I si desapareixes a Espanya?

Per Anna Jiménez
Barcelona

Encara tenim molt present el cas de Cleveland (Ohio, Estats Units), on Ariel Castro va segrestar, maltractar i violar a 3 noies durant 10 anys. Nosaltres des d’aquí ens preguntem què hagués passat si aquests successos haguessin passat a Espanya, centrant-nos en la situació de desaparició de les noies.

El punt de partida passa per entendre que hom té personalitat tan bon punt neix (articles 29 i 30 del Codi Civil, en endavant CC) i seguint la mateixa lògica, sembla que aquesta s’extingeix amb la mort (article 32 CC). És així, però entre mig trobem situacions específiques com l’absència (article 181 CC) i la declaració de mort (articles 193 i ss CC), que tot i que es solapen parcialment no són el mateix.

L’absència es declara pel jutge a instància de part o del Ministeri Fiscal sobre persones desaparegudes del seu domicili o del lloc de la seva última residència. Un cop constatada aquesta situació d’absència es nomena a algú per tal de què defensi el patrimoni de la persona desapareguda i la representi en els judicis o negocis que no admetin demora sense greu perjudici (article 181 CC).

La situació d’absència acabada de presentar passa a catalogar-se com a absència legal, – circumstància que haurà de ser inscrita en el Registre Civil-, transcorregut 1 any des de la desaparició de la persona (o des de que es tinguessin les últimes notícies, en cas d’haver-hi) o transcorreguts 3 si s’hagués deixat encomanada per apoderament l’administració de tots els seus béns (article 183 CC).

A partir d’aquest moment, el cònjuge no separat de fet o de dret, el fill més gran o l’ascendent més pròxim de menys edat gaudiran de la possessió temporal del patrimoni de l’absent, fent-se seus els productes líquids en la quantia que el jutge determini, i amb la prohibició de vendre els béns, gravar-los, hipotecar-los o donar-los en penyora excepte que hi hagi situació de necessitat o d’utilitat evident reconeguda pel jutge, cas en què aquest haurà d’autoritzar la venda, el gravamen, la hipoteca o la penyora i determinarà la seva quantia (art 186 CC).

A l’esfera personal, la principal implicació de la declaració d’absència legal es contempla a l’article 156.4 CC, on es disposa que la pàtria potestat passarà a ser exercida de forma exclusiva pel cònjuge del que ha estat declarat absent.

Tanmateix, aquesta situació d’absència legal no es perllonga de manera indefinida al llarg del temps, sinó que finalitza als 10 anys des de la desaparició de la persona i sense que s’hagin tingut notícies de la mateixa o bé als 5 anys des de la desaparició o últimes noticies si a l’expirar aquest termini l’absent hagués complert 75 anys, moment en què es declararà la seva mort per presumpció (art 193 CC). És a dir, es considera que fa tant de temps que la persona ha desaparegut que tot fa pensar que està morta, a falta de cap indici que faci sospitar el contrari.

Un cop ferma la declaració de mort de l’absent s’obrirà la seva successió en els termes que hagués previst en el seu testament o aplicant les regles de la abintestato (art 196 CC), recordant que mentre el desaparegut estava en estat d’absència legal el patrimoni era posat en mans d’un administrador.

Ara bé, aquesta declaració de mort no és irreversible perquè l’article 197 CC preveu la possibilitat que la persona aparegui després d’haver-se declarat la seva mort. En aquest cas caldrà revocar tal declaració i la persona haurà de recuperar els seus béns en l’estat en què es trobin. En cas de que s’haguessin venut tot o en part, el declarat mort que reapareix pot reclamar el preu pel qual s’haguessin venut. El que no podrà fer, però, és reclamar als seus successors les rendes, els fruits i els productes obtinguts amb anterioritat a la seva nova presència.

Però el Codi Civil no dóna solució a tots els aspectes que poden arribar a ser problemàtics, com per exemple la situació matrimonial, doncs malgrat que al text legal es preveu que el matrimoni s’extingeixi per declaració de mort (art 85 CC), no es diu què passa en aquells casos en què hom reapareix. En concret, pot passar que la persona desapareguda aparegui passats 10 anys i que es trobi amb que la seva dona s’ha casat amb un altre, sent aquest segon matrimoni plenament vàlid.

Arribats a aquest punt veiem que, com que les 3 noies van desaparèixer – a efectes civils, doncs a efectes penals han estat segrestades – sent encara nenes, difícilment podrem aplicar el que acabem de dir, doncs rarament tindrien patrimoni al seu nom i està clar que no van deixar a un cònjuge o fills al moment de desaparèixer. “Tan sols” els hi hagués afectat el fet que al Registre Civil s’hagués fet constar la declaració de mort, amb la posterior revocació de la mateixa. A efectes civils, passats els 10 anys des de la seva desaparició haguessin perdut la seva personalitat, però l’haguessin recuperat el dia que van ésser descobertes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.