El degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, Miquel Sàmper, és des d’avui el nou president del Consell de l’Advocacia Catalana, segons ha acordat aquest matí el plenari, reunit a Tarragona. El Consell escull anualment nou president entre els degans dels 14 Col·legis d’Advocats catalans per tal que els representi per un període d’un any. Durant el plenari també s’ha escollit al degà del Col·legi d’Advocats de Sabadell, Juan Antonio Garcia Cazorla, com a vicepresident del Consell. Sàmper relleva al degà de Barcelona, Pedro L. Yúfera, que fins avui ha ocupat aquest càrrec.
Miquel Sàmper, que marcarà les línies d’actuació del nou mandat del Consell, va posar en marxa el gener del 2012 la primera Oficina d’Intermediació Hipotecària (OIH) de l’Estat Espanyol, un projecte pioner impulsat per l’Ajuntament i el Col·legi d’Advocats de Terrassa, que es va gestar arran de la magnitud del problema de l’habitatge i la detecció d’una família amb dos menors dormint en un cotxe. Davant els bons resultats assolits –s’ha arribat a acords beneficiosos per als propietaris deutors en prop del 70% dels casos i s’han aturat gran quantitat de desnonaments- la iniciativa s’ha estès arreu de l’Estat i ja són una trentena les Oficines que s’han obert seguint el model de Terrassa, 8 de les quals a Catalunya. Per aquest motiu, una de les prioritats del nou president del Consell de l’Advocacia Catalana és promoure la creació de més oficines d’aquest tipus. ‘Creiem que és urgent institucionalitzar el sistema d’intermediació a través les Oficines d’Intermediació Hipotecària que oferim des dels Col·legis d’Advocats, ja que garanteixen la imparcialitat i els coneixements jurídics necessaris per arribar a acords entre els bancs i els ciutadans afectats per aquest drama social’ ha dit Sàmper, per a qui ‘evitar desnonaments serà un dels principals repte del nou mandat’.
‘Tots els Col·legis són imprescindibles’
Mantenir l’actual sistema col·legial davant l’amenaça que plana sobre els Col·legis professionals d’àmbit reduït amb la nova llei de Serveis Professionals que prepara el govern estatal serà un altre dels cavalls de batalla del nou president de l’Advocacia Catalana. L’esborrany del govern preveu que l’àmbit dels col·legis professionals sigui autonòmic o, com a molt, provincial, de manera que a Catalunya els catorze col·legis d’Advocats quedarien reduïts a un, o a quatre. ‘Al nostre país l’advocacia s’estructura des de fa molts anys en catorze col·legis que, des que es va constituir, l’any 1983, s’integren en el Consell, i tots ells són imprescindibles, fins i tot els d’àmbit més reduït, ja que garanteixen la funció bàsica de l’advocacia i el propi estat de dret des de la proximitat als ciutadans’ al·lega Sàmper. Des de l’advocacia catalana també s’insta a mantenir la col·legiació obligatòria perquè ‘la col·legiació és l’eina que garanteix la qualitat del servei de l’advocacia vers la societat’.
El nou president del CICAC també ha instat a continuar lluitant contra les taxes judicials, ‘que les converteix en un greu obstacle per a molts ciutadans per accedir a la tutela judicial efectiva’. A més, des de l’advocacia catalana es rebutja que s’utilitzi la justícia gratuïta per justificar l’aprovació de la llei de taxes estatal, quan en realitat l’avantprojecte de Llei de Justícia Gratuïta aprovat el passat mes de gener pel Consell de Ministres continua deixant sense cobertura a una gran quantitat de ciutadans que veuran obstaculitzat el seu accés a la justícia.
El fins avui president del Consell, Pedro L. Yúfera, ha fet un balanç positiu del seu mandat. Yúfera ha impulsat amb èxit el networking i les sinergies entre l’advocacia catalana, alhora que ha promogut la internacionalització de l’advocacia. Durant la seva presidència s’ha formalitzat l’ingrés del CICAC a la Federació d’Advocats Europeus FBE (Fédération des Barreaux d’Europe), i ha apostat per la mediació i l’arbitratge com a nous àmbits professionals dels advocats. Una de les primeres iniciatives del president sortint del Consell va ser la creació d’una Comissió de Drets Humans, amb l’objectiu d’estudiar fórmules per ajudar a les persones o col·lectius amb dificultats derivades de la complicada situació de crisi que viu el país. La derogació de la llei de taxes judicials, la defensa de l’actual model de gestió del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut i de la col·legiació obligatòria han estat algunes de seves principals reivindicacions, que no sempre han trobat la porta oberta al diàleg amb el Govern estatal.
