L’aparició definitiva de partits de l’esquerra abertzale amb nous partits que segons el Tribunal Constitucional compleixen amb la legislació de partits ha provocat discrepàncies polítiques en aquest sentit, per part de certs partits que no accepten aquest criteri i consideren que aquests partits són successors de la il·legalitzada Batasuna i que per tant tindrien que ser dissolts.
El grup polític que amb més insistència ha demanat la il·legalització de Sortu i Bildu ha estat UPyD, que ahir va proposar una modificació de la Llei de Partits Polítics per augmentar els supòsits per procedir a la il·legalització d’aquestes formacions polítiques. En concret, ha proposat que ho sigui “donar suport tàcit al terrorisme, legitimant les seves accions, criticant la detenció de terroristes o ometent el rebuig o condemna pública de les accions o trajectòria històrica d’un grup terrorista”.
Amb aquesta reforma, s’ha buscat dotar a la democràcia de millors instruments jurídics per impedir que certs partits que donen suport al terrorisme usin noves vies per anar a les eleccions i destruir per dins la democràcia.
Els diferents partits del Congrés s’han mostrat tots totalment en contra de la mesura, des de IU, que demana la derogació de la Llei de Partits anterior a ERC i Amaiur, que critiquen la fixació de la llei en protegir certes víctimes. Per part dels dos grans partits, el PSOE l’ha qualificat com a oportunista i demagògica, donat que l’actual legislació funciona i la situació de violència ha cessat i el PP l’ha qualificat “d’innecessària, sense rigor jurídic i contraproduent”.
