Responsabilitat penal de les persones jurídiques pels delictes transnacionals?

Per Víctor Díaz i Tomàs Gabriel García.
Barcelona.
 

Sota el títol de “Nous Horitzons pel Dret Penal Europeu”, a la sessió del matí del dia 19 d’abril del European Jurists’ Forum han assistit Mercedes Garcia Arán, professora de dret penal a la UAB, Luigi Stortoni, advocat i professor a la Università di Bologna, i el destacat Dr. Gonzalo Quintero Olivares, professor de dret penal a la Universitat Rovira i Virgili.

El tema estructural de les ponències ha estat la responsabilitat penal de les persones jurídiques, la seva connexió amb la clàssica responsabilitat de les persones físiques, els delictes transnacionals i la normativa vigent en aquesta matèria als Estats de la Unió Europea.

José Manuel Maza.
El Magistrat José Manuel Maza, també present a la ponència.

Els llatins van formular l’aforisme societas delinquere non potest, segons el qual les “societats no poden delinquir”, tot fonamentat en el fet de que les persones jurídiques són meres creacions del Dret, invisibles, intangibles i incorpòries.

El nostre sistema de responsabilitat penal de les persones jurídiques s’introdueix al nostre ordenament jurídic per via de la Llei Orgànica 5/2010, afegint l’actual article 31 bis al Codi Penal. Segons Luigi Stortoni, té fortes influències de la legislació italiana. Un sector doctrinal critica fortament aquesta regulació basant-se en diverses previsions constitucionals com són el principi de legalitat (article 25.1 CE) o el principi de culpabilitat (article 27.1 Constituzione della Repubblica Italiana), principalment aquest últim. De fet, tant el Decreto Legislativo Nº 231 (italià) com la Llei Orgànica 5/2010 (espanyola) coincideixen en definir el concepte de Responsabilitat Penal de les Persones Jurídiques. El debat doctrinal pren diversos eixos, segons Stortoni, i és que els ens penats inclou també aquelles associacions o societats civils que s’estructuren seguint els postulats del principi de responsabilitat il·limitada dels seus socis.

El següent punt de discussió doctrinal és sobre el concurs de les responsabilitats penals de les persones físiques i les persones jurídiques. No són pocs els juristes que defensen la imputabilitat d’un delicte a la persona jurídica sempre que una persona física, emprant aquesta “creació del dret”, hagi comès un delicte. Tant l’article 8 del Codi Penal italià com l’article 31 bis del nostre Codi Penal permeten la imputabilitat de la persona jurídica en els casos d’imputabilitat de la persona física (causes d’exclusió de la responsabilitat penal, articles 19 i 20 del Codi Penal). Però cal fer esment de l’altre sector doctrinal, el qual no veu amb bons ulls aquesta regulació doncs es tracta clarament d’una duplicitat de responsabilitat penal per un mateix fet delictiu (infringint, conseqüentment, el principi non bis in idem, no castigar el mateix més d’una vegada).

  • Els conferenciats han destacat que aquesta regulació no és uniforme a tots els Estats de la Unió Europea; hi ha diversos sistemes de responsabilitat penal: la responsabilitat quasiadministrativa, la responsabilitat criminal, i la responsabilitat autoregulada (aquesta última, als Estats Units d’Amèrica).

El tercer aspecte tractat en la discussió doctrinal és que la llista de delictes pels que es pot imputar a les persones jurídiques constitueix un numerus clausus, majoritàriament composat per delictes dolosos, encara que això es pot posar en dubte en els darrers temps quan la llista s’està ampliant cap altres delictes. El fet d’entendre la responsabilitat penal de les persones físiques com una responsabilitat penal de tipus objectiu ha comportant part de la doctrina qüestioni l’eficàcia d’aquest model; en un moment de la conferència tant Quintero Olivares com García Arán han exposat els seus arguments, en contra y a favor respectivament.

Un dels altres aspectes tractats pels conferenciants ha estat la incidència d’aquesta regulació penal en els partits polítics. Sobre aquests és rellevant destacar l’article 6 de la Constitució espanyola: Los partidos políticos expresan el pluralismo político (…); i la Llei Orgànica 6/2002, dels Partits Polítics. Un sector doctrinal considera que la regulació prevista al Codi Penal sobre la Responsabilitat Penal de les Persones Jurídiques no inclou als partits polítics y que aquesta ha d’ésser regulada mitjançant la citada Llei, doncs els partits són instruments jurídics imprescindibles de valor jurídic constitucionalment reconegut; un altre sector doctrinal argumenta que no hauria d’ésser així doncs estaríem en un supòsit de “privilegi” vers la resta d’organitzacions.

Ara bé, tot aquest panorama ve donat per la Convenció de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional subscrita a Palerm (Itàlia) l’any 2000, que castiga certs fets delictius continguts als articles 2, 5, 6, 8 i 23 de la Convenció “quan aquests delictes siguin de caràcter transnacional i comportin la participació d’un grup delictiu organitzat” (article 3.1), adquirint caràcter transnacional aquells delictes que, de conformitat amb l’article 3.2: (a) es cometin a més d’un Estat, (b) es cometin a un únic Estat, però la part substancial de la preparació, planificació, etc. es realitzi a un altre Estat diferent; (c) es cometin a un únic Estat, però implica la participació d’un grup delictiu organitzat que realitza activitats delictives a més d’un Estat; (d) es cometin a un únic Estat, però té efectes substancials a un altre Estat. Altrament, el segon requisit és el dels grups delictius organitzats, definits a l’article 5.1.(a) de la Convenció com un acord amb una o més persones de cometre un delicte greu amb un propòsit que guardi relació directa o indirecta amb l’obtenció d’un benefici econòmic o altre benefici d’ordre material. Només resta un element important per ésser aclarit, tal i com han destacat els ponents: no hi ha criteris per a determinar la jurisdicció i la competència dels tribunals pels delictes transnacionals en què persones jurídiques siguin imputables; hi ha el greu risc, segons apunta el conferenciant, de vulnerar el principi non bis in idem internacional.

Les possibles vies de responsabilitat penal de les persones jurídiques que han estat apuntades per Stortoni, encara que ha estat ampliada molt més per Juan Carlos Campos Moreno posteriorment, són en puritat: (a) com una responsabilitat quasiadministrativa, (sistema de sancions administratives justificades en la celeritat d’aquests procediments i, més concretament, en l’elevada quantia que pot ésser imposada) i (b) com una responsabilitat criminal (sistema d’imputació directa, pròpia i independent; o un sistema de responsabilitat penal derivada o per transferència).

El sistema espanyol, adherit en el model de la responsabilitat per transferència, presenta dues vies d’imputació criminal de la persona jurídica: per aquells delictes comesos pels administradors de fet o dret o representants legals i, en segon lloc, els comesos per altres persones anteriorment sempre que sigui en l’exercici de l’activitat social i quan aquesta persona jurídica obtingui un benefici, sigui econòmic o no (així entès per la Circular del 2011 de la Fiscalia General de l’Estat).

Les vies d’imputació que presenta la doctrina liderada pel Dr. Quintero Olivares són: (a) l’omissió impròpia suposa que els superiors jeràrquics han infringit un deure de garant, materialitzat en un deure eminentment de vigilància, respecte els inferiors; (b) no és vàlida la imputació a la persona amb un càrrec jeràrquicament superior de la persona jurídica per un delicte del qual no es pot aclarir la identitat de la persona física; (c) no són aplicables les normes mercantils com apunta Gimbernat doncs el soci que pot evitar amb el seu vot l’adopció d’una decisió antijurídica i no ho fa, podria ésser imputat a títol d’autor en comissió per omissió; i (d) la imputació de les diverses persones físiques és més senzilla en delictes imprudents que en els dolosos.

Posteriorment a aquestes intervencions, han participat en el debat Peter Csonka, Director General de Justícia a la Comissió Europea, José Manuel Maza, jutge de la sala de lo penal del Tribunal Suprem, i Juan Carlos Campos, jutge provincial de l’Audiència provincial de Cadis.

Peter entén que els models reguladors de la responsabilitat penal de la persona jurídica sorgeixen dels intents d’harmonització en Dret Penal que han tingut lloc al si de la Unió Europea. En aquesta matèria també ha tingut una gran influència el Dret de la Unió en relació al compromís dels Estats membres per tal que adoptessin els Compliance (protocols de compliment del Dret Penal a l’empresa) als seus respectius ordenaments jurídics. Així ho ha fet el legislador espanyol, que ha introduït una atenuant a la responsabilitat de les persones jurídiques a l’article 31 bis.4.d del Codi Penal, de forma del tot enigmàtica en la seva redacció “mesures eficaces per a prevenir i descobrir els delictes que en el futur poguessin cometre’s amb els mitjans o sota la cobertura de la persona jurídica”. El conferenciant ha fet al·lusió als articles 82 i 83, sota la rúbrica “Cooperació Judicial en Matèria Penal”, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, ja que regulen aspectes essencials de la matèria tractada a la conferència.

Una altra qüestió apuntada per Campos és que el Dret Penal Econòmic es mostra com un Dret Penal “premial” degut a que el sistema d’atenuants que preveu l’article 31 bis del Codi Penal afavoreix aquelles persones que facilitin la imputació dels coautors dels fets delictius comesos al sí de l’empresa.

Finalment, el Magistrat José Manuel Maza ha expressat la seva preocupació pel sistema de responsabilitat penal derivada o de transferència de les persones jurídiques, ja que exclou la responsabilitat de les persones físiques i pot comportar irremeiablement un deteriorament de les garanties i principis penals. Peter ha finalitzat la seva intervenció insistint en que tots els implicats en la comunitat jurídica hem de seguir treballant per a l’harmonització de la regulació de la responsabilitat penal de la persona física en l’àmbit intern de la Unió Europea.

Els redactors d’aquest article no ens hem vist en una conferència qualsevol: hem presenciat de primera mà com destacats juristes de la comunitat acadèmica, judicial i investigadora han exposat la seva postura sobre la temàtica principal de les diferents ponències, han posat en comú alguns punts de vista i destacat les seves diferencies sobre diferents corrents de pensament; tot en un debat doctrinal molt interessant i constructiu que esperem ens impregni a tots dels coneixements i inquietuds que ens volen transmetre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.