Odre successori legal en cas de successió intestada

Per Georgina Anfruns.
Traduït per Andreu Monfà.
 

D’entrada, cal precisar que hi ha dos maneres d’adquirir béns: inter vivos, com en el cas d’una compravenda o d’una donació entre vius; o mortis causa, la figura típica de la qual és la successió, que al seu torn pot ser testada (en virtut d’un testament) o intestada.

Font: www.shabat-law.co.il

En aquest article ens centrarem en la successió intestada, regulada en els articles 012 y següents del Codi civil, en què les persones que tenen dret a l’herència es determinen de manera legal. Aquesta successió legal opera en els CASOS següents:

  1. Quan el causant mor sense haver realitzat cap testament, quan, en cas d’haver-lo realitzat, aquest és nul, o quan posteriorment ha perdut la validesa.
  2. Quan el testament no institueix cap hereu o el testador no hi disposa tots els seus béns. En aquest cas, la successió intestada té lloc només respecte dels béns de què no hagués disposat el testador.
  3. Quan l’hereu instituït pel testador és incapaç de succeir.
  4. Quan falta la condició posada a l’hereu, quan l’hereu instituït mor abans que el testador, o quan repudia l’herència sense tenir cap substitut i sense que hi hagi dret d’acréixer.

Davant aquest buit successori, el legislador estableix un règim ordenador de la successió basat en criteris de parentiu, proximitat o nacionalitat del difunt; establint així mateix la forma i proporció en què heretaran en cas que concorrin diversos parents del mateix grau i línia.

Contretament, la llei estableix l’ORDRE DE SUCCESSIÓ següent:

  1. En primer lloc, l’herència correspon als descendents: fills, néts, etc.

Els fills i els seus descendents succeeixen els seus pares i altres ascendents sense distinció de sexe, edat o filiació. El descendent més proper exclou sempre el més llunyà (per exemple, els fills exclouen els néts, etc.).

Sense perjudici del que s’ha esmentat anteriorment, concorre a favor del cònjuge vidu un dret d’usdefruit de la tercera part de l’herència, sempre que no estigui separat judicialment o de fet al temps de la defunció del causant.

  1. En cas que no hi hagi descendents del difunt, hereten els seus ascendents: pares, avis, etc.

En cas que sobrevisqui només un dels pares, aquest succeeix el fill en tota la seva herència. A falta de pare i de mare, succeeixen els ascendents més pròxims en grau: avis materns i paterns, etc.

En aquest cas, també concorre el dret d’usdefruit del cònjuge vidu no separat judicialment o de fer, però en aquest cas és de la meitat de l’herència del causant.

  1. A falta de descendents i ascendents, hereta el cònjuge sobrevivent, i si no n’hi hagués, hereten els parents col·laterals fins al quart grau.

El cònjuge que sobreviu té dret a la totalitat de l’herència, això sí, sempre que no estigui separat judicialment o de fer al temps de la defunció del seu cònjuge. En aquest punt, cap precisar que els tribunals es mostren reticents a reconèixer drets successoris a la parella estable del causant, al·legant que, donat que no es pot parlar de cònjuge vidu, no es poden aplicar els preceptes legals i els drets hereditaris que la llei vincula a aquesta condició.

Si no hi ha cap cònjuge sobrevivent, succeeixen els germans i fills de germans, amb preferència als altres col·laterals fins al quart grau, més enllà del qual no s’estén el dret d’heretar abintestat.

  1. En últim terme, davant la falta de tots aquests, hereta l’Estat.

En aquest cas, l’herència es reparteix entre les institucions municipals del domicili del difunt, els instituts provincials i la Caixa d’amortització del deute públic, a les quals correspon 1/3 de l’herència intestada del difunt.

En aquells territoris en què no regeix el Codi civil, pel fet que disposen de normativa pròpia en matèria de successions, hi ha especialitats pel que respecta a l’ordre legal successori. L’ordre successori català, per exemple, preveu que a falta de descendents del causant, sigui el cònjuge o convivent vidu qui es declari hereu i no els ascendents d’aquest.

És necessari aclarir que la successió intestada no té res a veure amb la successió forçosa o legítima, en què el cònjuge i els parents més pròxims tenen dret a rebre una part de l’herència del causant (anomenada legítima). Més que una modalitat de successió, la legítima és una limitació de la facultat de disposar.

Per últim, cal precisar que perquè es nomeni un hereu abintestat és necessari formalitzar un expedient de declaració d’hereus intestats o abintestats, el qual serà notarial o judicial depenent del parentiu que es tingui amb el causant o difunt:

– Es fa davant d’un notari quan la declaració d’hereus abintestats que es pretengui sigui a favor d’ascendents, descendents o del cònjuge.

– Es fa davant d’un jutge quan la declaració es pretengui a favor de germans, nebots o altres parents col·laterals del difunt, o bé a favor de l’Estat. En aquest últim cas es necessita la intervenció d’un advocat quan els béns de l’herència excedeixen els 2.404,05 euros, i la intervenció d’un procurador en cap cas és preceptiva.

 

Georgina Anfruns.
Advocada.
www.aobabogados.com/blog

1 comment

  1. Benvolguts/des,
    El dret successori català va molt més enllà de ser una mera especialitat respecte del codi civil espanyol…hi ha una concepció ben diferent que es plasma es molts més aspectes, que podeu comprovar en el Codi civil de Catalunya, llibre IV, pel tema de la intestada arts. 441-1 i següents.

Respon a Marc R Lloveras Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *