El TC suspèn la declaració sobiranista del Parlament

Per Imma Domènech.
Barcelona.
 

El Tribunal Constitucional ha suspès la declaració feta pel Parlament de Catalunya, en admetre a tràmit el recurs presentat pel Govern Central el passat 8 de març, data a partir de la qual l’Alt Tribunal disposa de cinc mesos per resoldre a favor o en contra de la suspensió de la norma.  Aquesta suspensió es basa en l’aplicació de l’article 161.2 de la Constitució espanyola: El Gobierno podrá impugnar ante el Tribunal Constitucional las disposiciones y resoluciones adoptadas por los órganos de las Comunidades Autónomas. La impugnación producirá la suspensión de la disposición o resolución recurrida, pero el Tribunal, en su caso, deberá ratificarla o levantarla en un plazo no superior a cinco meses.

La declaració elaborada pel Parlament català definia a Catalunya com un subjecte polític i jurídic sobirà i donava validesa a que els catalans pogueren decidir el seu futur en referèndum. Davant d’aquesta important afirmació, el Govern no es va quedar de braços plegats al mantenir que la sobirania és indivisible, i tots els espanyols s’hi veuen afectats. Tal i com podem apreciar, el Tribunal Constitucional ha decidit posar-se de part de l’advocat de l’Estat i ha acceptat la suspensió de la declaració de sobirania. Ho ha fet en dictar una interlocutòria en base al recurs presentat per l’executiu espanyol, al creure que la Declaració “té efectes polítics i jurídics”, com ho demostraria el Decret del Govern que va crear el Consell Assessor per a la Transició Nacional que contemplava la resolució del Parlament.

Seu del Tribunal Constitucional a Madrid.
Seu del Tribunal Constitucional a Madrid.

Així doncs, el TC ha generat una nova jurisprudència respecte les declaracions polítiques de les assemblees legislatives de les CCAA. Ja que només hi havia un precedent que poguem comparar amb el recurs que l’advocat de l’Estat ha interposat; es tracta de la declaració precedent al Pla Ibarretxe que no va ser suspesa perquè no van considerar que pogués tenir conseqüències jurídiques tangibles. En canvi, ara sí que creuen que en pugui tenir. Els Serveis Jurídics Estatals, creuen que la declaració sobiranista es tracta d’un desafiament obert envers la Constitució i especialment contra l’article 1.2 CE: “La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado”. Es recolzen en que només una declaració sobirana del poble espanyol pot reconèixer vàlidament la sobirania del poble de Catalunya. Justament per això, a inicis del mes passat, el TC va sol·licitar al Parlament que aclarís si la segona declaració que va aprovar el passat mes de març, en que es va acordar un diàleg amb el Govern i el seu suport va ser més majoritari amb 104 vots favorables – CIU, ERC, ICV – EuiA i PSC- , substituïa la primera; però no, el Parlament va afirmar rotundament que les dues declaracions eren vàlides, al ser dos textos complementaris.

Després de rebre aquesta providència, la documentació ha estat presentada al Parlament de Catalunya, el qual en vint dies podrà aportar els documents que consideri necessari i realitzar les al·legacions pertinents. La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, ha exposat que els serveis jurídics de la cambra catalana ja estan preparant les al·legacions pertinents que s’hauran de presentar dins del termini anunciat. Després que l’endemà que es conegui la decisió del TC es reunís la Junta de Portaveus i la Mesa del Parlament per tractar l’admissió a tràmit de la declaració per part del TC, Núria de Gispert ha concretat que la setmana que ve es procedirà a la constitució d’una comissió parlamentària que estudiarà el dret a decidir; amb el recolzament dels vots de CIU, ERC, PSC, ICV – EUiA i CUP; al creure que la declaració de sobirania està per sobre de qualsevol tribunal, raó per la qual donen llum verda a la comissió.

Amb declaracions de l’Assemblea Nacional de Catalunya podem veure que es mantenen ferms en la seva postura, ja que afirmen que cap tribunal ni cap llei podrà aturar la voluntat democràtica del poble de Catalunya envers la independència. Ja que no és possible encabir políticament Catalunya dins d’Espanya, seria una pèrdua de temps, forces i una gran irresponsabilitat. Justament per això no donen importància a la resolució emesa pel TC, segons ells el més important és seguir la ruta establerta envers el procés sobiranista. Com s’ha comentat anteriorment, es tracta d’una trava per part de l’estat espanyol, i l’ANC afirma clarament que això demostra que no és viable iniciar una via de diàleg amb el govern central.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.