Pérez de los Cobos esquiva la recusació

Per Álvaro Comajuan.
Barcelona.

 

El verdadero problema (…) es que (…) varias generaciones de catalanes han sido ya educadas en el desprecio, expreso o tácito, hacia la cultura española, y el Estatuto es la primera manifestación política de ese desprecio

Pérez de los Cobos, President del Tribunal Constitucional

Paraula de President del Tribunal Constitucional. L’embolic territorial va agafar una empenta més amb un cop d’hemeroteca proporcionat pel diari El País fa una setmana, on es recollia en portada un discurs de Pérez de los Cobos a Yecla, on va néixer, el dia de la Constitució de 2005, mesos abans de l’aprovació definitiva de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, el qual va definir com a “repte per a l’estabilitat constitucional“.

El catedràtic de Dret del Treball a la Universitat Complutense de Madrid no només ha estat qüestionat per les seves declaracions catalanòfobes, sinó també per la seva militància al Partit Popular, al qual va pertànyer i va complir els seus deures com  a militant també després de ser nomenat magistrat.

La Generalitat va prendre bona nota dels seus punts febles i va aprovar la carta de la recusació del President de l’Alt Tribunal en 25 assumptes que l’afecten directament. I no són poc importants; la declaració sobiranista, la prohibició de les corrides de braus i les lleis educatives i del cine, entre d’altres.

Aquest passat dimarts dia 17 s’ha decidit sobre la recusació, i tant la nova majoria conservadora com també alguns dels propis membres “progressistes” han donat suport al seu President d’una forma aclaparadora. 9 vots a favor i tan sols 2 en contra. Pérez de los Cobos és objectivament imparcial. Tot i així no es tenen els arguments concrets, els quals es publicaran en els propers dies, però la defensa sembla clara: la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional permet a persones afiliades a partits ser membres del Tribunal.

Encara que n’ha sortit sa i estalvi d’aquesta situació, l’ombra de la parcialitat encara pesa sobre una de les persones més importants en l’entramat institucional de l’Estat, i la bel·ligerància amb la qual Catalunya i els partits de l’oposició han acollit al magistrat promet uns cursos polítics d’una gran agitació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *