L’hora de la veritat de la cooperació en el dret penal a Europa

Per Víctor Díaz i Andreu Marin.
Barcelona.
 

Discurs de Benvinguda

El degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Pedro L. Yúfera, s’ha remès al seu discurs inaugural donant la paraula al Dr. Wolfgang Heusel i al degà de la UAB, Josep Maria de Dios.

Heusel ha realitzat un desenvolupament cronològic i evolutiu del dret a Alemanya i Europa; ha parlat de l’Academy of European Law de la qual n’és director. L’objectiu de l’esmentada associació consisteix en desenvolupar propostes i solucions pel dret a nivell comunitari, juntament amb l’intercanvi d’idees per sortir de l’actual crisi econòmica.

Com es deriva de la seva intervenció, el projecte de l’Academy of European Law té un marcat caràcter i accent europeu.

Per la seva part, el Degà de la UAB, Josep Maria de Dios, ha destacat que el disseny de les conferències d’aquest Fòrum s’ha configurat en base a criteris d’actualitat jurídica, científica i social, fent èmfasi en la divisió del dret europeu en tres àmbits: dret privat, públic i penal.

“Hem estat capaços de dissenyar un programa que enllaci les aportacions tant de pràctics, com aplicadors i acadèmics”, ha assenyalat el degà.

Finalment, Josep Maria de Dios ha encoratjat als estudiants de Dret presents a l’European Jurists Forum a prestar atenció a les diverses temàtiques i ponències per complementar la seva formació: “Com vosaltres sou part de la UE, bona part del seu impuls i activitats acabarà a les vostres mans. Vosaltres sou el futur”.

Per altra banda, la comissària de la UE per a la Justícia i Drets fonamentals, Viviane Reding, ha exposat mitjançant un sistema audiovisual les noves amenaces delictives a les quals s’enfronta Europa, posant especial èmfasi en el crim organitzat. Reding apostà per la renovació del dret penal ajustat als nous temps per tal de combatre l’aparició de noves i complexes conductes delictives.

Més enllà de l’harmonització del dret penal europeu

En primer lloc, l’investigador docent de l’Institute of Advanced Legal Studies of London, Stephen Mason, ha centrat la seva intervenció en l’ús de les noves tecnologies per part de l’Administració de Justícia en el procés penal. Ha destacat la importància d’emprar els mitjans electrònics tant per part dels cossos de seguretat (entrevistes per vídeo i mitjans digitals) com de la Fiscalia, excepte en aspectes molt delicats com l’assetjament a menors i especialment, la d’establir un procediment d’autentificació de les proves que posteriorment seran analitzades per l’autoritat judicial (sortejant obstacles com l’encriptació de dades).

Actualment, al Regne Unit regeix la Regulation of Investigatory Powers Act 2000; aquesta norma faculta al jutge en l’àmbit penal per exigir al sospitós la cessió de tota informació emmagatzemada en una base de dades informàtica, fins i tot en cas d’ésser encriptada; en cas contrari, el sospitós pot ser condemnat per obstrucció a la investigació judicial.

Seguidament, el ponent ha fet al·lusió als problemes de jurisdicció amb els quals els jutges han de tractar habitualment: l’obtenció de dades és una tasca senzilla quan els Estats han subscrit un Tractat d’assistència mútua, però en cas contrari, no és estrany que els Estats es neguin a cooperar amb autoritats judicials forànies.

Finalment, ha intervingut Ilias Anagnostopulos, president del CCBE Criminal Law Committee i professor associat a la Universitat d’Atenes, per il·lustrar-nos sobre la cooperació estatal en matèria de defensa dels drets dels acusats a la Unió Europea. Ha fet esment a l’actual sistema d’extradició i cooperació, la necessitat d’uniformitzar la normativa processal als països de la Unió amb la finalitat d’evitar la indefensió dels acusats i l’imperatiu de les institucions europees d’elaborar una nova Directiva per solucionar els conflictes jurisdiccionals i competencials en el si de la Unió Europea.

En clara consonància amb les temàtiques anteriors, ha posat de relleu la necessitat de seguir avançant en el gran repte que suposarà l’adopció de regulacions que garanteixin l’eficàcia dels drets reconeguts a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.