Els Registradors de la Propietat i Mercantils d’Espanya, es varen reunir la setmana passada a Saragossa en assemblea, la tercera en tota la historia d’aquest col·lectiu; la qual cosa demostra la importància dels temes a tractar, entre ells el futur del Registre Civil. El pla del Ministeri de Justícia era que els Registradors es fessin càrrec del RC, tal com resulta de l’esborrany del Projecte de Llei de Reforma integral dels Registres, i ja en un primer moment va rebre les critiques de Jutges, Secretaris Judicials i Notaris, a la que ara s’hi han afegit els propis Registradors, de manera que cap d’aquest estaments hi estan d’acord. La conclusió de l’assemblea no és altra que el 75% dels més de 400 assistents, que representen un 30% del total, no serien favorables a assumir les atribucions del Registre Civil.
De totes maneres no és una posició taxativa, ja que en el cas de que el Govern de l’Estat i el Parlament decidissin que se n’han de fer càrrec, els registradors demanen que es porti a terme amb el major consens social i polític possible; degut a la possibilitat que així sigui van plantejar algunes mesures, com per exemple el fet que les oficines no siguin comunes amb els Registres de la Propietat o Mercantils; una vacatio legis prou amplia per adaptar-se al nou model; que els Registradors es facin càrrec de totes les competències del RC i disposin de les fonts de finançament suficients, sense altres excepcions que les inscripcions de naixement i defunció i el desenvolupament d’un Reglament que delimiti les noves funcions.
En aquests moments son els jutges els que porten el Registre Civil, però això hauria de canviar, ja que al 2.011 el govern de Zapatero amb el suport de tots els grups parlamentaris, va fer una profunda reforma que deixava el RC en poder de secretaris judicials i funcionaris amb llicenciatura de Dret. Però això no va entrar en vigor de manera immediata, sinó que es va aprovar amb una vacatio legis de tres anys, que entraria en vigor el 2.014. Però el nou projecte suposaria un canvi radical, respecte a una norma que mai hauria arribat a tenir efecte, cosa que demostra el poc sentit d’estat dels partits majoritaris al deixar sense efecte una llei aprovada por totes les forces polítiques presents al Parlament.
La principal crítica de jutges i notaris no és altra que Gallardón pretengui privatitzar un servei públic, i augmentar els actes inscriptibles que actualment no tenen reflex al Registre Civil. La resposta dels Registradors en contra de la nova mesura ja era coneguda, però no de forma oficial i ha estat l’assemblea de Saragossa, la que ha permès expressar la seva disconformitat en un fet que canviaria profundament els Registres, com els coneixem actualment.
També cal dir que el nou Registre Civil, no va ser l’únic tema tractat, ja que també tingueren cabuda d’altres de no menys importància com les Basses Gràfiques, l’organització del Col·legi i la demarcació registral, el Registre Mercantil i el Registre Electrònic.
La Junta de Govern del Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils d’Espanya, va adoptar i va fer pública, per veu, d’Alfonso Candau, Degà-President, al final de l’ Assemblea General, la següent declaració institucional: “Els Registradors de la Propietat i Mercantils d’Espanya oferim la nostra col·laboració als poders públics i a la societat de la que formem part -i a la que servim- per buscar i executar mesures tècniques que ajudin, des de la legalitat, a que tots els espanyols tinguin accés a un habitatge digne”.
