“Un alcalde ha de formar part de les llistes electorals”

Per Neus Teixidor.
Madrid.

La Sentència de la Sala Primera del Tribunal Constitucional de 23 de maig de 2013 (Recurs d’Empara 2823/2013) declara la nul·litat del nomenament d’un alcalde que no formava part de les llistes electorals.

 

Els cas de Cudillero (Astúries).

El dia 11 de gener de 2013, l’Alcalde de Cudillero, el senyor Gabriel López Fernández, va renunciar al seu càrrec  i a l’acta de Regidor davant del Ple de l’Ajuntament (que s’havia reunit en sessió extraordinària). En aquell moment, els següents candidats i suplents de la mateixa llista electoral van formular la seva renúncia anticipada a cobrir la vacant. Davant d’aquesta situació, l’Executiva Local del PSOE (partit al que pertanyia el senyor López) va proposar la designació del senyor Ignacio Fernández Díez per cobrir la vacant.

El 15 de gener de 2013, la Junta Electoral Central va dictar una resolució en la que enunciava la proposta de designació com a regidor del senyor Fernández. Contra la citada resolució, el Foro Asturias Ciudadanos (FAC) va presentar diverses al·legacions que la pròpia Junta va desestimar el 6 de febrer de 2013. Contra aquesta decisió, el 18 de març de 2013, el FAC va interposar un Recurs Contenciós-Administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries.

Finalment, el 27 de març de 2013 es va celebrar el Ple Extraordinari del Ajuntament de Cudillero en el que es va proclamar al senyor Fernández com a Alcalde (per vuit vots favorables, mentre el que el candidat del PP en va obtenir tres i el del FAC). Contra aquest acord, el FAC va interposar un Recurs Contenciós-Electoral davant la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries, que va ser desestimat per la Sentencia de 6 de maig de 2013 (número 518/2013).

 

El Recurs d’Empara Electoral davant del Tribunal Constitucional.

Després dels fets narrats anteriorment, el FAC (juntament amb quatre persones més) va decidir interposar un Recurs d’Empara Electoral davant del Tribunal Constitucional. L’objecte d’aquest procés és la Sentencia de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries de 6 de maig de 2013 que va desestimar el Recurs Contenciós-Electoral interposat contra l’Acord del Ple de l’Ajuntament de Cudillero de 27 de març de 2013.

En aquest cas, la part demandada està formada pel PSOE i el senyor Ignacio Fernández Díez (que va ser nomenat nou alcalde de Cudillero).

Imatge del senyor Ignacio Fernández Díez (Font: ABC)

Els arguments de les parts.

Els recurrents posen de manifest una vulneració del dret d’accés en condicions d’igualtat als càrrecs i les funcions públiques (article 23 de la Constitució Espanyola, en relació amb els articles 196 i 198 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General o LOREG).  En aquest sentit, expressen que la LOREG estableix la necessitat de formar part d’una llista electoral per ostentar el càrrec d’alcalde. Segons ells, nomenar alcalde a algú que simplement forma part del partit aniria contra el sistema democràtic.

Per altra banda, els demandats al·leguen la inadmissibilitat del recurs per mancar del contingut propi d’empara en matèria electoral i per tractar-se d’una qüestió de legalitat ordinària. A més a més, manifesten que el càrrec d’alcalde és un càrrec representatiu de segon grau, ja que no és elegit directament pels ciutadans, sinó pels regidors.

Finalment, el Ministeri Fiscal es suma a les peticions dels recurrents. Considera que el fet que el senyor Fernández no formés part de les llistes electorals i, en conseqüència, del procés electoral de les eleccions municipals de l’any 2011 no el legitima a ostentar el càrrec d’alcalde.

 

L’argumentació del Tribunal Constitucional.

1- El Tribunal Constitucional determina que el recurs interposat és admissible , ja que segons l’article 109 de la LOREG (en relació amb el 114.2 del mateix text legal) poden ser objecte de Recurs Contenciós-Electoral els acords de les Juntes Electorals sobre la proclamació d’electes o l’elecció i proclamació dels Presidents de les Corporacions Locals. A més a més, considera que els recurrents han justificat degudament l’especial transcendència constitucional del Recurs (seguint les previsions relatives a la càrrega processal establerta en l’article 149.1. in fine de la LOTC).

Per tant, el Tribunal Constitucional desestima les excepcions d’inadmissibilitat al·legades per la part demandada i procedeix a analitzar el fons de l’assumpte.

2- El dret d’accés en condicions d’igualtat a les funcions i els càrrecs públics (establert per l’article 23 de la Constitució Espanyola) és un dret de configuració legal. Els seus titulars són els ciutadans, inicialment com a candidats i, posteriorment, en l’exercici del càrrec (tal i com es reflecteix en la Sentència del Tribunal Constitucional 10/1983, de 21 de febrer). Per tant, una lesió d’aquest dret ha de tenir caràcter substantiu i afectar directament al contingut constitucional (és a dir, el dret de sufragi actiu i passiu).

La configuració legal dels requisits de sufragi passiu per ser elegit alcalde d’una població superior a 250 habitants es troba recollida en l’article 196.a. de la LOREG. Aquest precepte determina que poden ser candidats tots els Regidors que encapçalin les seves corresponents llistes. Per tant, es tracta d’una previsió íntimament relacionada amb el Principi Democràtic. Dit d’una altra manera, el caràcter representatiu dels òrgans als que correspon la direcció política dels ens locals constitueix un concepte inherent a l’autonomia local.

El Tribunal Constitucional entén que aquesta exigència d’encapçalar una llista municipal també es manté en els casos de vacants en l’alcaldia, sempre que no sigui conseqüència d’una moció de censura o d’una qüestió de confiança. En conseqüència, l’elecció successiva de l’alcalde en el transcurs d’un mandat municipal està connectada amb la voluntat dels electors expressada amb el vot a una determinada llista. Aquesta ha d’estar ordenada escalonadament, per tant els membres anteriors exclouen els posteriors, excepte en els casos de renúncia.

La doctrina del Tribunal Constitucional ha insistit en la rellevància constitucional de la connexió entre la voluntat dels electors i l’elecció mitjançant el sistema de prelació en la llista electoral en els supòsits d’eleccions d’alcaldes. A més a més, els ciutadans només poden elegir a persones determinades i no partits o associacions, d’aquesta manera es crea un vincle immediat entre els electors i els elegits. El fet que la llei estableixi que els regidors que poden ser nomenats alcaldes han d’encapçalar les llistes electorals, determina que no tots els regidors poden ser elegits com a alcaldes.

3- En el cas concret que ens ocupa, el senyor Fernández va accedir al càrrec de regidor seguint les previsions de l’article 182.2 LOREG. Aquest precepte estableix que en els casos en els que no quedin candidats ni suplents que es puguin nomenar, les vacants seran cobertes per qualsevol ciutadà major d’edat que no es trobi en cap causa d’inelegibilitat i que sigui designat pel partit, coalició, federació o agrupació d’electors a la que pertanyin els regidors que han de ser substituïts. Cal afegir que es tracta d’un procediment de nomenament excepcional. En conclusió, la designació del senyor Fernández com a regidor és conforme a dret, però no la seva designació com a alcalde, ja que com hem vist es requereix que sigui el cap de llista (no poden presentar la seva candidatura persones que no van formar part de la llista electoral, encara que ostentin el càrrec de regidor).

Per tant, segons el Tribunal Constitucional només els regidors que formen part d’una llista electoral poden arribar a encapçalar-la en els casos de renúncia dels demés, però no poden adquirir aquesta condició regidors que han estat nomenats mitjançant la via excepcional.

 

La decisió del Tribunal Constitucional.

El Tribunal Constitucional reconeix el dret dels recurrents a la participació política i al accés en igualtat de condicions als càrrecs públics i les funcions públiques (article 23 de la Constitució Espanyola). A més a més, anul·la l’Acord del Ple de l’Ajuntament de Cudillero de 27 de març de 2013 i la Sentència de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries de 6 de maig de 2013. En conseqüència, les actuacions es retrotrauen fins al moment anterior a l’aprovació del citat Acord del Ple.

 

El Vot Particular del Magistrat Andrés Ollero Tassara.

El Magistrat Andrés Ollero Tassara manifesta el seu desacord amb la sentència dictada en dos qüestions.

En primer lloc, considera que la sentència és incoherent amb la Sentencia del Ple del Tribunal Constitucional de 25 d’abril de 2013 (número 103/2013). Aquesta sentència va determinar la inconstitucionalitat d’una Junta de Govern Local d’un Ajuntament on un terç es trobava integrada per persones que no ostentaven la condició de regidors. En aquest cas, el Tribunal va posar de manifest que “es pot nomenar alcalde un regidor que no ha concorregut a les eleccions”.

Per altra banda,  el citat magistrat considera que si es permet el nomenament de regidors que no formin part de les llistes, però no se’ls permet ser nomenats alcalde, es produeix una divisió entre els regidors, ja que existeixen “uns regidors més regidors que altres”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.