El dret de vaga

Per Albert Noguer

Barcelona. 

Ara més que mai i com a conseqüència de la crisi econòmica imperant, cada dos per tres coneixem algun col·lectiu de treballadors (d’un sector determinat o d’una empresa) que decideixen fer vaga. Ara bé, quina regulació legal té el dret de vaga? Quins límits i requisits contempla el nostre ordenament jurídic per modular aquest dret?

Per començar, l’article 28.2 de la Constitució és el qui s’encarrega de donar una protecció constitucional al dret de vaga quan disposa que: “Es reconeix el dret a la vaga dels treballadors per la defensa dels seus interessos. La Llei que reguli l’exercici d’aquest dret establirà les garanties precises per assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat.” Ara bé, és precís remarcar que no existeix la “llei que regula l’exercici d’aquest dret“. És a dir, en cap legislatura s’ha aconseguit crear una llei que reguli i defineixi aquest dret. Llavors, doncs, ens hem de remetre a un Reial Decret Llei pre-constitucional (RDL 17/97) i interpretar-ho a la llum de la jurisprudència constitucional (bàsicament, STC 11/1981). A continuació analitzarem el règim jurídic del dret a vaga:

Titularitat del Dret

La titularitat del dret de vaga és interessant perquè és un dret individual; és a dir, ningú pot decidir si un individu decideix sumar-se a la vaga però el seu exercici és col·lectiu. En aquest ordre de coses, però, qui té dret de vaga? Qui pot sumar-se a una vaga? Anem a pams.

  1. Treballadors per compte aliè
  2. Funcionaris públics

Facultat

D’acord amb l’article 3.2 del Reial Decret Llei 17/97 interpretat a la llum de la jurisprudència, els qui tenen potestat per convocar una vaga són:

  • Majoria dels representants legals dels treballadors
  • Majoria simple dels treballadors
  • Sindicats amb implementació suficient en l’àmbit del conflicte. El Reial Decret Llei no preveu que els sindicats amb implementació suficient puguin convocar una vaga. Ara bé, gràcies a la sentència STC 11/1981, el màxim intèrpret de la Constitució entén que el Reial Decret Llei 17/97 no prohibeix les vagues sindicals i que, a més a més, l’article 7 de la Constitució reconeix als sindicats dels treballadors com organismes bàsics del sistema polític laboral. Una altra qüestió d’interès és, doncs, què vol dir implementació suficient? El criteri d’implementació suficient es supera des del moment en el que hi ha un representant d’aquell sindicat en el Comitè d’Empresa.

Convocatòria

 En relació amb el punt anterior, si qui està legal o jurídicament facultat per convocar una vaga la vol realment convocar, haurà de:

  1. Comunicar-ho a l’empresari (i a l’autoritat laboral) de que es farà una vaga. Aquesta comunicació s’haurà de realitzar amb 5 dies d’antel·lació o 10 dies d’antel·lació per empreses de serveis públics. Dita comunicació haurà de tenir, obligatòriament, els objectius de la vaga, les gestions realitzades per resoldre el conflicte col·lectiu, la data d’inici, la composició del comitè de vaga i la durada (article 3.3 RDL 17/97)

Desenvolupament de la vaga

El desenvolupament de la vaga suposa, evidentment, un perjudici per les dues parts. D’una banda, l’empresari no produeix i, en conseqüència, no genera activitat productiva i, de l’altra, al treballador se li suspèn el contracte i, per tant, no cobra. Cal matissar, però, que la suspensió del contracte de treball no suposa la extinció de la relació laboral.

Està expressament prohibit qualsevol mena d’esquirolatge. És a dir, el que no pot fer l’empresari, en cap cas, és substituir els treballadors durant un període de temps. L’article 6.5 del Reial Decret Llei 17/97 així ho estableix quan disposa que: “En tant duri la vaga, l’empresari no podrà substituir als treballadors vaguistes per treballadors que no estiguessin vinculats a l’empresa al temps de ser comunicada la mateixa” I també l’article 8.a de la Llei de les Empreses de Treball Temporal: “Les empreses no podran celebrar contractes de posada a disposició… per substituir treballadors en vaga de l’empresa usuària.

És evident dir-ho, però, la vaga, ha d’efectuar-se de forma pacífica; respectant tant aquells que volen legítimament fer vaga com aquells qui volen anar a treballar. En pròpies paraules del Tribunal Constitucional: qui exerceix la coerció física o psicològica, es situa extramurs de la protecció constitucional del dret a vaga perquè envaeix altres drets constitucionalment protegits. 

Serveis mínims i essencials

La vaga, tot i ser permesa, té els seus límits legals. I aquests límits legals són especialment importants quan l’exercici del dret fonamental de vaga pugui afectar a tota la comunitat. Estem parlant, doncs, de vagues en sectors que desenvolupen un bé jurídica i constitucionalment protegible, com ara la salut, la lliure circulació pel territori nacional, la informació, etc… En aquests casos evidentment la vaga està permesa, però es fixaran uns serveis mínims per part de l’autoritat governativa (article 10).

Vagues il·legals i abusives

En el dret a vaga, la regulació legal també delimita quines classes de vaga es permeten i quines altres no. En aquest apartat es diferencien dos tipus de vagues il·lícites. D’una banda, tenim les vagues il·legals que són aquelles que contravenen l’ànima i literalitat de la “llei” (en aquest cas, Reial Decret) i, d’altra, les abusives que són aquelles que sí bé compleixen tots els requisits formals, no es permeten pel raó del seu exercici i de la càrrega excessiva que suposa a l’empresari.

Són vagues il·legals:

  1. Vagues amb finalitats polítiques o alienes als interessos professionals dels treballadors.
  2. Vagues de solidaritat, excepte que afecti directament a l’interès professional dels treballadors
  3. Vagues amb l’objectiu d’alterar, dins el període de vigència, allò pactat en conveni col·lectiu o establert en laude arbitral.
  4. Qualsevol incompliment del Reial Decret 17/1997.

Són vagues abusives, en canvi:

  1. Vagues rotatives
  2. Vagues realitzades per treballadors que ocupen llocs estratègics a l’empresa.
  3. Vagues de cel o reglament
  4. Altres formes d’alteració col·lectiva en el règim de treball diferent a la vaga.

4 comments

  1. Benvolgut;

    El meu nom és Carles Ridao i simplement volia fer una consulta en relació al dret a la vaga.

    Quan s’ha convocat una vaga dins de la legalitat, el treballador te l’obligació de comunicar-ho a l’empresari? Pot sumar-se a la vaga unes hores més tard?

    A efectes legals, còm repercutiria en el sou del treballador prendre aquesta decisió? Seria legítim no perdre una part del sou de la jornada sencera pel fet de sumar-se, posteriorment, a la vaga?

    Moltíssimes gràcies!

    1. Hola Carles,

      Et contesto les preguntes que has formulat. Començo per la última.

      D’acord amb el que estableix avui en dia la legislació: “2. Durante la huelga se entenderá suspendido el contrato de trabajo y el trabajador no tendrá derecho al salario.” Això vol dir, en poques paraules, que mentre el treballador està de vaga, no cobra.

      Per posar un exemple. Si un treballador fa vaga una setmana i després es reincorpora al seu lloc de treball, cobrarà el mes sencer menys la setmana que no ha treballat. Una cosa però, Carles, que el contracte de treball es suspengui no vol dir que s’acabi sino que, simplement, es suspèn temporalment mentre el treballador faci vaga.

      Sobre la comunicació a l’empresari, qui té la obligació legal de comunicar a l’empresari que es s’exercirà una vaga són o bé els representants dels treballadors (sindicats)o bé els treballadors, de forma conjunta, afectats pel conflicte quan així ho decideixi el 25% de la plantilla.

      S’ha de mirar en cada cas qui convoca la vaga. Si la convoquen els representants dels treballadors (99% dels casos), llavors el treballador no té perquè comunicar-ho directament a l’empresari. Tot i això, per qüestions internes i de l’organització de l’empresa, pot ser positiu comunicar-ho.

      En cas però que hi hagi serveis mínims (serveis públics com el transport, per exemple) la qüestió canvia en que, si el treballador ha de complir amb els serveis mínims, aquest no podrà fer vaga i, com a conseqüència, cobrarà la totalitat de la jornada.

  2. Hola Abert,

    Formo part d’un equip de persones que treballem en el marc de “l’ensenyament no reglat” dins d’una escola concertada.
    La mala gestió i pràctiques abusives per part de direcció ha forçat per dos anys consecutius la dimissió del nostre equip de coordinació.
    M’agradaria preguntar-te si sense formar part de cap sindicat estem autoritzats a convocar una vaga.

    Moltes gràcies.

  3. El dia 3 d’octubre que es va convocar una aturada general ( no la van considerar com vaga ) .l’Ajuntament no es va adherir a la aturada, però va deixar llibertat per què els treballadors vinguessin o no a treballar,

    El representant sindical va dir que des del sindicat de CCOO li havien dit que en aquesta aturada els treballadors tenien dret a dues hores, pel que únicament havien de recuperar les restant cinc hores i mitja hores o se’ls havia de descomptar aquestes cinc hores i mitja , però les dues hores no.

    Això es cert?

    Si és cert en que es bases ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.