Acaba el mes de setembre i la majoria dels universitaris ja han tornat a les aules. Alguns dels alumnes de primer curs, però, han hagut de patir les novatades. Algunes resulten ser bromes innocents, d’altres bromes de mal gust, i finalment n’hi ha que en traspassen la línia i no poden ser catalogades de bromes. Parlarem d’aquestes últimes doncs són les que poden ser traduïdes en termes penals.
En efecte, el Tribunal Suprem ja va parlar del tema en una sentència del 2003, on va sentenciar que les pràctiques més extremes podien ser considerades constitutives d’un delicte contra la integritat moral. Val a dir que la integritat moral es configura com a un dret constitucional, recollit a l’article 15, on es proclama que “tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, puguin ser sotmesos a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants”; i que, en conseqüència “infligir a una altra persona un tracte degradant, menyscabant greument la seva integritat moral” serà delicte, ex l’article 173.1 del Codi Penal.
Tanmateix, veiem com l’enunciat del delicte és ampli, fet que comporta gran casuística pràctica doncs conductes molt dispars poden encabir-se dins d’aquesta figura. Per aquest motiu, el Tribunal Suprem va dictaminar en la sentència 294/2003 de 16 d’abril que la conducta típica havia de revestir els següents elements típics, a saber; la presència d’un acte de clar i inequívoc contingut vexatori pel subjecte passiu; la concurrència d’un patiment físic o psíquic i que el comportament sigui degradant o humiliant. Ara bé, en qualsevol cas es demana que en la conducta s’apreciï la nota de gravetat, i cas contrari, els fets no podran ser catalogats com a delicte contra la integritat moral de l’article 173 però sí falta de vexacions injustes de l’article 620.2 CP. No obstant això, la falta podrà passar a ser delicte si s’aprecia certa reiteració. En aquest sentit es pronuncia de manera inequívoca el Jutjat de menors de Sant Sebastià de 12 de maig de 2005 on es llegeix que “els actes de violència psíquica d’escassa gravetat, que en consideració aïllada donarien lloc a la falta de vexació injusta de l’art 620, una vegada acreditat que es venen produint en forma reiterada, com expressió d’un clima de violència psíquica habitual, hauran de ser encaixats com a delicte de l’art 173 CP.
Pel que respecta als Col·legis Majors, per la seva actitud omissiva o permissiva, podran respondre civilment per aquells actes comesos a les seves instal·lacions o dependències, motiu pel qual cada cop més es demana que els estudiants signin, juntament amb el contracte d’arrendament, un document mitjançant el qual es comprometen a no realitzar ni formar part de cap novatada.
A més, a Espanya fa dos anys que es va crear una associació anomenada “No más novatadas”, que està lluitant per reunir-se al Ministeri d’Educació amb els grups parlamentaris per a què s’elabori un decret que reguli tal qüestió. A França les novatades estan expressament contingudes al Codi Penal.
