Lászlo Ándor, comissari europeu d’Ocupació, Assumptes Socials i Inclusió, ha tornat a obrir la caixa de Pandora de la legislació laboral. Després de quasi un any i mig de l’aprovació de la reforma laboral promulgada pel govern Rajoy i més concretament per la ministra Báñez, el milió de desocupats que s’han creat durant la seva vigència fan pensar que aquesta ha suposat un total fracàs.
Davant la constatació de la seva nul·la capacitat per crear treball, ja es parla obertament d’una nova reforma, però les direccions cap a on anar per realitzar-la són ben diferents: mentre els partits d’esquerres demanen la tornada a la legislació anterior, altres agents com la patronal plantegen una major flexibilitat per l’empresari en aspectes com els acomiadaments.
I en aquest debat també ha volgut participar la Comissió Europea, alertada per la major taxa de la UE d’atur i d’atur juvenil, i ha plantejat com a possibilitat la implantació d’aquest contracte únic. El contracte únic consisteix en una simplificació de tots els contractes existents a la legislació en d’un sol, desapareixent així les diferències entre fixos i temporals; tots el contractes serien indefinits, es començaria amb una indemnització reduïda i amb el pas del temps aquesta creixeria.
Els defensors d’aquesta teoria, economistes i politòlegs amb cert renom a Espanya, defenen aquest nou contracte com la única solució pels problemes del mercat laboral espanyol: ajudaria a eliminar l’abús dels contractes temporals per part de les empreses, aconseguint per tant una major estabilitat entre els joves.
Els detractors, a més d’assegurar la seva incompatibilitat amb el marc constitucional actual, asseguren que no respecta el principi de causalitat de l’acomiadament, donant més poder a l’empresari per acabar amb la relació laboral quan vulgui, que no castiga la temporalitat (doncs el cost d’acomiadar algú amb una antiguitat d’any seria el mateix que ara).
Tot i així, no sembla que aquesta proposta que ve des de Brussel·les tingui molt d’èxit, doncs tots els partits de l’arc parlamentari (excepte UPyD, i tot incloent-hi el Partit Popular), sindicats i la CEOE s’han mostrat en contra, deixant en definitiva el contracte únic com impossible a Espanya.
