Messi o el primer imputat aclamat als jutjats

Per Anna Jiménez.
Barcelona. 

El passat divendres Leo Messi va haver de fer acte de presència al Jutjat número 3 de Gavà per declarar en relació a un presumpte frau fiscal que l’astre argentí hauria comès en els exercicis fiscals de l’IRPF dels anys 2007, 2008 y 2009, pel que s’estima que hauria defraudat 4 milions d’euros, per no haver tributat en les seves declaracions corresponents els importants ingressos derivats de la cessió a tercers dels drets d’explotació de la seva pròpia imatge. També es sospita que hi van haver irregularitats els anys 2005 i 2006 però aquests exercicis resten fora de tot anàlisi doncs es troben prescrits als ulls del dret penal, ja que el delicte fiscal prescriu passats 5 anys des de que hi ha dret de liquidació.

Messi a la porta del Jutjat
Messi a la porta del Jutjat

Tot va començar el 12 de juny de 2013 quan la fiscal Raquel Amado va interposar querella en el jutjat de guàrdia en funcions de Gavà contra el jugador del Barça així contra el seu pare com a responsable penal i civil .

Es sospita que el futbolista hauria ingressat menys a Hisenda establint un entramat d’empreses al 2005 que passava per paradisos fiscals, pràctica habitual en casos de defraudació tributària. En concret, es creu que el futbolista va simular la cessió dels seus drets d’imatge a societats purament instrumentals radicades a Belize i Uruguai i, a la vegada, va formalitzar contactes de llicència, agència o prestació de serveis entre aquestes societats i altres domiciliades a Regne Unit i Suïssa, també instrumentals. Gràcies a aquests moviments, hauria aconseguit ocultar a la Hisenda Pública Espanyola el conjunt d’ingressos pels quals ara és requerit.

De totes maneres, si finalment es considerés que sí hi ha delicte en la gestió de l’IRPF per part de Messi, quines en serien les conseqüències? En primer lloc val a dir que seria d’aplicació el Codi Penal doncs la legislació tributària ens remet a ell en casos on la quantia defraudada supera els 120.000 euros; i en segon lloc cal puntualitzar que en tot cas, s’hauria d’aplicar el Codi Penal anterior a la reforma del 2010 atès que els exercicis subjecte d’anàlisi  per Hisenda són anteriors a l’entrada en vigor de la modificació.

Així, seria d’aplicació l’article 305 CP en la modalitat agreujada que s’hi conté, degut a l’alta xifra presumptament defraudada, pel què es podria acabar sentenciant una pena de presó de 3 a 5 anys i multa de tant al sèxtuple de la quantia de la quota defraudada. Tanmateix, en aquests casos mediàtics com en el que ens trobem, s’acostuma a pactar una multa.

Cal afegir que el mateix article preveu al seu apartat quart la possibilitat de regularització de la situació fiscal que apareix com una mena d’excusa absolutòria en seu penal en cas de complir-se els següents requisits: que es presenti una autoliquidació completa i veraç de l’exercici i tribut defraudat, i que tal regularització s’efectuï abans de que l’Administració Tributària hagi notificat a l’obligat tributari la iniciació de les actuacions de comprovació tendents a la determinació dels deutes tributaris objecte de regularització.

L’advocat del futbolista i del seu pare ha remarcat que ambdós volen col·laborar activament amb la Justícia i abstenir-se de discutir amb l’Estat les possibles interpretacions fiscals de la normativa existent, pel què dóna a entendre que la defensa es basa en que es tracta tan sols d’un malentès o un error d’interpretació de les normes fiscals pel que fa a la familia Messi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.