Les despeses contemplades en la pensió d’aliments

Per Juncal SARDÁ
Traduït per Andreu Monfà

Quan ens trobem davant d’una ruptura matrimonial o de parella de fet en què hi ha fills comuns, a més de amb qui hauran de conviure aquests, una de les qüestions que genera més controvèrsia és la proporció en què cadascun dels progenitors ha de contribuir en les despeses d’aquests.

A l’hora de determinar aquesta contribució, s’ha de tenir en compte, d’una banda, la capacitat econòmica de què disposen els progenitors i, d’altra banda, les despeses que generen els fills.

En aquest sentit, cal precisar que la capacitat econòmica dels progenitors es determina atenent tant els ingressos de què disposen com les despeses a què han de fer front amb aquests.

Font: www.mujeresdemoda.com

Pel que fa a les despeses dels fills, és necessari diferenciar entre les ordinàries i les extraordinàries.

Les despeses ordinàries comprenen aquelles despeses indispensables per a l’alimentació, l’habitació, la roba, l’assistència mèdica, l’educació i formació dels fills, caracteritzades pel seu caràcter previsible i per una clara periodicitat.

En aquest sentit, els tribunals han considerat que són ordinàries, entre altres, les despeses com la matrícula escolar, els llibres, els uniformes i el material escolar.

Les despeses extraordinàries, en canvi, fan referència a aquelles despeses que, per la seva naturalesa i tal com indica el seu propi nom, són imprevisibles, de quantitat indeterminada, amb la qual cosa en cada cas concret se’n necessita una quantificació.

Per tant, perquè una despesa pugui ser qualificada com a despesa extraordinària ha de ser:

– Necessària en relació a la manutenció, desenvolupament i formació del fill, impedint que puguin ser qualificades com a tal les despeses secundàries o supèrflues de què es pugui prescindir.

– Imprevisibles a l’hora de determinar la contribució dels progenitors en les despeses dels fills.

– Ser concordes i assumibles a la capacitat econòmica del progenitor a qui es reclama el pagament.

– No tenir una periodicitat prefixada degut al seu caràcter imprevisible.

D’aquesta manera, els tribunals han considerat que tenen aquest caràcter, entre altres, les despeses mèdiques no cobertes per la seguretat social o per cap mútua privada.

Hem de tenir en compte que hi ha despeses respecte les quals els tribunals discrepen a l’hora de qualificar-les com a ordinàries o com a extraordinàries i caldrà observar cada cas concret per determinar-ne el caràcter. Entre aquestes, ens trobem amb:

1) Les activitats extraescolars. La major part de la jurisprudència ha determinat que quan es tracta d’una activitat extraescolar que els fills ja realitzaven amb anterioritat a la ruptura dels progenitors, es considera una despesa ordinària i, per tant, ha de cobrir-se amb la pensió d’aliments establerta.

Això no obstant, si es tracta d’una activitat extraescolar que no es realitzava en el moment de la ruptura, es considera una despesa extraordinària i per pagar-la cal atendre les condicions establertes per a aquest tipus de despeses.

2) Les classes particulars o de reforç. Els tribunals les han considerat despeses extraordinàries sempre que es demostri que són necessàries per a l’adequada formació dels fulls, tractant-se de despeses imprevisibles i que no es generen periòdicament, sinó en funció de la necessitat puntual que tinguin els fills d’un suport addicional.

No obstant això, si bé pot ser que posteriorment els fills necessitin aquesta ajuda de forma periòdica, això no suposa que es puguin qualificar com a despeses ordinàries en la mesura en què aquestes no són permanents. Per tant, se’n manté el caràcter de despesa extraordinària.

3) El carnet de conduir. En aquest cas, el conflicte recau en si aquesta despesa s’entén com a imprescindible o no.

En aquest sentit, els tribunals que entenguin que en atenció a les circumstàncies del cas concret el carnet de conduir és necessari per al fill, ho consideraran despeses extraordinàries, sempre dins d’uns límits determinats pel que fa a la quantitat que s’hagi d’abonar, i en funció de la destresa i dedicació dels fills per a obtenir-lo.

Tot i això, si es considera que el carnet de conduir és prescindible, s’entén que no es tracta d’una despesa extraordinària i, per tant, no se’n pot reclamar la contribució.

4) La matrícula i les despeses de la universitat. Aquestes despeses generen discussió sobretot quan la ruptura dels progenitors s’ha produït a una edat primerenca dels fills, de manera que els hagi quedat molt lluny l’etapa universitària. En aquests casos, la jurisprudència ha anat establint que aquestes despeses es consideren despeses ordinàries si es tracta d’una universitat pública, mentre que si els fills cursen estudis en una universitat privada, les despeses que generen per aquest concepte es consideren despeses extraordinàries.

Un cop aclarits aquests conceptes, hem de tenir clar com cal efectuar el pagament.

Pel que fa a les despeses ordinàries, aquestes queden cobertes per la pensió d’aliments que es fixa eventualment en el procediment de ruptura matrimonial o de parella estable dels progenitors.

En canvi, les despeses que es consideren extraordinàries no queden cobertes per aquesta pensió i, per tant, com que es tracta de despeses indeterminades, cal establir la proporció en què cadascun dels progenitors ha de contribuir-hi.

Aquesta determinació pot ser pactada entre els progenitors en el moment en què regulin els efectes de la seva ruptura o, en cas de desacord, és la l’autoritat judicial qui decideix.

El que és més freqüent és que els progenitors satisfacin les despeses per meitats, tret que les diferències que hi hagi entre les seves capacitats econòmiques requereixin una contribució diferent, per exemple, 70% un d’ells i 30% l’altre.

Juncal Sardá.
Abogada.
www.aobabogados.com/blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *