Es presenta l’Informe 2012 sobre Relacions Laborals a Europa

Oriol Cremades.
Barcelona.

Aquest dimarts, dia 2 de juliol, s’ha realitzat l’ “Acte de presentació de l’Informe 2012 sobre Relacions Laborals a Europa” (en endavant, I2012RRLLE), promogut pel Consell de Relacions Laborals (en endavant, CRRLL), amb la col·laboració de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, a l’Aula Europa, seu de les institucions europees a Barcelona. En aquest acte, alhora, s’ ha volgut aprofitar per posar al damunt la taula el context actual de les relacions laborals a Europa i debatre la situació que s’està donant a Catalunya en aquest àmbit.

Es presenta l'Informe 2012 sobre Relacions Laborals a Europa
Font: @Bravotgn

L’acte s’ha dividit en tres grans parts: 1) Benvinguda a càrrec del Sr. Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, i paraules de l’Hble. Conseller d’Empresa i Ocupació i president del CRRLL, Sr. Felip Puig; 2) Presentació del ponent a càrrec de la secretària general del CRRLL, Sra. M. Àngels Pujols, i la presentació de l’ I2012RRLLE a càrrec del Sr. Eduardo Rojo Torrecilla, Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social UAB i 3) Taula rodona “Les relacions laborals i el diàleg social a Catalunya avui i ara”, composada per José Cachinero, secretari d’Acció Sindical i Política Sectorial -CCOO Catalunya-, Camil Ros, secretari de Política Sindical -UGT Catalunya-, Javier Ibars, director del Departament de Relacions Laborals -Foment del Treball-, Jana Callís, directora de Relacions Laborals i Polítiques Socials -PIMEC-,moderada, finalment, per Jordi Miró, director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball. La cloenda ha estat a càrrec del Sr. Ramón Bonastre, secretari d’Ocupació i Relacions Laborals del Departament d’Empresa i Ocupació i vicepresident del CRRLL.

En la benvinguda, el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona ha volgut destacar que en la Unió Europea (en endavant, UE) s’intenta promoure aquelles millors pràctiques del conjunt dels seus Estats en les relacions laborals i que el diàleg social és un element de vital importància pel bon funcionament d’aquestes, aspecte que és recalcat en l’ I2012RRLLE.

L’Hble. Conseller d’Empresa i Ocupació i president del CRRLL, Sr. Felip Puig, ha iniciat la seva intervenció enfatitzant que la concertació social és un factor clau i intangible de l’estructuració del treball, de les relacions laborals i del benestar social, que permet una millora, major acceptació social i eficàcia de tota reforma i, per tant, s’ha de potenciar. En aquest sentit, ha destacat que sobre la reforma laboral cal una revisió crítica, sent millorable aquesta, però alhora, sense ella, la situació avui seria pitjor. Finalment, ha reivindicat la singularitat del marc català de relacions laborals, que el situa en la línia de la potenciació del diàleg social que promociona la UE, tot i les limitades competències de Catalunya en Dret Laboral, i ha esmentat l’ Acord per al Suport i Acompanyament als Processos de Negociació Col·lectiva en Ultractivitat (ASAPNCU), assolit el 18 de juny de 2013, com a un acte de responsabilitat dels agents socials.

En la segona part, la secretària general del CRRLL ha presentat el ponent i ha defensat la promoció del marc català de relacions laborals i que el CRRLL  fa un seguiment acurat de les polítiques de la UE i , per tant, és una línia estratègica per a la institució.

El professor Eduardo Rojo Torrecilla, un dels màxims divulgadors actuals de l’actualitat del Dret Laboral i la Seguretat Social a la xarxa, ja sigui a través de Twitter com a través del seu blog (http://www.eduardorojotorrecilla.es), on està disponible la presentació que ha fet en aquest acte,  ha emfatitzat la importància del diàleg social com a via per abordar i tractar de resoldre els importants problemes econòmics i socials que hi ha a tota Europa, i per suposat també a Espanya i Catalunya.  En una breu però concisa exposició, ha reflexionat i esmentat el paper del diàleg social en el Dret del Treball, tant en l’àmbit interncional en l’OIT com en la UE. Endinsant-se en el diàleg social de la UE, ha recordat que les Conclusions del Consell Europeu del 27 i 28 de  juny de 2013 fan explícita referència al diàleg social i com les organitzacions empresarials i sindicals d’àmbit europeu arriben a acords o propostes, com ara en l’ocupació juvenil, i com en certs Estats, com ara França, el diàleg social és un element de vital importància.

Sobre I2012RRLLE es podrien destacar els següents missatges que ha llançat a l’audiència: l’informe es centre sobretot en el sector públic, ja que moltes mesures en el conjunt europeu han estat adreçades a aquest i és on hi ha més conflictivitat; hi ha un debilitament del diàleg social, tot i ser un eix central del model social europeu i que es troba en la Carta de Drets Fonamentals de la UE; la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva en el conjunt de la UE dels 27 (la mitjana) és elevada (66%)  si bé en els PECO (Països de la Europa Central i Oriental) només arriba al 44%; es poden distingir 5 grans models de relacions laborals ( el dels Països nòrdics, el centreeuropeu, sudeuropeu, el dels PECO i el del Regne Unit); hi ha un retorn a l’unilateralisme per part dels governs i administracions i una reducció del paper dels sindicats en les taxes de densitat i de capacitat d’influir en les polítiques dels anteriors; l’informe destaca el diàleg social ecològic (de l’economia sostenible); i la normativa comunitària no ha canviat substancialment però el paper interpretador del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha augmentat. Finalment ha emplaçat a preguntar-se, entre altres qüestions, sobre l’impacte real de la UE sobre els treballadors, el concepte de flexiseguretat, el paper de la OIT i les competències de les Comunitats Autònomes en el Dret Laboral.

En la taula rodona, el representant de CCCO ha reconegut que s’està en una situació complexa i que, tot i la limitació de la capacitat legislativa a Catalunya en el Dret Laboral i la Seguretat Social, s’ha intentat crear un espai singular a Catalunya, posant com exemples la gran tradició de negociació colectiva, el CRRLL i el Tribunal Laboral de Catalunya. D’altra banda, ha sentenciat que la clau és la voluntat de diàleg i que la reforma laboral ha generat un desequilibri entre les parts, empresarial i sindical i que, per tant, els acords als que s’arriba estan fets a la defensiva. Finalment, ha emplaçat a recuperar i potenciar el diàleg social com a responsabilitat.

El representat de la UGT ha volgut reivindicar el paper del sindicalisme com a contrapoder dels treballadors i de justícia social i ha demanat anàlisis serisos per part dels poders públics, evitant anar a “cop de declaració”, i ha mostrat cert escepticisme en relació a l’ ASAPNCU i els acords que es poden estar assolint, que poden ser una “patada endavant”. Alhora ha contraposat allò que la UE potencia (el diàleg social) amb allò que realment es fa (dèbil/poc diàleg social) i l’ha reivindicat com a sortida de la crisi econòmica, el qual ha d’anar acompanyat amb un canvi de polítiques públiques que s’ha de reflectir en els pressupostos públics.

El representant del Foment del Treball ha recalcat el paper cabdal del diàleg social, com el model català de relacions laborals és pres com a model per altres territoris i ha reivindicat l’ASAPNCU i l’eficàcia i eficiència dels mecanismes de solució alternativa de conflictes, que incorporen el principi de subsidiarietat, per evitar una judicialització nociva. Ha afegit que el contigut de la negociació colectiva és manifestament millorable, que s’ha de modernitzar, i que no pot consistir en un mimetisme de convenis anteriors als posteriors. Finalment, ha esmentat que existeixen limitacions en el diàleg social i  en les relacions laborals a Catalunya, com ara una limitada competència legislativa en aquesta matèria a Catalunya, possibles inconstitucionalitats de la reforma laboral i el rebuig total dels sindicats a aquesta.

La representant de PIMEC ha reivindicat que existeix un espai ampli per a la negociació colectiva a Catalunya i ha mostrat la seva preocupació sobre com el despenjaments del conveni col·lectiu pot tenir o té en la competència en el mercat.  També ha fet notar que l’estructura de representació (organitzacions/sindicats que no són més reprentatius, aquells més representatius i la representació a nivell d’empresa) presenta una comunicació que no és eficaç entre els diferents nivells i que s’ha de potenciar la difusió i la pedagogia. D’altra banda, ha proposat que caldria potenciar la descentralitazció territorial de les institucions implicades en la resolució extrajudicial de conflictes; la nescessitat de més recursos en aquestes i la d’obtenir dades empíriques per a evaluar els acords assolits. Finalment ha mostrat el seu enuig per com les grans empreses tenen la capacitat indirecta de controlar les condicions de les pimes i com la legislació no acull les pimes com a norma general, per defecte, donat que representen una extensa i gran part de les empreses a Catalunya i Espanya, i ha emplaçat al consens i responsabilitat en el diàleg social com a eina eficaç.

En la cloenda el Sr. Ramón Bonastre ha recordat que els interessos contraposats són legítims sempre que es desenvolupin en un conflicte civilitzat i ha declarat que és lògica la intranquilitat en aquesta nova situació de les relacions laborals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.