Durant els darrers dies hem vist com ha sorgit la polèmica a les Illes Balears envers l’aplicació del sistema trilingüista (TIL) a on les postures i els interessos del govern autonòmic i de gran part del professorat s’han vist enfrontades.Deixant de banda les postures que defensa cada part involucrada en aquesta polèmica volem posar especial atenció al fet inicial que va desenvolupar tota aquesta situació.
El passat dia 6 de Setembre el Tribunal Superior de Justícia de Balears va suspendre de forma cautelar l’aplicació del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). Acte seguit el govern autonòmic després d’un Consell extraordinari va respondre amb l’aprovació d’un decret llei que garantia l’aplicació des de l’inici del curs del Tractament Integrat de Llengües (TIL). El Parlament Balear va aprovar ahir l’aplicació del TIL en la seva forma de decret llei per tal de poder aplicar-lo en aquest mateix curs.
Així doncs ja tenim la polèmica servida perquè el poder executiu ha utilitzat una figura legal que es trobava al seu abast per poder evitar l’aplicació de l’acte judicial que impedia la imposició del TIL. Aquesta actuació ens duu al tema central d’aquest article, s’està utilitzant de forma correcta la figura legal del Decret Llei? O estem observant una progressiva utilització desmesurada dels mateixos? Anem per parts.
La figura del decret llei està regulada a l’article 86 de la Constitució, el seu concepte, regulació i utilització es resumeixen de la manera següent:
Art 86:
1. En cas d’extraordinària i urgent necessitat, el Govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de Decrets-lleis i que no podran afectar a l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, alsdrets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el Títol I, al règim de les ComunitatsAutònomes ni al Dret electoral general.
2. Els Decrets-lleishauran de ser immediatament sotmesos a debat i votació de totalitat al Congrés dels Diputats, convocat a aquest efecte si no estigués reunit, en el termini delst renta dies següents a la seva promulgació. El Congrés haurà de pronunciar-se expressament dins d’aquest termini sobre la seva convalidació o derogació, per a això el Reglament establirà un procediment especial i sumari.
3.Durant el termini establert en l’apartat anterior, les Corts podran tramitar-los com a projectes de llei pel procediment d’urgència.
Així doncs darrera d’aquesta informació observem com la figura està reservada per situacions d’extraordinària i urgent necessitat que justifiquen aquestes mesures de caràcter “provisional”. El fet innegociable recau en que d’aquesta manera la tramitació que es fa d’aquesta figura jurídica al Parlament no obté cap tipus de control, ni de debat,ni deixa cap possibilitat d’esmena (ja que no es segueix el procediment habitual de les lleis, no cal passar per les comissions parlamentàries per procedir a la seva aprovació).
Aquest fet ens deixa en una situació en la qual quan un partit polític està representat per una majoria parlamentària, com és el cas del PP balear ara mateix, la tramitació parlamentària no gaudeix de cap tipus d’oposició i per tant es queda en una situació de superioritat absoluta per maniobrar sense consultar i debatre amb la resta de l’engranatge polític-social.
Probablement la falta de control envers aquesta figura jurídica neixi de la evident indeterminació i de la pròpia lliure interpretació a la que es veu sotmesa el concepte de “extrema i urgent necessitat”. Com sempre succeeix en aquest tipus de conceptes indeterminats la lliure interpretació dona barra lliure a que sota aquesta figura es duguin a terme determinades actuacions.
Tal i com ha indicat en diverses ocasions el Tribunal Constitucional el concepte d’urgent posseeix un doble significat, d’una banda fa referència a que la situació ha de ser inajornable, és a dir, la situació ha de tenir característiques que requereixin una ràpida adopció de mesures legislatives que produeixin efectes immediats. D’altra banda el Tribunal determina que ha d’existir una total coherència entre la urgència de la situació i la naturalesa de les mesures adoptades. El Tribunal deixa clar que la figura dels decrets lleis no es pot fer servir per tal de establir regulacions que tinguin pretensió d’estabilitati permanència indefinides. Tal i com s’estableix a la CE els decrets lleis han de tenir un caràcter temporal i provisional. STC 6/1983.
Un clar exemple d’aquest procediment i de la seva possible sobreutilització/desviament inicial del seu objectiu el trobem a l’actual govern de les Illes Balears el qual ha aprovat un total de 25 decrets lleis en un període de temps de 2 anys. Els decrets aprovats han abastat matèries tan diverses com economia, administració, sector turístic, urbanístic, sanitari… Realitzant una comparació numèrica l’anterior govern del Pacte va aprovar un total de 8 decrets lleis en 4 anys.En comparació amb altres Comunitats Autònomes resulta evident que Balears es troba al capdavant en quant a l’aplicació d’aquests decrets lleis, per exemple mentre que aquí s’ha seguit un ritme de quasi un decret llei mensual a Andalusia, Catalunya i Aragó el ritme és molt més baix, no arriba ni a la proporció de mig decret llei mensual. Només l’Estat central supera la proporció balear.
Aquestes dades ens duen a plantejar la següent pregunta…eren tots els decrets i totes les matèries que es veien afectades pels mateixos d’urgent i extrema necessitat? Es podien haver regulat mitjançant altres figures jurídiques? Estem davant d’un cas de soprepassament de les funcions?
Totes aquestes qüestions ens les planteja aquesta figura jurídica del decret llei que en aquests moments d’actualitat política ha creat debat envers la seva lleugera definició i especialment envers la seva aplicació massiva.
