La Secció Quarta de la Sala del Penal de l’Audiència Nacional va emetre el passat dijous 4 d’abril una sentència on es condemnava per primer cop a la història una ablació feta fora del nostre país, tot i que prèviament ja havia castigats fets similars però produïts dins les fronteres d’Espanya.
Hem de fer dos anotacions prèvies. En primer lloc, hem de dir que l’ablació, -que és una mutilació genital mitjançant la qual s’extirpa el clítoris de les noies-, està prohibida a Europa amb excepció d’Itàlia o Irlanda. En concret, a Espanya tenim la Llei Orgànica 3/2005, de 8 de juliol, de modificació de la Llei Orgànica 6/1985 de 1 de juliol, del Poder Judicial, per a perseguir extra-territorialment la pràctica de la mutilació genital femenina. En segon lloc, i relacionat amb l’anterior, hem de recordar que l’Audiència Nacional és un tribunal que ostenta jurisdicció en tota Espanya per expressa disposició de l’article 62 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i que és competent perquè l’article 4.g del mateix cos legal disposa que dit tribunal té jurisdicció per a conèixer de la mutilació genital femenina feta a l’estranger per espanyol o estranger, a condició de que els responsables es trobin a Espanya.
Dit això ja podem centrar-nos en els fets, i per això ens hem de remuntar fins al 2010. El dia 16 d’agost, Fatoumata Dubo, una mare de 40 anys d’origen senegalès va portar al centre d’atenció primària de Premià de Mar a la seva filla, de 4 anys per a que aquesta es sotmetés a un reconeixement mèdic protocol·lari en cas de nens immigrants. En el mateix, el professional del centre de salut va apreciar que a la nena se li havia extirpat el clítoris i conseqüència d’això calia sotmetre-la a tractament quirúrgic doncs la vagina presentava una adherència dels llavis menors. Als fets provats de la sentència llegim que “la citada lesió va ésser causada directament per l’acusada o per una altra persona amb el seu consentiment, abans de venir a Espanya, com a conseqüència de motius religiosos i culturals imperants a les zones rurals de Senegal”, regió de la qual provenen.
Al judici oral es van presentar com a proves la declaració de l’acusada, la testifical de l’infermer que treballava juntament amb la pediatra al moment en què aquesta practicava el reconeixement a la menor, i la pericial mèdica dels metges i forenses autors de l’informe mèdic on es constatava la lesió que patia la menor així com el necessari tractament quirúrgic a realitzar per a pal·liar-la.
Doncs bé, pel que respecta a la declaració de l’acusada, val a dir que la dona senegalesa va defensar-se dient en primer lloc que no s’havia donat compte de la mutilació genital de la filla fins que li van dir al centre mèdic; i en segon lloc, que va deixar a la seva nena a càrrec de la seva sogra un any després de que la nena nasqués, i que desconeixia si l’àvia o algú altre amb el seu coneixement havia pogut practicar-li l’ablació.
Per la seva banda, el testimoni va posar de palès en acte de judici que quan van comunicar als pares de la menor la mutilació de la filla no es van mostrar sorpresos ja que per a ells era una pràctica “normal al seu país”, admetent la mare que ella també tenia feta l’ablació.
Per últims, els pèrits metges van reconèixer que l’extirpació del clítoris de la menor la podria haver realizat “un profà en la medicina”.
Per tot l’anterior, l’Audiència Nacional, integrada pels magistrats Ángela Murillo Bordallo, Carmen-Paloma González Pastor i Juan Francisco Martel Rivero, ha condemnat com a autora d’un delicte de lesions en la modalitat de mutilació genital de l’article 149.2 CP a la dona Bantatinity, pel qual se li ha imposat una pena de privativa de llibertat de dos anys i una indemnització que ascendeix a 10.000 euros a favor de la seva filla.
Val a dir que el tribunal no posa en dubte l’autoria de la mare, remarcant que no és important que fos la mateixa qui realitzés els fets de pròpia mà, perquè també podria ser considerada autora per aplicació de l’article 11 CP, que recull la comissió per omissió, a l’entendre que la mare és garant de la filla i que per tant ha d’impedir que la seva filla sigui, en aquest cas, lesionada. Tanmateix, superat el nivell de la tipicitat penal, l’Audiència Nacional considera que en la culpabilitat de la figura de la mare senegalesa concorre error de prohibició (art 14 CP) en tant en quant no sabia que l’ablació estava prohibida a Espanya, però que podia ser vencible, pel què rebaixa la pena en dos graus.
Per a més informació, podeu llegir la sentència aquí.
