Aval a la penalització de la nuesa en espais públics de Barcelona

Per Joan Mateo.
Barcelona.
 

Segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, anar pels carrers de Barcelona sense samarreta, mig nu o nu completament atempta contra la convivència ciutadana. La prohibició s’havia fet efectiva per part de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant les seves ordenances municipals. En aquest cas doncs, la convivència preval sobre la llibertat de creences de barcelonins i turistes.

Ple de l'Ajuntament de Barcelona

Aquesta prohibició va arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a través d’un recurs interposat per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), l’associació per la Defensa del Dret a la Nuesa i la Federació Espanyola de Naturisme, les quals argumentaven que  el consistori barceloní no tenia competència legal per regular el nudisme a la ciutat, ja que es tractava d’un dret fonamental amparat per la Constitució. La sentència publicada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet recurs davant el Tribunal Suprem.

Cal dir que des de la posada en marxa de la regulació (el 29 de Maig de 2011) només s’han executat 200 sancions, en gran mesura per l’inicial marge de discreció dels cossos policials barcelonins i perquè les mateixes persones que caminaven nues o sense samarreta per la ciutat es tapaven quan observaven la Guàrdia Urbana.

L’alcalde de la ciutat , Xavier Trias, s’ha felicitat per la confirmació del TSJC afirmant que “s’ha aplicat el sentit comú”. No és la primera mesura que genera polèmica els darrers anys a la ciutat, ho han estat també les prohibicions d’orinar a qualsevol via pública sota pena de multa d’un màxim de 750 euros, o la de jugar a pilota al carrer, també sota pena de multa per l’imputable penal responsable del fet, concretament amb una multa d’uns 125 euros. També la prohibició de beure alcohol a tot l’espai públic de la ciutat, sota pena d’entre 300 a 350 euros de multa, exceptuant les festivitats de Sant Joan o Cap d’Any. En aquest cas la multa per anar nu o semi-nu per la ciutat en espais que no siguin les platges, els seus passejos, o el Passeig Marítim al barri de la Barceloneta és d’entre 120 a 500 euros, depenent si es tracta de semi nus (120 a 300) o nus totals (300 a 500).

El TSJC argumenta també que no es vulnera el principi d’igualtat, el dret a la intimitat, o el de protecció de dades. També afirma que l’Ajuntament té competència sobre les seves platges, un dels punts on es centrava el recurs interposat, ja que les costes són teòricament i a partir de certs metres un bé de l’estat. També nega que, tal com al·legaven els recurrents, l’Ajuntament de Barcelona hagués fomentat algun cop el nudisme o semi-nudisme, fet que si fos cert convertiria aquesta prohibició en un conflicte entre els propis actes i la prohibició legislada.

Ismael Rodrigo, president de la Federació Espanyola de Nudisme, ha confirmat ja que estan treballant en un recurs al Tribunal Suprem, i ha assegurat que tenen “gairebé el 100% de possibilitats de guanyar-lo“. La seva confiança es basa en la sentència del mateix Suprem sobre la prohibició del “burka” a la ciutat de Lleida, sentència que va deixar sense validesa dita prohibició. També confia en que la Llei 5/1988, que eliminà el delicte d’escàndol públic, jugui en el seu favor.

En el seu dia PSC i CIU van votar a favor de vetar el nudisme a la ciutat. El PP hi va votar en contra perquè volia que es multés directament sense cap període discrecional d’avís per part de la Guàrdia Urbana. ICV i ERC van votar en contra d’aquesta mesura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.