La Llei de muntanya podria permetre la requalificació de terrenys incendiats

Per Isaac Meler.

Traduït per Maria Peiró.

L’esborrany de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de muntanya que va presentar fa menys d’un mes el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient inclou, entre les seves modificacions, la redacció d’un nou paràgraf polèmic en l’apartat 1 de l’article 50 que permetria a les Comunitats Autònomes requalificar terrenys arrasats per incendis.

Actualment, l’article 50 de la Llei de muntanya vigent, que tracta sobre “Manteniment i restauració del caràcter forestal dels terrenys incendiats”, estableix que “Les comunitats autònomes hauran de garantir les condicions per a la restauració dels terrenys forestals incendiats” i prohibeix expressament (a) el canvi d’ús forestal almenys durant 30 anys i (b) qualsevol activitat incompatible amb la regeneració de la coberta vegetal, durant el període que determini la legislació autonòmica.

Fuente: Astromia.com

No obstant això, aquesta prohibició  preveu tres excepcions per als casos en què el canvi d’ús fos previst en (1) un instrument de planejament prèviament aprovat, (2) un instrument de planejament pendent d’aprovació, si ja hagués estat objecte d’avaluació ambiental favorable o, de no ser aquesta exigible, si ja hagués estat sotmès al tràmit d’informació pública, i (3) una directriu de política agrària-forestal que contempli l’ús agrari o ramader extensiu de muntanyes no arborades amb espècies autòctones incultes o en estat d’abandonament.

La prohibició general de l’article 50 es va introduir l’any 2006 mitjançant la Llei 10/2006, de 28 d’abril, per la qual es modifica la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de muntanya per lluitar contra l’avarícia especulativa que va portar els propietaris de muntanyes i constructors a cremar espais naturals per requalificar-los posteriorment, com va ocórrer des de la dècada de 1970 i, especialment, durant l’època del boom immobiliari a Espanya. D’altra banda, les excepcions a la prohibició no suposarien un problema per al compliment d’aquest objectiu de prevenció perseguit, ja que es refereixen a supòsits en els quals el canvi d’ús ja fos previst anteriorment a l’incendi. En aquest sentit, es tracta d’uns requisits que s’han de complir ex ante perquè es doni l’excepcionalitat.

El paràgraf afegit a l’article 50.1 a l’esborrany de la Llei afegiria una excepció més a la prohibició general segons la qual “amb caràcter excepcional les comunitats autònomes podran acordar canvi d’ús forestal quan es presenti un interès general prevalent que serà apreciat mitjançant llei, sempre i quan es tracti de terrenys de titularitat pública i s’adoptin les mesures compensatòries necessàries que permetin recuperar una superfície forestal equivalent a la cremada. Aquestes mesures compensatòries hauran d’identificar-se abans del canvi d’ús”.

Les entitats ecologistes no veuen amb bons ulls aquesta última excepció, ja que, al contrari que en les excepcions vigents fins al moment, es posa en perill l’objectiu de lluita per dos motius. El primer d’ells és que, a diferència de les excepcions anteriors, aquesta permetria el canvi d’ús forestal després de l’incendi, és a dir, ex post, la qual cosa podria incentivar la crema de boscos amb finalitats especulatives. El segon motiu és que el canvi d’ús estaria permès quan es compleixi amb un requisit tan vague i ambigu com la concurrència d’un “interès general prevalent que haurà de ser apreciat mitjançant llei”. Com que l’interès general no és un concepte clar, sinó que depèn de valoracions i especificacions polítiques, la nova excepció es convertirà en la norma quan convingui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.