Una reflexió envers la responsabilitat penal dels partits politics

Per Francisco L. Bonatti Bonet.
Barcelona.

Els passats dies 18, 19 i 20 d’abril es va celebrar a Barcelona l’European Jurists Forum, que va estar organitzat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona, juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Acadèmia de Dret Europeu.

Durant tres dies, juristes de tota Europa van analitzar el present i el futur del Dret Europeu en tres panells centrats en la crisi bancària i la situació dels inversors privats, els nous horitzons del Dret Penal Europeu i les polítiques de migració i asil a Europa.

En la segona jornada del Panell Penal es plantejava si era necessari establir un principi de responsabilitat penal per les persones jurídiques pels delictes greus transnacionals i comptava amb la presència del professor Gonzalo Quintero Olivares qui, al final de la seva ponència va ser preguntat si estava d’acord amb la possibilitat de estendre la responsabilitat penal als partits polítics, tal i como es demana des d’alguns sectors de la societat.

El professor Quintero va mostrar-se en contra, per una sèrie de motius que intentaré resumir el mes fidelment possible:

  • El primer argument en contra és que ja existeix la Llei de partits polítics, tot i que Quintero considera que en cap cas la Llei de Partits Polítics es pot considerar un instrument de política criminal.
  • Els arguments son mes evidents si considerem els delictes pels quals el Codi Penal contempla la responsabilitat de les Persones Jurídiques, molts d’ells absurds i  inaplicables a un partit polític: delictes mediambientals, contra el mercat i consumidors, tràfic de òrgans, insolvències, estafes i fraus, etc
  • Podríem parlar de la possibilitat dels delictes de corrupció, però això ens portaria de immediat a reconèixer legalment que existeixen uns senyors que controlen el partit polític como si es tractessin dels administradors d’una persona jurídica, el que es totalment contrari a la pròpia Llei de Partits.
  • Que passaria si es donessin diferents resolucions penals contra el mateix partit en diferents partits judicials?, es podria donar el cas que s’acordés la dissolució o la suspensió d’activitats del partit a Sevilla i no a la resta d’Espanya, per exemple.
  • Com resoldríem el problema de les coalicions?

El professor Luigi Stortoni, de la Universitat de Bologna, va afegir que el criteri d’imputació es fa sobre el model de la societat jurídica i es difícil trobar les mateixes posicions (socis, administradors) en un partit polític, el que fa tècnicament molt difícil aplicar al partit polític els mateixos criteris d’imputació.

Finalment, a la taula rodona va ser-hi el magistrat Juan Carlos Campos, secretari de justícia durant la reforma del Codi Penal de 2010, qui va afegir com a raó en contra de la responsabilitat penal dels partits polítics l’article 1 de la Constitució Espanyola, que consagra com a valor superior el pluralisme polític, que es desenvolupa a través de la Llei de Partits Politics.

Afirmava el magistrat Campos que possibilitar la suspensió d’activitats o la dissolució d’un partit polític via responsabilitat penal seria tant com furtar als ciutadans de l’opció de votar per una ideologia concreta, reduint així el pluralisme polític. També va defensar les vies obertes a la Llei de Partits per adoptar mesures contra una formació política contrària a l’ordenament jurídic i constitucional, de la mateixa manera que el Codi Penal ja contempla mecanismes per evitar la hipotètica possibilitat que una organització criminal adoptés la aparença de partit polític amb la intenció d’ocultar i executar els seus fins delictius.

Són tots ells punts interessants pel debat i la reflexió en un moment que el incessant degoteig de processos per corrupció ha posat la qüestió a la taula de debat i als mitjans de comunicació.

Francisco L. Bonatti Bonet.

Soci Fundador de Bonatti Defensa Penal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.