En el context del bloc sobre dret públic, divendres 19 a la tarda, en la primera de les sessions, s’ha parlat sobre la lliure circulació de persones a la zona Euro Mediterrània, especialment a la gestió de les fronteres per part de la Unió Europea.
Andreu Bassols, Secretari General de l’Institut Europeu del Mediterrani, ha estat l’encarregat de presidir la taula, fent una introducció parlant de mobilitat, especificant que al nostre país estem bastant endarrerits en comparació amb altre àmbits de cooperació a nivell internacional.
El president Andreu Bassols, més tard, ha presentat els dos experts que intervindran a la conferència. En primer lloc, Eneko Landáburu Pitarque, que acaba de finalitzar la seva estància al Marroc com ambaixador de la UE. Per tant, té una visió àmplia sobre les relacions amb el sud del Mediterrani.
En segon lloc, Alejandro del Valle, catedràtic de la Universitat de Cadis en Dret Internacional Públic.
Parla Eneko, més concretament sobre les associacions per a la mobilitat amb els socis del mediterrani meridional. Ha començat l’exposició parlant sobre que l’any 2011 va sorgir una nova iniciativa política que arriba a Brussel·les com una nova estratègia de veïnat. La UE va tenir la saviesa suficient i va ser capaç de donar una resposta ràpida als esdeveniments relacionats amb les mal anomenades primaveres àrabs.
Al principi del mes de març de 2011, els caps d’estat de la UE van formular una declaració política de recolzament a aquestes revolucions, establint tres prioritats:
La primera prioritat és poder recolzar sense reserves la consolidació de la democràcia i també la vigilància i respecte dels drets humans.
La segona prioritat és prometre una posició més avantatjosa pels països del Mediterrani per accelerar el creixement econòmic.
La tercera feia referència a la mobilitat de les persones d’aquests països.
Per concretar aquestes prioritats es dedicaven més medis i es fixava un mètode segons el qual com més progrés més ajuda: “more for more”. Per tant, es produeix un canvi d’actitud dels EEMM que més d’un cop havien recolzat les dictadures, hi havia actuat només per interessos personals.
El problema és si more for more també significa less for less, és a dir, no només no recolzar els que vagin cap enrere, sinó també aplicar altres instruments com sancions.
No és un acord internacional, és una declaració política que es desenvoluparà mitjançant una negociació amb cadascun dels països interessats.
D’una altra banda aquesta declaració facilita dues iniciatives claus que són la negociació per facilitar la mobilitat i també la capacitat de posar a disposició per part europea de medis econòmics i financers.
A més a més, es mencionen diferents mesures que es podrien adoptar, com per exemple el reconeixement mutu de títols universitaris.
En la Actualitat que està passant? S’intenta de forma bilateral, és a dir, la UE d’una part i els països del sud del Mediterrani de l’altra, la conclusió d’acords.
El país amb el qual s’ha avançat més és el Marroc ja que en la primavera de 2012 una proposta informal de declaració política i es va fer una reunió a Rabat i a partir d’aquest moment van acordar un text.
Els marroquins van reaccionar amb una contraoferta. Las dificultats eren que els del Marroc no volien el principi de simultaneïtat. Els marroquins volien primer un acord sobre els visats i després sobre la readmissió d’immigrants il·legals. També demanen un esforç major a la UE en la integració dels marroquins que incloïa la possibilitat de l’aprenentatge d’àrab els estats de la UE.
En un any vam tenir un compromís polític que fixa els camps de negociació futura que marca el nivell d’ambició, és un text bastant interessant. Amb Tunis, mateix intent, però no hem arribat els mateixos resultats. Amb Algèria el govern va expressar el seu interès, però tampoc van haver progressos. El mateix es va produir a Jordània. D’una altre banda Egipte va tenir una reacció molt negativa i no va voler negociar.
El caos de la situació política no permet que prenguin compromisos.
En segon lloc, ha intervingut Alejandro del Valle, parlant de la gestió de les fronteres de la zona del sur de la mar mediterrànea.
Segons el ponent pel sud és més interessat la lliure circulació de persones. En canvi pel nord és més interessant els temes de seguretat i de la lliure circulació de mercaderies. El ponent afirma que és necessari per la UE mantenir unes fronteres segures.
Cal destacar la importància de l’article 77 del TFUE.
El sistema MEDSEA, són medis de diferents països per patrullar per les fronteres exteriors marítimes. Hi ha un annex per les fronteres marítimes que parla de modalitats d’inspecció.
Però un reglament important es el RABIT (Rapid Border Intervetion Teams) aposta decidida per intervenir davant de possibles crisis. Una novetat que aporta aquest reglament són els agents convidats, que ha portat fins i tot a una discussió constitucional. Són problemàtics constitucionalment en el sentit que les autoritats d’ordre públic poden actuar només en el territori de l’Estat de provinença. Segons el ponent, es tracta d’una regulació del segle XIX que impossibilitat que els agents puguin tenir poders executius i que quedin subordinats a les autoritats de l’Estat corresponent. La primera missió del reglament RABIT va ser a la frontera greco-turca en 2010.
Pel que fa a la taula rodona, van participar els advocats Gil Arias, Francisco Fonseca Morillo i la Investigadora de la Universitat de Göteborg, Karin Hervéus.
En una primera intervenció dirigida pel director executiu de Frontex, Gil Arias, es va posar de manifest amb dades reals dels canvis en matèria migratòria europea de l’últim any enrere, hi ha un fort decreixement del moviment migratòri marítim, en contraposició d’un augment dels moviments secundaris terrestres, la majoria dels cuals van dirigits a Grècia, Bulgària o la Zona Balcànica, també va destacar la figura dels “facilitadors” que són cooperadors necessàris pels subjectes migratòris ilegals de la zona que va del sud d’Espanya al Marroc, aquests fluxos migratoris trobarien la principal entrada a Europa per Turquia, on en molts casos no es necessita visat per poder accedir a vies secudàries per creuar a la frontera grega o aprofitar la proximitat a Bulgaria. El ponent va recordar la importància de la vigilancia preventiva per la detecció d’embarcacions que a més de evitar un creixement més marcat de inmigració ilegal, té altres tasques com ara la prevenció de tràfic de drògues, d’armes o obtenir informació pels serveis d’intel.ligència.
En la ponència del representant de la comissió europea a Espanya, Francisco Fonseca Morillo, ha plantejat uns cànvis a la política d’inmigració en direcció a un tracte més igualitari i una equitat en els fluxos d’inmigrants, recordant que no es pot caure a la fòbia antiterrorista davant d’un colectiu concret; per aconseguir aquests canvis, ha posat de manifest una important tasca de seguretat colectiva, amb respostes reactives, coordinació contra el crim armat i en general obrir fronteres de manera “intel.ligent”.
En un últim exercici d’autodiagnòstic, el ponent ha nombrat tres punts que cal millorar i sobre els que haurà de partir aquesta política d’inmigració, primer, fomentar polítiques migratòries més europeitzades, és a dir amb una gestió més organitzada dels fluxos; segon, promoure la interprofessionalitat entre moviments migratòris; i finalment, un control coordinat de tots a totes les fronteres. En últim terme la investigadora Karin Hervéus, ha recordat que el dret sobre el que parteixen aquests moviments migratòris és un dret realment fragmentat, que ha d’estar dissenyat per la UE en previsió de solucions a llarg termini i equilibrades.
