Els becaris cotitzen a la Seguretat Social?

Per Neus Teixidor.
Madrid.

Durant el mes de febrer del 2011, les organitzacions sindicals, les organitzacions empresarials i el Govern Espanyol van signar el denominat “Acord Social i Econòmic” (ASE). El citat acord es troba plasmat en la Llei 27/2011, del dia 1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social. Concretament,  es van recollir diverses mesures laborals, entre les que destaquen la reforma de les pensions o les millores en els règims de cotització de les dones i dels joves. En aquesta línea, una de les mesures que es va contemplar va ser el reconeixement del dret a ser donats d’alta en la Seguretat Social de les persones participants en programes de formació remunerats vinculats a estudis universitaris o de formació professional. De fet, en l’adopció del citat text legal, es va posar de manifest la prolongació dels anys de formació i d’estudi dels joves i la seva tardana incorporació en el mercat laboral, però també l’augment de la taxa d’atur i de la precarietat laboral entre els joves espanyols.

Aquesta mesura va entrar en vigor el mes de novembre de 2011. Es calcula que en el primer mes de funcionament uns 41.135 joves becaris van ser donats d’alta en la Seguretat Social.  No obstant, les crítiques al reconeixement d’aquest dret en l’àmbit de l’administració educativa van provocar l’aprovació del Reial Decret 1707/2011, de 18 de novembre, pel que es regulen les pràctiques acadèmiques externes dels estudiants universitaris. Aquest text legislatiu va restringir els supòsits d’alta obligatòria en la Seguretat Social dels joves participants en programes de formació vinculats a estudis universitaris, que comporten una contraprestació. Dit d’una altra manera, els estudiants universitaris que realitzaven pràctiques externes van quedar exclosos del citat règim de cotització. Com a conseqüència el nombre de persones becaries afiliades va disminuir fins a les 20.000.

En conèixer la mesura, el 8 de febrer de 2012, la Confederació Sindical de Comisiones Obreras va presentar un Recurs Contenciós-Administratiu davant del Tribunal Suprem. La citada organització reclamava la declaració de nul·litat de la Disposició Addicional Primera del Reial Decret 1707/2011, ja que consideraven que era contraria a la Disposició Addicional Tercera de la Llei 27/2011. En aquest sentit, cal recordar que un reglament es troba subordinat a la llei i, en conseqüència, un òrgan judicial pot declarar la seva nul·litat quan sigui contrari a la llei. A més a més, la potestat reglamentària es configura com una potestat discrecional de l’administració, encara que es troba sotmesa als Principis rectors de l’article 9.3 de la Constitució Espanyola. Dit d’una altra manera, discrecionalitat no és sinònim arbitrarietat, ja que les decisions discrecionals sempre han d’estar suficientment motivades. En aquest cas, el recurrent sostenia que el reglament no es troba motivat i, per tant, es tracta d’una decisió arbitraria.

Per altra banda, en les al·legacions fetes per la organització recurrent, es posava de manifest que les pràctiques acadèmiques externes que realitzen els estudiants universitaris tenen una naturalesa clarament formativa. Per aquest motiu, la recurrent afirmava la nul·litat de ple dret de la Disposició Addicional impugnada per infracció del Principi d’Igualtat de l’article 14 de la Constitució Espanyola. Considera que la norma impugnada discriminava als estudiants universitaris respecte dels participants en altres estudis reglats (com pot ser la formació professional), ja que als estudiants universitaris no se’ls permetia l’afiliació, però si a la resta. En aquest cas, s’hauria d’haver determinat que la diferència de tracte posseïa una justificació objectiva i raonable, tot i que en l’expedient administratiu no s’expressava cap justificació.

Finalment, la Sentència de la Secció Quarta de la Sala Contenciosa del Tribunal Suprem (número de recurs 171/2012) de 21 de maig del 2013 va estimar el recurs presentat pel sindicat Comisiones Obreras (CCOO) contra el Reial Decret 1717/2011. El Tribunal va declarar nul de ple dret el Reial Decret 1707/2011, de 18 de novembre, pel que es regulen les pràctiques acadèmiques externes dels estudiants universitaris. Per tant, es va restablir de manera immediata l’obligació de donar d’alta a les persones en aquesta situació. A més a més, es possibilita que les persones que, en algun moment des de la promulgació del Reial Decret fins a la declaració de la seva nul·litat, s’hagin vist afectades per les seves previsions puguin reclamar les cotitzacions corresponents.

En definitiva, les persones becaries vinculades als estudis universitaris o de formació professional, en organismes públics o empreses privades, sempre que rebin algun tipus de contraprestació econòmica de qualsevol quantia, han de ser considerades en situació assimilada a la d’alta en la Seguretat Social. Per tant, les empreses o entitats que financin la beca estan obligades a donar-les d’alta amb una cotització especial que cobrirà totes les contingències de Seguretat Social (excepte atur). En principi, no s’ha establert cap límit temporal màxim per cotitzar aquestes beques, però tot apunta que el període de cotització ha de ser igual al període de duració de la beca.

Font: Multiplico

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.