Matrimoni i relacions sexuals

Per Azucena Castro, 
Barcelona

El Consell de Ministres va aprovar el 5 d’abril el Pla Integral de la Infància i la Adolescència 2013-2016, un projecte de modificació, entre altres coses, de l’edat mínima per a contraure matrimoni i les relacions sexuals consentides.

 Actualment, a Espanya, l’ art. 48 del Codi Civil estableix que els menors d’edat poden contraure matrimoni des de els 14 anys amb un permís judicial o amb el permís de la família. El Pla inclou l’elevació de la edat mínima fins els 16 anys (considerada, en l’article 319 CC, l’edat de emancipació d’un menor en cas de que visqui amb independència del seus pares amb el seu consentiment), per tal de garantir una protecció addicional per les menors que son obligades a contraure matrimoni per decisió dels seus progenitors.

 D’una banda, les Nacions Unides i altres organismes internacionals recomanen que l’edat mínima per casar-se sigui de 16 anys.

 D’altra banda, les organitzacions de protecció de la infància com Save the Chlidren i Prodeni porten temps reclamant que España augmenti el límit legal fins els 16 anys, per poder “situar-se al nivell dels països de la UE”. Els quals, com Regne Unit, Itàlia i Portugal, l’estableixen als 16 si existeix el consentiment patern o, com a França, que el 2005 la va establir als 18 anys.

 A més, de l’article 183 del Codi Penal es desprèn que la edat mínima per a mantenir relacions sexuals consentides es de 13 anys. En aquest cas, el Pla estableix que l’edat mínima s’elevarà  mitjançant un acord amb el Parlament per tal d’aconseguir el màxim consens possible, però la Ministra Mato concreta que aquesta edat s’elevarà en la mateixa línea que els països del nostre entorn per tal d’evitar  abús a menors i lluitar de forma més eficaç contra la pederastia (Arts. 187 i ss. Codi Penal).

 La d’elevar la minoria d’edat perquè les relacions sexuals es considerin consentides és una vella recomanació de l’ONU, que ja el 2007 va demanar a Espanya que la s’elevés a mínim als 15 anys. Espanya és –juntament amb el Vaticà, on aquesta minoria d’edat sexual està en 12 anys- el país on la norma en aquest sentit és més laxa. A Itàlia està en 14 anys, a Holanda en 15, al Regne Unit o Noruega, en 16 i a Irlanda en 17 anys.

 Les societats actuals entenen que l’òptim és prolongar la infància i l’adolescència, atenent altres valors, com la continuïtat en els estudis o la maduresa emocional, que podrien quedar relegats si es creua un casament o trobar-se immers en una relació sexual a una edat massa primerenca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.