“El Constitucional es fa trampes al solitari“. Aquest era el titular que fa un any i mig apareixia al diari EL PAÍS després de rebutjar el TC els recursos de 24 presoners etarres que consideraven inconstitucional l’aplicació pel còmput dels seus anys de presó de la coneguda com doctrina Parot.
Tot començà a l’any 2005, quan l’alarma social que es va generar per la imminent sortida de presó de diverses persones acusades de nombrosos assassinats en nom d’ETA, així com d’altres integrants de la banda, va portar a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem, després de rebre un recurs d’Henri Parot – condemnat a 4799 anys de presó -, a considerar que els beneficis penitenciaris s’havien de descomptar de la totalitat de la condemna i no dels 30 anys màxims de compliment de la pena.
Aquesta nova doctrina donava un gir sencer a la interpretació que el Suprem havia vingut aplicant els últims 40 anys, allargava fins a 12 anys l’estança d’alguns etarres a presó i solucionava, des d’un punt de vist polític, el problema d’una justícia vista cada vegada amb pitjor ulls.
Però encara que aquesta nova aplicació de la llei va rebre el suport de la població i d’organitzacions de víctimes, alguns catedràtics de Dret Penal la van considerar inconstitucional, per incomplir continguts bàsic del principi de legalitat, de seguretat jurídica i del dret a la tutela judicial efectiva.
I amb aquests arguments, moltes de les persones afectades van recórrer a Estrasburg per considerar contrària al Conveni Europeu de Drets Humans l’aplicació d’aquesta doctrina. Concretament va ser el cas de l’etarra Inés del Río el primer en arribar a la cort europea de drets humans, i llur Sala Tercera va condemnar a Espanya per haver violat els articles 5 i 7 d’aquell Conveni.
Aquesta sentència va ser recorreguda davant la gran Sala, però fonts periodístiques informen que la sentència pot ser anunciada aquesta mateixa setmana i que suposarà la denegació del recurs d’Espanya i, per tant, la confirmació de la no conformitat amb el dret de la coneguda com Doctrina Parot, amb les subsegüents conseqüències d’alliberaments de reconeguts delinqüents.
