Per Alexander Salvador. Entrevista a Lluis Sales, candidat a Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Futurible Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Què el va motivar a donar aquest pas?
La decisió de presentar-me neix perquè entenc que en un moment especialment difícil per a la professió, cal un degà que tingui una clara vocació de servei al Col·legi avalada per una experiència en la gestió que serà necessària. En aquest sentit puc aportar al Deganat l’experiència adquirida durant tots aquests anys com a Secretari i el coneixement de la professió, tant de la seva problemàtica com de les seves oportunitats.
Considera la seva candidatura continuista pel que fa a la gestió duta a terme per l’actual Junta de Govern?
Totes les juntes tenen les seves especialitats pel que fa als seus programes, i en aquest sentit assumeixo tot allò que s’ha portat a terme durant les juntes de govern en les quals he sigut membre. Crec que tot allò que significa seguir fent tot allò que s’ha fet bé, s’ha de continuar duent a terme. Així, continuaré en tot allò que significa contenció de la despesa, pressupostos acurats, ajudes, etç.. Ara que la gestió del col·legi està consolidada i financierament sanejada cal fonamentar la futura gestió en els valors de l’advocacia. I aquests passen per la independència, la força, la solidaritat, compromís i defensa…
Principal proposta de la seva candidatura?
Encarar els principals problemes de la professió pel que fa a les persones. El Col·legi s’ha de convertir en un soci de l’advocat, un soci que l’ajudi a través de la formació i posada a disposició d’eines i elements per a optimitzar el seu despatx. Aquesta és la nostre principal tasca en aquests temps. Ser realment una ajuda per als nostres col·legiats.
Com ajudar realment a optimitzar?
Ensenyant a que existeix realment el marketing jurídic, les xarxes socials, les comissions de perspectives professionals… Que la formació continuada és una eina imprescindible. Optimitzar la teva feina a través de la formació i les eines que et proporciona el Col·legi.
En els darrers mesos s’ha parlat molt d’internacionalització. Des del Col·legi s’ha potenciat molt aquesta via de generar volum de negocis a través de fires, fòrums i conferencies. Què n’opina vostè d’aquestes accions dutes a terme?
Personalment crec que s’ha fet una gran feina d’internacionalització del Col·legi i de l’advocacia barcelonina. Ara és el moment de capitalitzar tota aquesta feina a favor dels advocats.
Com?
Transformant aquesta feina en xarxes europees i mundials de les quals es puguin fer servir tots els advocats del Col·legi per a augmentar el seu volum de negocis i optimitzar la seva feina. En un context de crisis com l’actual aquesta és una solució adequada.
I com continuar aquesta feina a partir d’ara?
Dins de la nostre candidatura estem treballant en el que serà l’establiment de xarxes i acords amb governs i Col·legis d’altres països que permetin això. Aquestes xarxes han de centrar-se en dos barems; L’edat i l’especialització. En cas de necessitar un advocat jove francòfon has de tenir a la teva mà eines que et permetin poder arribar al professional que necessites. Així com depenent de l’àrea d’especialització.
Què n’opina de la presència del Col·legi d’Advocats en la Societat Civil?
El Col·legi d’Advocats de Barcelona ha sigut sempre un referent de la societat civil per diferents qüestions. Com vehicular la nostre presencia en la societat civil? De dues maneres; Sent organitzadors i dinamitzadors de debats socials, a tall d’exemple l’iniciativa del “Debat a bat”, i per altre banda tenint una forta presència en l’iniciativa legislativa. Hem tingut un paper actiu i clau en centenars d’iniciatives legislatives i projectes de llei que han pogut o poden afectar a l’advocacia.
I pel que fa a problemàtiques com els desnonaments; S’ha implicat prou?
Crec que s’ha implicat de manera suficient, i en aquest precís punt el Col·legi d’Advocats de Barcelona ha mantingut una posició valenta i pionera en aquesta qüestió. El Col·legi va ser el primer que va presentar al congrés propostes d’unificació de la llei hipotecària per a apropar-la més als temps actuals.
I en relació a les retallades del Torn d’Ofici?
El Col·legi ha defensat de manera continua el model actual del torn d’ofici i si surto escollit seguirem en aquesta línea. Tot just fa un mes, jo sent encara Secretari de la Junta de Govern, es va publicar el manifest “Ni un pas enrere”, que a dir d’avui té més de 2000 signatures i es presentará front el Síndic de Greuges i la Conselleria.
Algunes preguntes ràpides sobre les darreres reformes legislatives. Llei de Tasses Judicials?
Aquesta ha sigut precisament una de les lleis amb les quals el Col·legi d’Advocats, i personalment des de la meva posició de Secretari hem sigut més crítics donant a conèixer públicament repetides vegades la nostre postura. Aquesta llei limita l’accés a la justícia i és totalment contraria al principi constitucional de la Tutela Judicial Efectiva. A través del Informe de la Justícia que vam emetre fa unes setmanes vam deixar pal·les que 7 de cada 10 ciutadans no acudien als tribunals com a conseqüència de les elevades tasses. Quelcom intolerable.
Llei de Serveis Professionals i Llei de Demarcació i Planta?
Lo bo d’aquestes dues lleis és que són d’aquelles lleis de les quals tothom parla, de les quals es fan jornades, conferències i molta literatura però de les quals no hi existeix res ferm. Només una multitud de esborranys i esborranys d’avantprojectes que van corrent pel món. No existeix cap text real amb cara i ulls.
Més fum que realitat.
De moment és fum. Tanmateix, darrere d’aquest fum hi ha una política que ve des de l’època socialista. I aquesta política és una política econòmica, donat que prové del mateix ministeri d’economia. Pot funcionar el CGAE amb 83 Col·legis d’Advocats? Difícil. El primer que s’ha de fer és establir el vot ponderat. Un Col·legi amb 200 Col·legiats no pot tenir la mateixa importància que un Col·legi com el de Barcelona, Madrid, València… A Catalunya per altre banda, funcionem amb 13 Col·legis d’Advocats i hem funcionat bé. Això deixa pal·les un important fet; Qui ha de marcar les regles del joc a nivell de Col·legis en el nostre àmbit territorial ha de ser Catalunya. Però, per altre banda pel que fa al nombre de Col·legis ens hem de posar d’acord i facilitar la gestió global d’aquests limitant-ne el nombre. Aquest fet, però, no deixa de banda que s’ha d’establir un vot ponderat atenent al nombre de col·legiats de cada Col·legi.
(…) Pel que fa a la Llei de Serveis Professionals, aquests divideixen els col·legis professionals en aquells de col·legiació obligatòria i no obligatòria. Crec que els col·legis com el d’Advocats, el d’Arquitectes, el de Metges… Han de mantenir la col·legiació obligatòria. El Col·legi és una corporació de Dret públic i l’advocacia una eina essencial de l’estat de Dret, reconeguda fins a 7 vegades en la Constitució Espanyola. I és aquesta mateixa advocacia la que ha de regular l’accés, la deontologia… La col·legiació obligatòria és una manera de garantir un adequat servei als ciutadans i al justiciable.
Per acabar… Voldria parlar sobre la campanya electoral que avui mateix comença. A què es deu la desafecció que viuen tradicionalment aquestes eleccions, on normalment acostumen a votar poc més d’un 10% dels col·legiats?
Quan hi ha una participació voluntària en una associació o corporació, la participació política en aquesta institució sol ser molt més elevada. Per altre banda, el desconeixement de la immensitat de serveis que ofereix el propi Col·legi és una altre possible causa. El Col·legi ofereix tants serveis que és difícil poder arribar a transmetre tots aquests als col·legiats. Des d’aquí animo a tots els col·legiats del ICAB que acudeixin a participar en aquesta campanya i durant la jornada electoral.
Cal per tant millorar la comunicació a través de noves eines?
Evidentment, cal millorar molt la comunicació, i ho dic jo que he sigut Secretari i responsable de Comunicació. Però, a dia d’avui hem fet avenços inimaginables. Hem passat a tenir una gran presència a les xarxes socials fent així un gran salt qualitatiu a nivell de comunicació. Oferim tantes coses que a vegades morim d’èxit. Un dels camins que hauríem de buscar és la segmentació de la informació, arribant així a aquells grups més interessant.
Les xarxes socials van tenir una gran importància a les eleccions del ICAM. Creu que tindran la mateixa importància en les presents?
Nosaltres apostem, apostarem i tothom hauria d’apostar per aquestes com una de les millors eines per arribar a tots els col·legiats i poder conèixer dels seus problemes i de les seves qüestions.
Algun debat preparat entre els candidats?
Ni un ni dos, hi han preparat fins i tot tres. De moment tenim preparat un debat en el Grup Alexandra, un debat a l’Ateneu i un debat amb el Grup d’Advocats Joves. Cal potenciar el debat i que els col·legiats coneguin que pot fer el Col·legi per ells.
Comença la campanya. Com l’espera?
(Riu) Molt dura però cordial i educada. Compaginar la campanya amb l’exercici de la professió no serà fàcil. Però, això és el que necessita l’advocacia, algú que conegui i visqui aquesta en el seu dia a dia. Tanmateix a la vegada serà un mes molt maco, molt prometedor. Una feina que agafo amb molt entusiasme que em permetrà conèixer molta gent i gaudir d’aquesta època amb molta il·lusió.
