L’any 2000 a Holanda es va legalitzar el comerç de la prostitució reformant el seu Codi Penal (s’incorporà l’apartat f) a l’article 273) i suprimint els articles 250bis i 432, aixecant així la prohibició sobre els prostíbuls i el proxenetisme. La causa d’aquesta iniciativa legislativa era simple; millorar tot el sector i la posició dels i les treballadores sexuals imposant llicències a la vegada que facilitar la persecució del tràfic de persones amb penes de fins a 8 anys de presó.
El problema és que aquesta reforma del codi Penal no va venir acompanyada en el seu moment d’una llei sobre la prostitució (s’estima que serà aprovada aquest 2013), per la qual cosa actualment els resultats d’aquest “experiment legislatiu” son molt decebedors.
Com a resultat de la intenció del govern d’aquell moment d’adaptar la llei a la realitat social, fent legal l’ús d’homes i dones majors d’edat per a tenir relacions sexuals, el mercat s’ha ampliat. Més enllà de limitar els bordells a una part discreta de la ciutat, la indústria del sexe s’ha estès per tot Amsterdam (carrer inclòs) i la resta Holanda. Malgrat que la policia és qui dóna les llicències als bordells, les autoritats locals són les que poden regular l’establiment i localització d’aquests bordells no podent en cap cas, però, negar-se a tenir com a mínim un a la localitat o espai territorial (doncs seria contrari al principi bàsic federal que constitueix el dret a treballar).
Un dels punts sens dubte més importants d’aquesta llei fou el reconeixement de les prostitutes (el sexe femení és el dominant en la proporció de persones que ofereixen el seu cos a canvi de diners -95%-) com a treballadores. Per tant se’ls hi reconeix els mateixos drets que a la resta de treballadores i treballadors, però el que a priori hauria de representar una major defensa dels seus interessos a la pràctica s’ha vist dilucidat per la absència de denuncies de maltractament presentades per part d’aquestes treballadores per por a les conseqüències. Així doncs, les prostitutes són tractades amb la mateixa brutalitat pels proxenetes, però ara aquests tenen un marge legal major per fer-ho (doncs l’abús sofert en tot cas es consideraria risc laboral). Uns proxenetes que a més de passar a ser considerats com a homes de negocis o “managers” degut a la reforma, han vist com Holanda s’ha convertit en el bordell d’Europa i per tant s’han vist “obligats” a “importar” dones d’Àfrica, de l’Europa de l’Est i d’Àsia (la publicació presentada pel govern holandès aquest 2013 no s’atreveix ni tant sols a realitzar una estimació aproximada al respecte).
Altres dos punts rellevants, interrelacionats, foren: la llicència obligatòria i la taxa especial. El govern holandès va preveure que els beneficis obtinguts d’aquestes activitats tributessin en un nou impost especial. Aquesta tributació, però, comporta un fet previ: que la treballadora estigui registrada i el bordell tingui llicència. A pesar de que la llei reconeix a la policia un alt ventall de instruments per a sancionar als que no compleixen aquest requisit, s’estima que actualment només un 5% del total de les dones estan registrades per les taxes.
Aquest “boom” de bordells ha tingut efectes negatius en el sector terciari holandès. El turisme convencional i estàndard es veu perjudicat i són molts els que pensen que la imatge d’Amsterdamn’està resultant molt perjudicada.
Aquestes conseqüències no han de sorprendre ja que no és el primer cop que s’intenta legalitzar la prostitució a Holanda; i no és tampoc el primer cop que la iniciativa fracassa. Al 1996 en creà zones on es permetia la prostitució al carrer amb la intenció de regularitzar-ne la seva situació i assegurar a les treballadores un mínim higiènic, però acabà amb ciutats com Amsterdam, Rotterdam o La Haia reconeixent els problemes que tenien amb el tràfic de dones i de drogues.
La regulació de la prostitució no és fàcil. A nivell internacional són molts i molt diversos els sistemes emprats per a controlar aquesta activitat; des de el reconeixement de la prostitució com a professió (cas holandès ja explicat), com el de consideració d’aquesta com a delicte que comporta la pena de mort (majoria de països islàmics) o el de consideració de la prostitució en sí com a legal però il·legals les activitats que la rodegen. La conflictivitat que envolta aquest sector junt amb el fàcil abús de la normativa fa que siguin molts els que defensen que la prostitució no ha de ser regulada.
El intent de legalitzar la llei en cap cas serà l’aigua miraculosa que salvi a les personesimmerses en aquell món contra la seva voluntat. Es més, els estudis (i holanda és un bon exemple) demostren que la permissibilitat d’aquesta activitat no fa més que facilitar la feina del proxeneta, traficant de drogues i persones; perjudicant encara més les condicions en que moltes persones són tractades. D’altra banda, la legalització de la prostitució fa socialment més acceptable comprar sexe, creant així una gran demanda de prostitutes i afavorint-ne el tràfic de persones i abús de menors per a poder satisfer la demanda (un anàlisi de l’Organització Internacional de la Migració mostra com homes-usuaris de la prostitució preferirien que les prostitutes tinguessin menys de 25 anys (75%) i menys de 20 (20%)) deixant més a la foscor aquelles persones que sense intenció si han ficat.
Caldrà veure, doncs, fins a quin punt aquesta nova llei que s’ha d’aprovar aquest 2013 és capaç de revertir unes dades que actualment són alarmants.
