“El Col•legi necessita un canvi seriós i responsable”

Per Alexander Salvador.
Entrevista a Oriol Rusca, candidat a Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

 

Futurible Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Com comença aquesta aventura?

Comença a finals de l’any quan ens adonem, cada vegada més, com de difícil està la situació de l’advocacia. Al final ens vam anar convencent de que necessitàvem donar un canvi de rumb a la direcció del Col·legi, hem de fer un canvi radical en la gestió del Col·legi.

¿Perquè?

Per necessitat. L’escenari està canviant i la funció de l’advocat ha de canviar; Ha de ser més bel·ligerant, ha de ser un professional que defensi de manera ferma aquests nous drets. I està clar que el Col·legi també ha de canviar, ha de defensar rotundament els interessos dels advocats i dels ciutadans. Volem aportar al Col·legi el canvi que necessita.

Per tant, considera la seva candidatura trencadora pel que fa a la gestió duta a terme per l’actual Junta de Govern?

Si, en el sentit següent: Tots els degans de la història del Col·legi han fet coses bones i han tingut els seus errors, com segurament els tindré jo si esdevinc el nou degà. En aquest sentit, no entraré a valor les accions dels anteriors degans. Però, la professió tal com estava estructurada propiciava una gestió com l’anterior. Ara l’Advocacia està patint forts canvis, i necessitem trencar amb l’anterior forma de direcció del Col·legi i adaptar-lo més a les circumstàncies actuals.

S’ha d’implicar més la futura direcció del Col·legi en els afers socials?

Si, s’ha d’implicar més pel que fa a la defensa dels interessos individuals i col·lectius de la societat. I també ha de facilitar a l’advocat i l’advocada que pugui exercitat la seva professió amb el màxim recolzament per part del Col·legi, sense dubte, un recolzament proactiu. Com més força, dignitat i prestigi atorgui el Col·legi als advocats millor podran aquests dur a terme la defensa dels interessos legítims dels ciutadans.

(…) El Col·legi ha d’incidir més a nivell institucional en totes les qüestions socials. El Col·legi de Barcelona té moltes coses a dir, i les ha de dir utilitzant tots els mitjans al seu abast: la premsa i altres mitjans, Internet i les xarxes socials… El Col·legi ha d’explicar a la societat perquè està defensant aquestes causes. El Col·legi no les defensa “per als” advocats, les defensa “en nom” dels ciutadans perquè així els seus advocats i advocades disposin de totes les eines possibles per a defensar els seus legítims interessos.

Quines són les principals propostes de la seva candidatura?

La nostre candidatura defensa un canvi en el Col·legi, però un canvi seriós i responsable. Lluitarem per tenir presència davant de totes les institucions;  a nivell col·legial, lluitarem per augmentar el prestigi de la professió. A tall d’exemple crearem el “telèfon vermell”: El col·legi té diàriament un diputat de guàrdia per atendre qualsevol incidència. Nosaltres posarem a disposició dels col·legiats un línea directa amb aquest diputat perquè pugui tractar els seus problemes al moment. Està molt clar que el Col·legi ha de defensar de manera ferma i bel·ligerant als advocats, no es qüestió d’arribar a acords, és qüestió de dir “No” a situacions intolerables; Un advocat no pot ser maltractat com a professional per les institucions o òrgans judicials, ha de ser respectat en l’exercici de la seva professió. Qui maltracta professionalment a un advocat o advocada, també maltracta al client d’aquests. Altres qüestions que abordarem son la creació del Padrinatge, de manera que els joves puguin comptar amb el coneixement i l’experiència dels sèniors; congelarem les quotes i estudiarem la quota per trams, és a dir pagar pels serveis que es reben. Tindrem sempre obertes les portes del Deganat, serem solidaris amb els companys i companyes castigats per la crisi, reformarem la Borsa de Treball, posarem l’accent en la formació… Tenim un conjunt de mesures pensades per donar un gran tomb al Col·legi.

I què n’opina del Torn d’Ofici?

Tenim una gran sensibilitat pel que fa al torn d’ofici. Jo mateix sóc advocat del Torn d’Ofici i se quines són les seves principals problemàtiques. L’advocat d’ofici no és un advocat especial, és un advocat normal que té clients normals. El que diferència l’advocat d’ofici de l’advocat normal, es que l’advocat d’ofici també és un advocat normal amb la seva cartera de clients i en en tots dos casos ha de prestar un servei de la mateixa qualitat.

Creu que serà el Torn d’Ofici un punt conflictiu pel que fa al debat entre candidats?

Crec que el Torn d’Ofici serà d’especial atenció. Les autoritats estan pagant aquesta contribució a la societat per sota del que seria just. No estan valorant aquesta feina imprescindible per a tot estat de Dret, retallant sobre el que ja està retallat. No podem permetre que el ministeri ostenti la competència per a determinar les prestacions del Torn d’Ofici i així retallar-les encara més. Això és quelcom que no es pot permetre ni s’ha de permetre.

Parlem de la internacionalització. Ens els darrers mesos des del Col·legi  se li ha donat molta importància a través de cursos, seminaris i congressos. ¿Què n’opina de la feina feta?

Personalment, penso que la internacionalització és bona, molt bona. Estem obrint nous mercats potencials, facilitant així poder augmentar el volum de negocis dels despatxos. La internacionalització s’ha de potenciar en la mesura que afecti a tots, petits, mitjans i grans despatxos.

Algunes preguntes ràpides sobre l’actualitat jurídica. Què n’opina sobre la centralització dels col·legis?

No entenc perquè s’està posant a debat aquesta proposta. L’existència de més o menys col·legis no afecta ni a la lliure circulació de serveis, ni a la lliure competència ni als pressupostos generals. Aleshores ¿quina és la intenció de tancar col·legis que històricament, malgrat la seva petita estructura, han existit des de fa molt de temps?.

Però no implica una coordinació més dificultosa comptar amb 83 col·legis d’advocats? Una major fortalesa la centralització?

La centralització dels col·legis implicaria un afebliment de l’advocacia, i no un enfortiment. Tenen molt més pes 83 degans que només una o dues desenes. Per altre banda, independentment de la seva coordinació, tots els col·legiats tenen dret a la defensa dels seus interessos i és evident que els interessos d’un advocat barceloní no seran del tot idèntics als interessos d’un advocat sevillà o canari. Des del meu punt de vista una centralització debilitaria a l’advocacia, no es podria exercir la mateixa pressió.

Per acabar… Voldria parlar sobre la campanya electoral (que avui mateix comença). A què es deu la desafecció que viuen tradicionalment aquestes eleccions, on normalment acostumen a votar poc més d’un 10% dels col·legiats?

Crec que pot haver un sector de companys i companyes que pensa que el col·legi no li serveix per res, i després un altre que pensa que el col·legi no fa res que els interessi. Això ve donat al meu entendre perquè en aquests últims anys de bonança econòmica no calia tenir el recolzament per part del Col·legi. Ara les coses han canviat, ara necessiten que el Col·legi sigui al seu costat per ajudar-los. Aquest fet, des del meu punt de vista, provocarà que hi hagi una menor desafecció.

Cal per tant canviar l’enfocament donat a la comunicació?

Evidentment, hem de millorar els canals de comunicació i participació entre els col·legiats i el Col·legi. Jo sóc una persona propera a tots els meus amics i coneguts i en aquest sentit en comprometo a obrir un cop per setmana el deganat a tothom que vulgui venir a parlar i tractar qualsevol assumpte amb mi, amb la porta oberta i sense demanar hora. No ha d’haver cap separació entre la Junta de Govern i els col·legiats. Tots som advocats i advocades tots tenim els mateixos interessos.

Les xarxes socials van tenir una gran importància a les eleccions del ICAM. Creu que tindran la mateixa importància en les presents?

Espero que ho siguin d’importants, i sinó ho han de ser en les properes.

Comença la campanya. Com l’espera?

Primera vegada que em presento i que es presenten cada un dels membres de la meva candidatura, a excepció del Secretari, en Rafel Espino. Per ser la primera vegada, espero una eleccions renyides, unes eleccions que aportaran una pluralitat de contingut i espero que els companys i les companyes valorin les diferents candidatures i votin la que considerin més propera als seus interessos. I per acabar, voldria dir que tinc ben clara una cosa si jo esdevinc degà o no, aquell candidat que sigui escollit serà el degà de tots i se l’haurà de respectar i ajudar en la seva tasca.

2 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *