraris, les condicions de reclusió inhumanes i la supressió pràcticament total de les llibertats fonamentals, incloses les de expressió i circulació. Podem extreure que tot i que la societat nord coreana no pot pertorbar l’ordre social, el govern fa un pas per sobre fent un possible us del seu sistema polític com una eina per pertorbar ordres socials de fora el territori. Un mal exemple per la societat que té al seu poder.

D’altra banda, si analitzem el programa nuclear de Corea del Nord obtenim dades com que en els últims anys, el programa nuclear ha deslligat polèmica entre els Estats nuclears, particularment Estats Units, pels objectius del seu desenvolupament militar. Mentre que el Govern nord-coreà argumenta que el desenvolupament d’armament nuclear té una finalitat dissuasiva i d’eventual defensa, els EUA i la Unió Europea consideren il·legal la tinença de material bèl·lic atòmic per part de Corea del Nord.

Queda clar que l’objectiu del protagonista corea es únicament dissuasori, però en cap cas serà una amenaça per cap altre territori tal i com es disposa a la noticia que s’analitza.

Per últim podríem apuntar que els Drets Humans tenen una creixent força jurídica, mentre que s’integren en les constitucions i, en general, en l’ordenament jurídic dels Estats. També, en l’àmbit de la comunitat internacional, pel seu reconeixement en nombrosos tractats internacionals i per la creació d’òrgans jurisdiccionals, quasi jurisdiccionals o d’un altre tipus per a la seva defensa, promoció i garantia. A més, per la seva acceptació, diversos drets humans es consideren part del Dret internacional consuetudinari i alguns fins i tot normes de ius cogens, tal com han afirmat òrgans internacionals com el Comitè de Drets Humans o la Cort Internacional de Justícia.

Entre ells es troben la prohibició de la tortura i de la privació arbitrària de la vida o l’accés a unes mínimes garanties processals i la prohibició de detenció arbitraria.

Podem concloure l’article amb una incertesa sobre el futur entre aquests dos territoris. Tot i els referents que es fan a legislació vigent, no queda del tot clar que s’estigui actuant seguint els preceptes dels DD.HH. o de la Constitució nord coreana. Podríem dir que s’està torturant de manera indirecte als ciutadans nord coreans pel fet d’haver de permetre un govern que amenaça amb programes nuclears?

Kim Jong Un, líder norcoreà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.