EURODAC

Per Azucena Castro, 
Barcelona
 

Eurodac és un sistema de comparació de les empremtes dactilars dels sol·licitants d’asil i algunes categories de immigrants irregulars.

Aquest sistema es va establir mitjançant el Reglament (CE) nº 2725/2000 del Consell, de 11 de desembre del 2000, relatiu a la creació del sistema “Eurodac” per a la comparació de les emprentes dactilars per a l’aplicació del Conveni de Dublín.

Segons disposa aquesta norma, el sistema EURODAC neix amb la finalitat d’identificar les persones sol·licitants d’asil (i la resta d’estrangers en situació irregular), i poder determinar quin Estat membre és responsable d’examinar aquesta sol·licitud de protecció internacional. De conformitat amb això, el propi Reglament (CE) N º 2725/2000 disposa en el seu preàmbul que “les impressions dactilars constitueixen un element important per determinar la identitat exacta d’aquestes persones”. Comparant les seves empremtes, els països de la UE poden comprovar si un sol·licitant d’asil o un estranger present il·legalment en el seu territori ja ha demanat asil en un altre país de la UE, o si un sol·licitant d’asil ha entrat irregularment al territori de la Unió .

Es compon d’una unitat central gestionada per la Comissió Europea, d’una base central informatitzada de dades dactiloscòpiques, i de mitjans electrònics de transmissió entre els països de la UE i la base de dades central (Art. 3). Els Estats Membres prenen les dades de tota persona major de 14 anys (Art. 4) i s’envien a la unitat central a través dels punts d’accés nacionals. Però no només això, també s’inclou: sexe, lloc i data de la sol·licitud, el país de la UE d’origen, número de referència…

Si es tracta de sol·licitants d’asil, les dades es conserven durant deu anys (Art. 6). Pel que fa als estrangers interceptats en relació amb l’encreuament irregular d’una frontera exterior, les dades es conserven dos anys (Art. 10) a partir de la data de presa de les empremtes. Les dades s’esborraran immediatament, abans que el període expiri, si l’estranger: obté un permís de residència, abandona del territori de la Unió o adquireix la ciutadania d’un país de la UE (Art. 7).

Pel que fa a la protecció de dades de caràcter personal, els països de la UE que envien les dades a Eurodac han de garantir el respecte de la legalitat en la presa d’empremtes, així com en tota operació de tractament, transmissió, conservació o supressió de dades. La Comissió vetlla per la correcta aplicació del present Reglament per part de la unitat central i pren qualsevol mesura necessària per garantir la seva seguretat. Així mateix, la Comissió ha d’informar de les mesures adoptades al Parlament Europeu i al Consell (Art. 13).

Les activitats de tractament de dades dels països de la UE són supervisades per les autoritats nacionals de control (Art. 19), mentre que les de la Comissió són supervisades pel Supervisor Europeu de Protecció de Dades (SEPD) [Art. 20].

Tot seguit, i després d’haver esposat les disposicions, cal fer un anàlisi crític de les futures expectatives del sistema Eurodac.

Actualment, la UE es troba debatent un modificació del Reglament que permetria l’accés a EURODAC (concretament al registre de les emprentes dactilars) a la EUROPOL i els cossos de seguretat de cada Estat Membre a efectes de prevenció, detecció e investigació del delictes de terrorisme i altres delictes greus.

Des de la meva opinió, aquesta modificació produiria una estigmatització en aquells sol·licitants d’asil perquè se’ls considera com a potencials delinqüents i no respecta les garanties necessàries relatives als Drets Humans d’aquests estrangers especialment vulnerables, concretament el Dret a la intimitat i la protecció de dades personals que la mateixa Carta de Drets Fonamentals de la UE estableix. No hem d’oblidar que les persones sol·licitants d’asil son un col·lectiu excepcionalment vulnerable en una situació de persecució personal d’extrema gravetat.

Aquesta reforma estaria en contra de la jurisprudència que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha establert en relació a les ingerències sobre el Dret a la intimitat en relació al dret a la privacitat i Protecció de Dades Personals. Aquestes han de ser considerades com necessitat social imperiosa i que a la mateixa vegada sigui proporcionada a la finalitat legítima perseguida (en particular, TEDH, sentencia Gillow c. Regne Unit de 24 de novembre de 1986). Aquests criteris jurisprudencials són reiterats pel Tribunal de Justícia de la UE en la seva Sentència de 20 de maig de 2003, Assumptes acumulats C-465/00, C-138/01 i C-139/01.

En conclusió, aquesta proposta de modificació vulnera el contingut essencial del Reglament que pretén l’utilització d’aquestes empremtes per a determinar l’Estat Membre responsable de realitzar l’examen de les sol·licituds.

Per tant, destinar-la a la prevenció de delictes estaria desnaturalitzant la finalitat del sistema EURODAC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.