L’any 2014, cal apujar o abaixar impostos?

Per Neus Teixidor.
Madrid.
 
Espanya és un Estat format per disset Comunitats Autònomes i dues ciutats autònomes, per tant, posseeix multitud d’administracions públiques. És evident que la citada estructura administrativa s’ha de finançar, o dit d’una altra manera, s’han d’obtenir ingressos per satisfer les necessitats públiques (despeses). En conseqüència, podem afirmar que existeix un poder de despesa (consistent bàsicament en l’aprovació i l’execució d’un pressupost) i un poder d’obtenir ingressos (generalment, mitjançant l’establiment dels tributs previstos en l’article 2.2 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributaria: impostos, taxes i contribucions especials). A Espanya existeixen quatre nivells de poder financer: la Unió Europea, l’Estat, les Comunitats Autònomes i les Corporacions Locals. En moltes ocasions, no existeix una clara separació entre els diferents nivells, fet que provoca conflictes.

A nivell Estatal, des del 20 de novembre de 2011, s’han materialitzat nombrosos augments d’impostos estatals. Destaca l’augment del tipus general de l’Impost sobre el Valor Afegit fins el 21% i del tipus reduït fins el 10%. També hi ha hagut cinc pujades de l’Impost sobre la Renta de les Persones Físiques, un significatiu augment de les taxes universitàries,  dos augments de l’Impost sobre Béns Immobles, diverses pujades d’Impostos Especials, alteracions en l’Impost sobre el Patrimoni i modificacions en l’Impost sobre Societats.

En relació amb les Comunitats Autònomes, exceptuant els règims forals del País Basc i Navarra, sorgeix la necessitat de conciliar la complexitat de l’autonomia financera per desenvolupar les seves competències, amb els principis de cooperació estatal i de solidaritat entre els espanyols (com es manifesta en l’article 156.1 de la Constitució Espanyola). Per tant, el poder financer de les Comunitats Autònomes es veu limitat per l’actuació estatal (article 133.1 de la Constitució Espanyola), ja que posseeix la competència exclusiva sobre la Hisenda General (com regula l’article 149.1.14 de la Constitució Espanyola), les competències d’harmonització (com preveu l’article 157.3 de la Constitució Espanyola) i la potestat d’establir les línees bàsiques del sistema financer local (recollida en l’article 31.3 de la Constitució Espanyola). No obstant, un altre límit rellevant és la Llei Orgànica 2/2012, de 27 de abril, de estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, que desenvolupa les previsions de l’article 135 de la Constitució Espanyola. Aquesta llei habilita al Govern de l’Estat per fixar els objectius de nivell de dèficit màxim de la Comunitat Autònoma. Per tant, suposa un límit a la capacitat d’endeutament de les Comunitats Autònomes, ja que l’Estat posseeix capacitats de control i sanció per incompliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i la potestat d’interposar recursos d’inconstitucionalitat contra les lleis de pressupostos de les Comunitats Autònomes que no respectin els límits imposats.

Per explicar el finançament autonòmic, hem de tenir en compte que el poder financer o d’obtenir ingressos es divideix en tres parts diferents: el poder normatiu que permet l’establiment i la regulació dels tributs, el poder de gestió encaminat a l’aplicació efectiva dels tributs i el dret a percebre la totalitat o part dels rendiments generats pel tribut. Per tant, les Comunitats Autònomes poden crear els seus propis impostos (recordem que sempre ho han de fer mitjançant una llei i han de respectar els principis de justícia tributària, territorialitat, unitat de mercat i prohibició de doble imposició), però també disposen d’impostos de titularitat estatal cedits total o parcialment (en la regulació, la gestió i/o la recaptació).

Font: 1.bp.blogspot.com

En el cas de les Comunitats Autònomes, destaca la intenció d’Extremadura d’abaixar els impostos. Aquesta mesura va ser presentada pel seu president Antonio Monago el passat mes de juny. En aquest cas, es va anunciar una abaixada de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per aquelles persones amb ingressos inferiors a 24.000 euros anuals. Aquesta mesura afectaria a 430.000 extremenys, el que suposa el 90% dels obligats tributaris de la citada Comunitat Autònoma. L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques és un impost estatal parcialment cedit (cada Comunitat Autònoma obté el 50% de la recaptació). A més a més, també inclouria altres mesures, com la reducció de l’Impost de Successions i Donacions i modificacions dels tipus de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, tots ells són impostos estatals totalment cedits a les Comunitats Autònomes. En relació a aquestes mesures, el Govern Espanyol ha declarat que són mesures perfectament lícites sempre que la citada Comunitat Autònoma compleixi les mesures de dèficit públic. El Govern Extremeny preveu aplicar aquestes abaixades d’impostos durant el darrer trimestre de l’any 2013.

Per altra banda, la situació de Catalunya és completament oposada, ja que el Govern d’aquesta Comunitat Autònoma preveu la necessitat de recuperar l’Impost de Successions i Donacions i instaurar nous impostos mediambientals amb la finalitat d’ingressar uns 1.700 milions d’euros addicionals i complir els objectius de dèficit. En aquest cas, no es planteja un augment de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, ja que aquest és el més alt de l’Estat.

Font: saladeinversion.es

Finalment, a nivell local, destaquen les declaracions de l’Alcaldessa de Madrid Ana Botella, en les que va fer pública la intenció del consistori d’abaixar els impostos. Aquesta és una mesura sorprenent, tenint en compte que el citat Ajuntament acaba de sol·licitar un nou rescat de 350 milions d’euros per fer front als impagaments. A més a més, es calcula que a 31 de desembre de 2013, el deute de l’Ajuntament de Madrid serà d’uns 7.074 milions d’euros, el que suposa 355 milions menys que fa un any. Malgrat aquestes dades, l’Ajuntament es planteja abaixar un 12% la taxa de recollida d’escombraries, això sí, amb una disminució del servei prestat. Per altra banda, ha promès una baixada del 10% de l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (a partir de 2015) i una baixada del 5% de l’Impost sobre Béns Immobles (a partir de 2016).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.