La llei dels joves caçadors

Per Carlos Salvà.
Palma.

La proposta de modificació de la llei balear 6/2006 referent a la caça i pesca fluvial,  ha arribat finalment al ple i ha obert una sèrie de ferides que remouen un antic debat mes viu que mai en l’actual legislació popular.

Aquesta llei ha despertat als animalistes els quals intenten eradicar, o al menys  disminuir, la pràctica d’aquesta activitat a les balears per una de les seves disposicions mes problemàtiques. Si llegim amb atenció la proposta de modificació trobarem una de les modificacions mes incendiaries. A l’article primer, disposició segona, paràgraf tercer, diu el següent:

“El menor, d’edat major de 14 anys no emancipat necessita, per a poder exercir la caça, l’ autorització expressa i per escrit de qui n’ostenti la representació legal. EIs

majors de 8 anys menors de 14 anys podran actuar com a caçadors acompanyats d’altres caçadors en modalitats sense arma de foc, sota la responsabilitat d’aquests, desenvolupant totes les accions inherents al’ exercici de la caça amb aquella modalitat.”

Aquesta modificació permet als majors de 8 anys iniciar-se legalment al mon de la caça sempre que sigui en les modalitats sense armes de foc i anant acompanyat d’un caçador major d’edat i autoritzat.

Tot i les cauteles que aquesta llei pren, l’oposició i els animalistes han criticat durament aquesta disposició, ja que com comenten tot i no involucrar armes de foc la pràctica de la caça sol incloure la mort de l’animal en mans del caçador, fins i tot emprant les pròpies mans per rompre el coll a l’animal en determinades ocasions.

Des de el govern, es defensa a aquestes acusacions al·legant que en la practica de la pesca, una pràctica molt menys criticada per els animalistes, sense límit d’edat i que també sol finalitzar amb les mort de l’animal en mans del pescador.

A part, aquesta futura reforma també ha estat criticada per la manca de necessitat actual i el mal moment en que el Govern ha triat per tramitar-la. Tot i que l’executiu balear ha intentat espaiar –aprofitant les velocitats normatives i rellentint les passes– per donar així un temps prudencial entre la proposta, iniciada al 2012 i els esdeveniments succeïts en menys d’un any relacionats a la caça, aquesta ha remogut els incidents mes propers.

Entre ells trobem el polèmic viatge del Rei a Àfrica per caçar elefants, la ferida auto-infligida del infant menor de 14 anys, Froilán de Borbó, o la fotografia on apareixia el conseller de Turisme, Carlos Delgado,  amb els testicles d’un cérvol al cap, la qual va incendiar les xarxes socials, tot i ser una practica comú a la iniciació del món de la caça.

Tot i així, si llegim la exposició de motius aquesta ens explica la necessitat de reforma de la llei en qüestió, entre els motius trobem els següents: La necessitat d’actualitzar una llei que no es modificava des de fa mes de 6 anys i la necessitat de reformar el procediment per el qual s’atorgaven les llicencies de caça per raons d’austeritat, modernització i repartiment de competències.

En conclusió, tot i que aquesta reforma pot ser necessària i pot ser adequada en determinats àmbits, sembla arribar en un moment molt inadequat. Els esdeveniments recents i la necessitat de centrar-se amb altres qüestions de mes transcendència converteixen la llei amb un blanc fàcil de critiques.

Tot això sense tenir en compte que la practica i sobretot la iniciació a la caça, tot i estar estrictament legislada, es practica tradicionalment a les Illes per menors de curta edat sense importar el tipus d’arma que s’empri, per el que, sense un control adequat d’aquest nou límit. Aquesta normativa, a part d’incentivar la caça, no es converteix en res mes que en paper mullat.

A continuació, s’adjunta l’enllaç de la proposta de modificació de la llei 6/2012.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.