Fil a l’agulla a la nova llei de governs locals

Per Joan Mateo.
Barcelona. 

Des de finals del passat any i principis del present hi havia certesa sobre la voluntat del Govern de la Generalitat de reformar el sistema administratiu local i comarcal, en resposta a les demandes d’austeritat, la necessitat d’adaptar-se als temps de crisi i a donar resposta (o no donar-ne, s’entén) a les reivindicacions sobre la creació de noves comarques, sobre els sous dels regidors i sobre el pes dels partits en els consells comarcals. També es preveu, abans de finalitzar aquest any, modificar el sistema de finançament dels ens locals.

Mapa de la divisió regional i comarcal l'any 1936

Un dels punts concrets més rellevants d’aquest avantprojecte de llei és l’eliminació de la comarca del Barcelonès. Però més que la simple eliminació de la comarca el que es busca amb aquest fet és eliminar el Consell Comarcal del Barcelonès, que a tots ulls era un organisme innecessari. I és que cal recordar que a més de l’Ajuntament de Barcelona i del Consell Comarcal del Barcelonès, bona part dels serveis oferts a la zona urbana els atorga l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). De fet, la gestió de les rondes de Barcelona és una de les minses competències que té el consell comarcal, ja que la majoria de competències en transport les té l’AMB. Tanmateix, és busca també ampliar la figura de l’Àrea Metropolitana incloent-hi municipis que actualment ja tenen serveis gestionats per aquesta, i altres en els que es pretén que així sigui.

És a dir, que l’AMB abastarà un total de 36 municipis repartits en les actuals 4 comarques: Barcelonès, Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme. Cal dir que les noves poblacions gestionades administrativament per l’AMB no s’escindiran de les seves comarques pel que fa als límits territorials. No es suprimirà ni modificarà cap comarca exceptuant la supressió del Barcelonès. Però aquests municipis d’altres comarques que passin a ser administrativament de l’AMB, no formaran part dels seus antics consells comarcals. S’eviten així duplicitats i és potencia l’AMB, amb més de 3 milions d’habitants. El cas més curiós és el del Baix Llobregat, on la seva capital (Sant Feliu de Llobregat) passarà a ser administrada a l’AMB. Així doncs, el consell comarcal del Baix Llobregat gestionarà pràcticament només les comarques del Baix Llobregat Nord, que recordem és una de les comarques reivindicades i que gaudirà doncs d’una gestió diferent a la dels municipis del sud.

Un altre dels aspectes més generals i polèmics és la limitació de 15.000 habitants per a la creació d’una nova comarca. Es tanca la porta així a la creació de comarques com la Vall de Camprodon, el Lluçanès o el Moianès, que no arriben a aquesta xifra.

La creació de nous municipis es fa a efectes pràctics quasi impossible, coneixent les característiques del país. Es vol requerir un mínim de 5 quilòmetres no  urbanitzables entre el nucli inicial i l’escindit, i el nou municipi haurà de tenir com a mínim 10.000 habitants. Aquestes dues característiques no es donen pràcticament a cap lloc del nostre país, ni tant sols a l’Àrea Metropolitana. Es fomenta doncs, la fusió de municipis en els casos necessaris per evitar una sobrecàrrega administrativa.

Nova distribució de les Vegueries

L’altre tema tractat per aquesta llei és la creació de les Vegueries, que substituirien les Diputacions actuals. Es vol limitar la funció d’aquestes. De fet, es defineixen les vegueries com : “la divisió en la qual s’organitzen territorialment els serveis de la Generalitat.” Només en cas de que la comarca no es pugui encarregar d’un servei municipal, la Vegueria entrarà a gestionar-lo.

Però la part rellevant d’aquesta proposta és la vessant d’austeritat i racionalització. S’hi desenvolupen tres aspectes bàsics: control de l’eficiència, major coordinació interadministrativa i aprimament de tots els ens, tot girant enfront del principi d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Evitar doncs els famosos casos com els poliesportius o teatres buits per manca de públic, entre d’altres casos. Alguns dels serveis que els ajuntaments no puguin prestar seran prestats per les comarques. Les comarques agafen doncs un paper de prestació comuna, sense solapar-se amb els serveis que prestin els ajuntaments garantint la proximitat amb el ciutadà. S’endureix també la possibilitat de crear mancomunitats de serveis o obres entre municipis per no duplicar estructures.

Però per tal de dur a terme aquesta “comarcalització” calia, segons el Govern, suprimir els Consells Comarcals per “Consells d’Alcaldes”. És a dir, que els consells de les comarques estaran formats pels mateixos alcaldes de la comarca, fet que pretén aportar més proximitat, efectivitat i objectivitat a les actuacions de la comarca. Recordem que fins ara han estat formats per càrrecs dels partits polítics amb representació al consell. Aquesta reforma, però, faria perdre pes a molts partits mitjans o petits que no formin part dels governs municipals, en favor dels grans partits com Convergència i Unió, que tindria majoria a quasi totes les comarques, ja que té 516 alcaldies, el 55% del total. A més, el sistema de votació (de 2.000 a 5.000 habitants: un vot, de 5.001 a 10.000 habitants: dos vots, de 10.001 a 20.000 habitants: tres vots, de 20.001 a 50.000 habitants: quatre vots, de 50.001 en endavant: cinc vots) pot portar a una centralització de la comarca.

Un dels instruments per profunditzar aquesta coordinació eficient interadministrativa és la “d’establir un marc precís de formules de cooperació, i simplificar tant els òrgans de coordinació fins ara existents com els instruments de cooperació.”

Per acabar, i en relació a l’aprofundiment democràtic, es vol fomentar la transparència amb un seguit d’obligacions per als Ajuntaments. En aquest sentit, els municipis i entitats municipals descentralitzades de més de 5000 habitants, hauran de crear un “Portal de transparència” per fer públiques aquestes obligacions als seus ciutadans, coordinat amb portal de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a la participació ciutadana, els municipis i consells de vegueria hauran de comptar amb un “Reglament de participació ciutadana” que reguli en quina mesura i de quina manera poden els ciutadans participar i valorar l’administració del seu ajuntament. Aquest reglament establiria, per exemple, quantes signatures són necessàries per tramitar una iniciativa ciutadana  a un ajuntament (similar, salvant distàncies, a una ILP). La participació ciutadana també es regula amb una segona figura com és el dret de petició, pel qual l’administració ha de “valorar i donar una resposta motivada al peticionari sobre les accions que s’adoptin per satisfer la seva demanda o de les raons per les quals es considera oportú no adoptar-ne cap.” Cal dir però, que les mesures en sentit de transparència i participació són més aviat minses i no presenten cap novetat rellevant.

En resum, es pretén amb aquesta proposta donar resposta a les demandes de proximitat en la gestió dels serveis i dels ciutadans amb l’administració (caldrà veure, però, si aquest impuls de les fusions municipals i dels consells d’alcaldes afecta aquesta proximitat) de racionalització de la gestió tenint en compte les característiques del territori i les necessitats d’aquest, d’aprimament i no solapament per l’actual context de crisi econòmica general i del desenvolupament competencial pel que fa a la creació de vegueries, sense que aquestes tinguin un gran poder de gestió real ja que no són escollides pels ciutadans (com tampoc ho són les diputacions actualment).

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.