La nova llei de l’avortament a Irlanda

 

Per Arnau Martí.
Barcelona.

 

L’avortament continua sent avui dia un dels temes legals més controvertits. El component moral, ètic i polític que l’acompanya provoca que en molts casos aquesta pràctica vingui acompanyada de polèmica i s’aprovin lleis per a limitar-la.

Aquest caràcter polèmic comporta que la legalitat de l’avortament a Europa estigui lluny de ser un tema homogeni. A títol d’exemple, doncs, podem trobar com a Malta l’avortament està totalment prohibit, a Polònia només es permet per salvar la vida de la dona o, com en els casos d’Irlanda del Nord, Portugal, Suïssa o Espanya, per protegir la integritat física i mental de la dona. Alguns països, com Finlàndia, Gran Bretanya o Hongria, l’avortament està totalment permès.

El diferent tractament de l’avortament comporta un diferent ús d’aquesta pràctica. Així doncs si mentre a Romania la ràtio d’avortament és de 78/1000 (el més elevat de tot Europa) països com Holanda (amb llibertat total per avortar) no passa del 6.5/1000. Sense voler entrar a valorar la idoneïtat, o no, de lleis que permetin un avortament lliure (doncs no és l’objectiu d’aquest article) cal notar com en els països on l’avortament només està restringit a petició, és a dir estant subjecte solament al certificat d’idoneïtat d’un metge per a practicar-lo, son països on el rati és més baix. I això és, en part, perque aquest països han acompanyat aquesta llei amb plans d’ajuda familiar i de mesures alternatives, dotant a les dones embarassades que no volen tenir el seu fill d’un gran ventall de possibilitats per decidir. Són molts els experts que recomanen la necessitat de donar un pas comú al front i impulsar una legislació al respecte que garanteixi uns mínims davant d’aquest tipus de situació.

Dublín. Font: www.dublin.es

Un dels països que fins fa poc no tenia cap llei que permetés l’avortament era Irlanda. A pesar de la sentència del Tribunal Suprem del país que garantia la possibilitat a les dones de recórrer a la pràctica si la seva vida estava en perill, al no haver cap llei que defensés aquesta decisió, les dones s’han vist forçades fins fa molt poc a viatjar a Anglaterra o Irlanda del Nord per poder avortar.

La nova llei, però, no ha estat exempta de polèmica. Irlanda és encara avui un país molt religiós en el que, a pesar que les classes benestants protestants reclamen la seva identitat gaèlica a pesar de tenir una religió unionista, ser irlandès significa ser catòlic. És per això que si no fos pel cas Halappanavar, la pressió que l’església porta fent sobre el govern hagués vist els seus fruits i el projecte mai hagués vist la llum.

Savila Halappanavar era una dentista de 31 anys d’origen indi que vivia a Galway. El passat 2012, estant embarassada de 4 mesos va anar al hospital per a avortar ja que continuar amb l’embaràs li provocaria la mort. L’hospital es negà a fer l’operació i poc després ella morí de Septicèmia (una infecció mortal provocada per l’existència de bactèries a la sang).

La seva mort va ser mediàtica i, durant mesos (la llei va ser aprovada el passat juliol) un referent per aprovar la llei pro-avortament tant pels activistes i feministes com per alguns membres del govern (com és el cas del ministre de Justícia, Allan Shatter).

Tal ha estat la dimensió del projecte que el president de la República d’Irlanda, Michael D.Higgins, va convocar el Consell d’Estat per a aprovar la llei i preveure la possibilitat de portar la nova llei al Tribunal Constitucional. Després d’una reunió històrica al país (van assistir 21 dels 24 membres, el major nombre des de l’aprovació de la Constitució el 1937), es va decidir aprovar tant la llei com no portar-la, per ara, al Tribunal Constitucional.

Així doncs, després d’aprovar-la per 127 vots a 31 (i amb una polèmica decisió del Primer Ministre, Enda Kenny, d’expulsar de la seu parlamentària als membres del seu partit que votessin en contra de la llei) Irlanda s’uneix a països com Espanya o Portugal que permeten, en supòsits limitats, l’avortament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.