Proposta, funció i competències de la Fiscalia Europea

Per Isaac Meler i Roger Perelló.
Barcelona.
 

En el marc del 7è Fòrum de Juristes Europeus celebrat a Barcelona, John Verbera, catedràtic de Dret Penal Europeu de la universitat d’ Utrecht, ens parla d’una projecte per el·laborar un model de regles comunitàries a partir d’un estudi comparatiu dels 27 sistemes legislatius dels estats membres de la UE. Aquesta proposta, EPPO, parteix d’un debat sobre la fiscalia europea que porta ja 15 anys plantejant-se a Brussel·les, i ha rebut el suport de diverses iniciatives al Parlament Europeu. El projecte, tal i com explica Verbera, s’organitza a través de juristes europeus, i les mesures que comporta  la seva aplicació són avalades per un jutge en cada cas, ja que planteja únicament les bases prèvies a un judici. És a dir, especifica solament una base legal, no un deure, tot i que pugui, si convé, entendre’s com a tal.

La idea és crear una estructura jeràrquica de presa de decisions. Ha de tenir poders propis i poder fiscalitzar i processar al territori comú a tots els estats membres de la UE. Per això, no pot dependre pas de la cooperació internacional; ha d’actuar com un òrgan independent, i considerar tots els territoris en un mateix marc. D’aquesta manera, si bé té la potestat d’exercir a nivel supranacional, es fundamenta en delegacions a nivell nacional. És vital, doncs, que les administracions de cada estat l’informin dels casos que constin entre les seves competències i hi col·laborin ja que, si bé l’aplicabilitat és directa i vinculant amb els estats membres, i està integrada en les estructures legislatives a nivell nacional, la legislació pròpia encara està latent entre les seves funcions.

El procediment, en cas de produir-se un delicte que afecti els interessos financers i que sigui competència de la EPPO, comença, si és possible, amb una investigació comparativa amb la legislació comunitaria. A partir d’aquí es duen a terme mesures no coercitives, sense vulnerar els drets de l’acusat (mitjançant experts o accedint a informació de domini públic), i mesures coercitives que no requereixin l’ autorització d’un jutge, com ara l’ interceptació de dades o l’examen físic i psicològic del sospitós. Cal tenir en compte que tant el sospitós com l’advocat defensor tenen dret a obtenir proves, sempre i quan no emprin mesures coercitives. A més a més, disposen de les proves presentades pel fiscal. Aquesta fiscalia se sitúa un nivell per sota de la EPPO, que és la part fiscal en primer lloc, ja que actúa per protegir els interessos comunitaris. Tot i així, la recopil·lació de proves es fa a nivell nacional conjuntament. El fiscal europeu decideix, en cada cas, on tindrà lloc el judici, i és la llei europea la més decisiva a l’hora de dictar la resolució.

Cal aclarar, subratlla Verbera, que la EPPO s’ocupa dels casos més greus (no solament dels fraus financers) segons el caràcter transnacional dels delictes y de la complexitat del seu plantejament. Tot i això, hi ha un cert grau d’improvització en aquest sentit, ja que, si bé la EPPO està integrada en les estructures nacionals, és independent i autònoma, i pot donar-se el cas que els interessos que defensi contrariïn els de l’estat on s’ha comès el delicte. L’objectiu serà, en definitiva, el bé per la Unió Europea.

En la segona ponència intervé Péter Csonka, assessor de la Direcció General de Justícia de la Comissió Europea. Titulada “Funció i competències de la Fiscalia Europea en la cooperació judicial penal”, es situa de nou dins l’àmbit temàtic “Nous Horitzons del Dret Penal Europeu”.

Csonka ha defensat l’atribució de competències fiscals a l’actual Fiscalia Europea (o l’European Public Prosecutor’s, en anglès), més enllà de les competències investigadores de l’Eurojust, amb qui mantindria una estreta relació de cooperació, tot i que gaudirien de personalitats jurídiques diferenciades. En aquest sentit, ha plantejat com  la “proba de foc de la integració europea” la consecució d’una renovada Fiscalia Europea amb capacitat per iniciar processos d’investigació i persecució, sentenciar i fer el seguiment de les condemnes. D’aquesta manera, aquesta institució podria esdevenir part demandant en els procediments davant del Tribunal Europeu.

Els principis que haurien de guiar l’activitat d’una futura fiscalia d’aquesta envergadura són el de legalitat i Estat de Dret,  de manera que totes les potestats de l’ens haurien d’estar degudament regulades, evitant, així, la discrecionalitat i,paral·lelament, garantint el respecte dels drets fonamentals. Un altre principi a tenir en compte seria el de imparcialitat, que l’obligaria a un ús proporcionat dels seus poders, buscant la menor lesivitat possible per als ciutadans. Així mateix, cal no oblidar el principi d’independència, el qual hauria de permetre-li dur a terme la seva activitat sense ingerències d’altres institucions de la UE. Per últim, la fiscalia actuaria seguint el principi de descentralització pel qual gaudiria del suport dels Estats Membres en el desenvolupament de les seves tasques, els quals aportarien part dels seus recursos (personal i infraestructures).

D’acord amb aquest últim principi, la fiscalia es configuraria com un òrgan amb una oficina central que decidiria on jutjar els delictes, i una xarxa d’acció descentralitzada a través de Delegats proposats a la UE des dels Estats Membres. Aquests Delegats podrien iniciar ells mateixos la persecució de delictes i les investigacions serien conduïdes juntament amb la policia local. Tot i això, la fiscalia hauria de demanar, en tot cas, autorització judicial per posar en pràctica mesures d’investigació que afectin drets i llibertats fonamentals protegits (v.gr. escoltes telefòniques).

En definitiva, segons ha expressat el ponent, es tracta d’un model que en un primer moment suposaria una cessió de competències dels Estats Membres, però que després, els serien retornades, en certa manera, gràcies a la descentralització. Un model que, a més, buscaria major eficàcia i eficiència, ja que, s’aprofitarien les estructures i els recursos existents, mentre que el finançament correria a càrrec de la UE.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.