L’AN confirma que AENA no és responsable per la vaga de controladors

Per Sonia Sarroca
Mataró

La Sala del Contenciós-administratiu de l’Audiència Nacional ha refusat la responsabilitat patrimonial d’AENA pels perjudicis derivats del tancament de l’espai aeri a conseqüència de la vaga de controladors que va tenir lloc els dies 3, 4 i 5 de desembre de 2010.

Recordem que durant aquelles dates, la majoria de controladors aeris dels cinc centres gestionats per AENA van al·legar incapacitat temporal per complir amb les seves obligacions, no acudint d’aquesta manera als seus llocs de treball. En unes circumstàncies d’aquella magnitud, l’única solució concorde amb el més elemental criteri de prudència i salvaguarda de la seguretat aèria va ser el tancament dels llocs de treball i la no admissió del trànsit aeri.

Es confirma així la sentència emanada del Jutjat Central del Contenciós-administratiu nº 1, que va desestimar el recurs contenciós-administratiu interposat per VIATGES PANORAMA CULTURAL S.L, on reclamava la quantitat de 35.757,52€ en concepte de danys morals i materials per responsabilitat patrimonial.

La Sala, basant-se en allò establert a l’art. 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions públiques i del Procediment Administratiu Comú, determina que es tracta d’una situació de força major i per això AENA no és responsable dels danys soferts pels particulars.

PANORAMA CULTURAL S.L. entén que AENA podia i devia haver previst la situació, en el marc d’un llarg conflicte laboral. Però el tribunal conclou que no es podia preveure una situació de tal magnitud, d’abandonament massiu dels llocs de treball per part dels controladors, degut a que tal actuació no respon a cap de les mesures o vies a través de les quals els treballadors poden actuar en defensa dels seus drets laborals o legítimes reivindicacions. Aquesta mesura, per tant, excedeix de manera palmària dels límits de qualsevol forma de plantejament d’un conflicte laboral. A més, l’empresa tampoc va poder adoptar mesures per a cobrir els serveis mínims perquè en cap moment hi va haver una convocatòria formal de vaga.

En aquest sentit, es pronuncia el tribunal, no hi ha dubte que el tancament de l’espai aeri va resultar inevitable en garantia de la seguretat aèria, ja que és competència d’AENA, segons el Reial Decret 1161/1999, garantir el trànsit aeri amb seguretat, fluïdesa i eficàcia.

L’oportunitat i necessitat de la mesura ve avalada pel RD 1611/2010, de 3 de desembre, pel qual s’encomana transitòriament al Ministeri de Defensa les facultats de control de trànsit aeri fins a recuperar la normalitat en la prestació de serveis pels controladors aeris civils, així com el RD 1673/2010, de 4 de desembre, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la normalització del servei públic essencial del transport aeri. Tot això dóna compte d’una situació absolutament excepcional, greu, imprevisible i inevitable, generada de manera premeditada i voluntària pels controladors, amb la clara finalitat de col·lapsar el trànsit aeri.

Aquests arguments, que exclouen la responsabilitat patrimonial d’AENA, conforme a l’art. 139 LRJPAC per concórrer força major, s’han d’enllaçar amb la responsabilitat directa al·legada per l’actora, continguda a l’art. 145 LRJPAC.

El tribunal constata que, en efecte, els controladors no són aliens a l’entitat pública, de manera que la seva actuació en l’exercici de les seves funcions, en quant a generadora de danys i perjudicis donaria lloc a la possibilitat de reclamació directa a l’Administració. Però el que succeeix en aquest cas és que la conducta dels controladors no es pot incloure en l’àmbit de prestació del servei públic perquè no deriva de la seva activitat professional. Els controladors van abandonar els seus llocs de treball de manera simultània, massiva, amb previ concert i sense preavís, llocs de treball que no podien ser reemplaçats de manera immediata. Tot això amb ple coneixement de les conseqüències de tal actuació i dels enormes perjudicis que ocasionaria. Per tant, constitueix una conducta al marge de la llei, fora de les vies de plantejament d’un conflicte laboral i fora de l’àmbit de la relació funcionarial o de dependència laboral amb l’empresa, adreçada directament a impedir que AENA pugui prestar la funció que li és pròpia.

Per tant, no es dóna el supòsit de l’article 145 LRJPAC per haver-se produït una desvinculació o ruptura de la relació de dependència laboral entre els treballadors i l’entitat.

En conclusió, segons els magistrats “no deixaria de resultar paradoxal que el subjecte passiu de l’acció dels controladors (l’Administració pública) sigui, al seu torn, qui hagi d’indemnitzar a tercers” quan, a més, es va tancar l’espai aeri precisament en garantia de la vida i la integritat d’aquells propis tercers que ara demanden la responsabilitat patrimonial.

Podeu llegir la sentència de l’AN aquí.

Font: AENA


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.