L’èxit rotund de la Via Catalana celebrada el passat 11 de Setembre ha contribuït sens dubte a recol·locar el debat sobre el futur de Catalunya al centre de totes les mirades. Després d’un estiu relativament tranquil, la relació entre Catalunya i Espanya ha entrat novament en estat d’ebullició.
Bona prova d’això és que la premsa nacional i internacional s’ha fet ressò d’aquesta qüestió d’una manera àmplia i transversal. Els principals diaris de l’Estat espanyol ja fa més d’una setmana que han situat Catalunya a les portades i els articulistes de capçalera cada dia ens aporten la seva visió al respecte.
Aquest alt tractament mediàtic, juntament amb una sèrie d’estira-i-arronses entre personatges públics d’un i altre bàndol –sense oblidar-nos de les discrepàncies diplomàtiques entre Espanya i certes Repúbliques bàltiques- han conduït a una radicalització, fent que tertulians i comentaristes diversos tractin la qüestió amb excessiva vehemència i abraonament, sovint en detriment de la raó.
Precisament amb ànim d’aportar arguments jurídicament fonamentats i d’enfocar el debat independentista des d’un punt de vista acadèmic i rigorós, ha nascut el Col·lectiu Praga, associació que reuneix una cinquantena de Catedràtics i Professors de Dret de les universitats públiques catalanes.
Tot i que els membres del Col·lectiu tenen visions políticament plurals, els uneix, tal i com expressa la declaració constitutiva, “la convicció que el poble de Catalunya pot exercir el dret a decidir el seu futur polític, sense necessitat de reformar prèviament les normes de capçalera de l’ordenament jurídic de l’Estat”. En aquest sentit, els membres del col·lectiu incidiran en l’aportació d’arguments jurídics i democràtics de pes per contrarestar l’actual situació immobilista de les elits jurídiques i polítiques de l’Estat espanyol.
Dimecres passat, el col·lectiu va ser presentat davant dels mitjans de comunicació, en un acte celebrat a la Universitat de Barcelona. D’aquesta presentació pública en destaca la vocació de servei al país i a la democràcia en un moment clau per a la història de Catalunya. Els representants van voler subratllar tanmateix la total independència del Col·lectiu respecte d’institucions públiques o privades.
Els coordinadors del Col·lectiu Praga són Josep Maria Vilajosana (Catedràtic de Filosofia del Dret i Degà de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra) i Mercè Barceló (Catedràtica de Dret constitucional de la Universitat de Barcelona). La institució que més membres aporta al col·lectiu és la Universitat Autònoma de Barcelona, amb 16 representants.
