Premiat José Manuel del Amo per normalitzar l’ús del català a la Justícia

Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya.
Barcelona.
 

El Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) ha guardonat avui al jutge titular del Jutjat mixt número 1 de Manresa, José Manuel del Amo, per la normalització que ha fet de l’ús del català a la justícia. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Àngel Gimeno, li ha lliurat aquest migdia a Manresa el VIIIè. premi Agustí Juandó i Royo, un guardó instaurat pel CICAC en reconeixement a aquelles persones o entitats que s’hagin destacat per la promoció i defensa de l’ús de la llengua catalana en l’àmbit jurídic.

Imatge del jutge del Amo, durant la seva intervenció.
Imatge del jutge del Amo, durant la seva intervenció.

José Manuel del Amo s’ha guanyat el reconeixement i l’admiració de l’advocacia per la seva personalitat i per l’esforç que ha dedicat a conèixer i aprendre la llengua catalana i el Dret Civil català, matèria en la qual s’ha especialitzat. Tot i haver nascut i estudiat fora de Catalunya, José Manuel del Amo treballa, escriu i parla en català. L’any 1999 va prendre possessió com a jutge titular del jutjat de Berga, i  des de l’any 2003, coincidint amb el seu ascens a magistrat, és titular del jutjat mixt número 1 de Manresa. Al llarg de la seva trajectòria professional s’ha destacat sempre per la normalització en l’ús del català a la justícia, actitud que l’ha fet mereixedor del Guardó d’aquest any, a títol personal i en representació del Jutjat de Manresa i dels òrgans judicials que treballen amb normalitat en català.

Per al president de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana i degà de Tortosa, Josep Canício “la situació en que es troba l’ús de la llengua catalana a l’Administració de Justícia converteix en un fet poc freqüent el que succeeix al jutjat del que és titular el jutge Del Amo, que esdevé una de les referències més significatives a l’hora d’assolir la plena normalitat en l’ús del català”. Canício ha reiterat el seu desig que com a signe d’aquesta normalitat que es pretén, almenys s’arribi a utilitzar als Jutjats la llengua habitual de cadascú, sense cap mena de por o prevenció”, tenint en compte que “a part de la tasca que correspon als advocats, han de ser els jutges els que han de vetllar activament per la possibilitat d’expressar-se tan oralment com per escrit en català”. Canício ha finalitzat dient que “resulta incomprensible que el coneixement del català no sigui obligatori per als jutges que exerceixen a Catalunya, tot i que les lleis emparen als ciutadans en general i als professionals en particular a l’hora d’utilitzar la llengua catalana”. En aquest sentit, el el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Pedro L. Yúfera, ha recordat que “els Col·legis hem de lluitar perquè l’advocacia entengui que parlar en català no és una obligació, sinó un dret que hem de defensar”.

Objectiu: remuntar el nombre de sentències en català

Segons dades facilitades pel Departament de Justícia, l’any 2011, de les 265.039 sentències dictades, només 34.734 van ser en català, és a dir, un 13,11 %. Per àmbits territorials, els jutjats de les comarques de Girona són els que presenten un ús més elevat del català, mentre que els percentatges més baixos es presenten als jutjats de les comarques de Tarragona. L’informe publicat per l’Observatori Català de la Justícia revela que el jutjat de Solsona (Solsonès) encapçala el rànquing a tot Catalunya pel que fa a percentatge de sentències emeses en català, un 99,55%, seguit del de Puigcerdà (Cerdanya), amb un 99,32% de sentències en català, i Ripoll (Ripollès) amb un 98,61%. A les comarques centrals, el jutjat de Manresa (Bages) amb un 38,60% de sentències emeses en català, se situa en el novè lloc en relació als jutjats de tot Catalunya i en el tercer en l’àmbit de les comarques de Barcelona, després de Berga (Bergadà) amb un 88,55% i Vic (Osona) amb un 65,85%, mentre que el d’Igualada (Anoia) amb un 38,50% de sentències en català, ocupa el desè lloc a Catalunya i el quart a les comarques de Barcelona Consulteu l’informe complet.

Una iniciativa inclosa al Pla de Treball subscrit amb la Generalitat

El lliurament del Premi Juandó i Royo, per part de l’advocacia catalana, a una persona o entitat que s’hagin destacat per l’ús i promoció del català a la justícia, es una de les iniciatives que s’emmarquen en el Pla de Treball 2012 subscrit per la Generalitat i el Consell de l’Advocacia Catalana. Des de la seva instauració, l’any 2004, diverses persones i entitats han estat reconegudes amb aquest premi, que té com a objectiu sensibilitzar el món jurídic envers l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits judicials. El premi porta el nom de l’advocat Agustí Juandó i Royo, que va ser secretari de l’Audiència Provincial de Barcelona el 1936. El 19 de juny de 1939 Juandó i Royo va ser sotmès a un consell de guerra en què es va incloure com a fet inculpatori la tasca de normalització de l’ús de la llengua que va fer a l’Audiència Provincial. Se’l va condemnar a pena de mort  per rebel·lió militar i va ser afusellat el 9 de juliol de 1939.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.