L’ICAB no es fa enrere en la defensa de ciutadans i col·legiats

Redacció.
Barcelona.

 

Durant la cobertura de la campanya electoral a Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca, com els altres candidats a Degà, va concedir una entrevista a EL JURISTA. En aquesta entrevista, Rusca va subratllar un dels principals punts de la seva candidatura: La defensa dels interessos legítims dels ciutadans i dels col·legiats.

En aquest sentit, molt es va especular sobre si el que es va dir no eren més que paraules buides o eren fermes promeses a complir. Malauradament, pels retractors del nostre actual Degà, ja es poden veure exemples del compliment de la seva promesa de mantenir-se ferm en la defensa dels col·legiats i dels ciutadans.

El Col·legi presenta el seu malestar i preocupació al Ministre d’Economia per l’aprovació de l’avantprojecte de llei de col·legis i serveis professionals.

El degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca, ha traslladat al ministre d’Economia, Luis de Guindos, la preocupació i malestar de l’advocacia i de tot el sector col·legial català sobre diferents aspectes recollits en l’avantprojecte de llei de col·legis i serveis professionals, aprovat el passat 2 d’agost.

Rusca ha explicat que el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) ha presentat al·legacions a l’avantprojecte, dins el termini establert, incidint en la importància de la col·legiació obligatòria per a tots els advocats.

Un altre dels aspectes on Rusca ha mostrat el malestar de l’advocacia és en relació als aspectes relacionats amb el control deontològic de la professió. El degà dels advocats de Barcelona considera que “la deontologia professional és una garantia de qualitat i de professionalització; és un segell que marca la independència en la seva activitat”. En aquest sentit ha destacat que la tasca que realitzen els col·legis –acreditació professional, control deontològic i de bones pràctiques, atenció al consumidor i usuaris- és essencial i ha afegit: “no es pot entendre el dret de defensa si l’advocat no és independent”. Per això Rusca rebutja que aquest control sigui dut a terme per l’Administració pública, ja que requeriria d’un finançament i un equip humà de difícil cobertura en un moment de crisi econòmica com l’actual, o que el formi un òrgan col·legial sancionador constituït per col·legiats no exercents.

També ha exposat el neguit del Col·legi d’Advocats de Barcelona perquè l’avantprojecte doni més força a estructures burocratitzades que podran intervenir en els col·legis professionals, però que no tenen un reconeixement explícit en la Constitució espanyola, com sí el tenen els col·legis professionals (article 36 CE). Per aquest motiu, Rusca ha denunciat que en temps de crisi es vulgui apostar per aquestes estructures, que a més, generen un cost addicional i dupliquen serveis, que ja oferten amb èxit els col·legis professionals.

El ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, s’ha compromès a estudiar les al·legacions presentades pel Col·legi d’Advocats de Barcelona i ha obert la porta al diàleg amb els col·legis en un tema que els afecta directament.

El Col·legi d’Advocats de Barcelona actua de manera coordinada amb la Generalitat i la Diputació de Barcelona per evitar desnonaments

El diputat de Benestar Social, Salut Pública i Consum, Josep Oliva, ha presentat aquest matí, al Prat de Llobregat, el nou Servei d’intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH) que la Diputació ha posat en marxa en aquest municipi, al costat del segon tinent d’alcalde de l’Àrea d’Alcaldia, Serveis Centrals i Economia del Prat, Rafael Duarte, el secretari d’Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Carles Sala, i la diputada de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Mercè Claramunt.

El SIDH funciona al Prat de Llobregat des d’avui mateix. Aquest servei, que la Diputació està desplegant per totes les comarques de Barcelona, és fruit de la coordinació amb Ofideute, el servei de mediació hipotecària de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu del SIDH, que compta amb la col·laboració del Col·legi d’Advocats de Barcelona, és augmentar i estendre els punts d’atenció a les famílies que tenen problemes per fer front als deutes hipotecaris, així com establir una acció coordinada i un model i circuit únics de mediació en tot el territori de la demarcació de Barcelona.

Funcionament del SIDH

El SIDH és de cobertura municipal i s’hi accedeix a través de l’Oficina Local d’Habitatge de l’Ajuntament. Les persones afectades que s’adrecin als serveis socials del seu municipi o a les oficines de consum amb aquest tipus de problemàtica seran derivades a les oficines d’habitatge.

Les famílies que s’adrecen al SIDH, una vegada feta la comprovació de les condicions d’accés (ser propietaris d’un únic habitatge que s’utilitzi com a habitatge principal i no poder afrontar el pagament de la hipoteca), són entrevistades per la persona lletrada especialitzada, que fa una proposta de modificació de les condicions del deute. Aquesta proposta és tramesa a Ofideute, de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, de la Generalitat, que farà la mediació amb l’entitat financera corresponent.

30 punts SIDH

De moment el SIDH està en funcionament a Igualada, Berga, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Castelldefels i ara a el Prat de Llobregat, però, quan acabi el desplegament hi haurà 30 punts dins el territori de Barcelona, amb una distribució comarcal: Anoia (Igualada), Bages (Manresa), Baix Llobregat (Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Viladecans), Barcelonès (Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet), Berguedà (Berga), Garraf (Vilanova i la Geltrú), Maresme (Arenys de Mar, Mataró, Premià de Mar i Pineda de Mar), Osona (Vic), Vallès Occidental (Montcada i Reixac, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Terrassa) i Vallès Oriental (Granollers, Mollet del Vallès i Sant Celoni).

A l’Anoia, on el SIDH es va implantar el novembre de 2012, dóna cobertura a 32 municipis i s’hi han entrevistat 145 famílies; al Berguedà, implantat l’abril del 2013, el SIDH dóna cobertura a 31 municipis i s’hi han entrevistat 17 famílies; al Garraf, implantat també a l’abril, el servei dóna cobertura a 6 municipis i s’hi han entrevistat 92 famílies; i a l’Alt Penedès, implantat el juliol, el servei dóna cobertura a 27 municipis i s’hi han entrevistat 54 famílies.

Antecedents del SIDH

Davant de l’alt nombre d’execucions hipotecàries iniciades i de desnonaments, així com d’altres necessitats socials, la Diputació de Barcelona va crear l’any 2009 el Servei Supramunicipal d’Orientació Jurídica (SOJ) per a persones usuàries de serveis socials, que ofereix un suport jurídic especialitzat a casos relacionats amb habitatge i la família. El 33% de les consultes rebudes pel SOJ han estat de llars afectades per problemes de sobreendeutament.

Des del SOJ, a més d’assessorar, s’ha facilitat la tramitació de la justícia gratuïta. El gran volum d’aquest tipus de consultes va portar a pensar en l’oportunitat de crear un servei professional especialitzat en intermediació en deutes de l’habitatge. És el SIDH, el Servei d’intermediació en Deutes de l’Habitatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *