Després d’una breu pausa, es va iniciar la segona part d’aquest bloc en el que es va donar lloc a una taula rodona, moderada, altra vegada per Eduard Sagarra Trias que es va encarregar de presidir tot el bloc referent a la Política Europea d’Asil.
El primer en obtenir la paraula va ser Kris Pollet, senior legal and policy officer del Consell Europeu per Refugiats i Exiliats que es va remetre al que havia exposat Peers a la conferència anterior (explicat a l’article Política Europea d’Asil (I) a EL JURISTA). En aquest cas, va coincidir en apuntar que tot i que es va en una bona direcció donant a les primeres instàncies més capacitat de decisió, caldrà veure com s’aplicarà a la realitat del dia a dia. De fet, la seva conclusió anava en aquest sentit i és que va recalcar que la segona fase ha mostrat passos per aconseguir aquesta efectivitat i unificació del tractament però caldrà esperar a la pràctica per veure si realment és funcional. Per posar un exemple d’això, va estipular que les directives, tot i que cada cop son més específiques continuen donant un marge d’actuació als països que a l’hora d’adaptar-les poden optar per diferents tipus de procediments o requeriments que poden abortar la uniformitat.
A continuació, va ser el moment de Flip Schuiller soci de Bohler Advocaten (Amsterdam) que es va voler focalitzar en el paper que juguen els tribunals en l’aplicació d’aquesta normativa. Va recalcar que tradicionalment aquesta és una matèria que quedava a nivell nacional però que realment és necessari internacionalitzar com està fent la UE; això es demostra amb la obligatorietat que ha adquirit des del Tractat de Lisboa de 2009 el dret d’asil (ja que entra a formar part del dret primari de la UE que és directament vinculant). Gran responsabilitat d’aquest avenç el té la possibilitat de que les corts nacionals puguin preguntar a la Cort de Justícia de la UE (CJUE) sobre la interpretació d’aquestes normes i la influència que representa el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) que pot pronunciar-se al respecte. Però a l’altra cara de la moneda, Schuiller va voler acabar la seva intervenció advertint que la CJUE només pot interpretar les lleis i després és responsabilitat de les corts nacionals de cada estat aplicar aquesta doctrina; i el fet que el TEDH pugui tractar sobre els mateixos temes, pot suposar un solapament de competències innecessari.
Li va prendre la paraula, Nuala Mole, directora d’AIRE Center (Assesors de Drets Individuals a Europa) de Londres que va voler reflexionar a partir de la Carta de Drets Fonamentals de la UE. Partint de l’article 1 d’aquesta carta sobre el dret a la dignitat humana, Mole va certificar que la legislació sobre l’asil s’ha d’aplicar de forma poc restrictiva per garantir-lo, ja que tots els drets continguts a la Carta serveixen per guiar tota la legislació europea i per tant s’han de tenir en compte a l’hora d’aplicar-la. Seguint amb aquesta visió, va voler remarcar la necessitat de garantir en tot cas, el dret a una bona administració ja que moltes vegades és determinant un bon procés per tal de poder reservar els drets de qui demanen asil. I sobretot va voler fer una crida, i és que, va recordar, que la Carta s’hagi signat dins de la UE no vol dir que els habitants d’altres països que no en formin part, no n’hagin de quedar protegits; i per tant, el dret a un judici just també s’ha d’aplicar als sol·licitants d’asil per tal de proveïr-los la protecció necessària.
Sebastiaan de Groot jutge al Tribunal de Haarlem d’inmigració i President de l’Associació Internacional de Jutges de Dret de Refugiats, es va encarregar d’apuntar les últimes explicacions completant les intervencions dels seus companys. En concret, va recordar que el principal problema neix en els diferents rols que juguen els jutjats a cada país i que per aquest motiu, des de la seva associació, s’ha realitzat una guia judicial per ajudar als jutges sobre com tenir en compte les proves que reben en cada cas controvertit i com fer servir les decisions de les corts europees. Va voler concluir recalcant la necessitat d’aquesta unitat que s’havia reivindicat durant tota la jornada, cridant als presents a assistir a aquests tipus de conferències i jornades per tal, d’entre tots, col·laborar a que es pugui garantir una bona política d’asil.
Amb aquestes últimes paraules, i una conclusió de gratitud de Sagarra, es va donar lloc a les preguntes dels assistents que es van mostrar molt participatius i agraïts per poder rebre respostes dels ponents. Així es va concluir el segon bloc de dret públic del 7th European Jurist Forum.
