Modificació de la Llei Concursal: acord extrajudicial de pagaments i acord de refinançament.

Per Imma Domènech
Sabadell
 
 

Aquesta modificació de la Llei Concursal (LC) tracta fonamentalment dos temes: l’acord extrajudicial de pagament i els acords de refinançament. El primer d’ells té un tractament  especial amb la creació de Títol X i els seus articles 231 al 242, sense oblidar que comporta la modificació parcial també dels articles 3 de legitimació, 5bis de comunicació de negociacions, 15 d’acumulació de sol·licituds, 71 d’accions de reintegració, 178 d’efectes de conclusió del concurs i 198 del Registre públic concursal.

La regulació d’un sistema extrajudicial de pagaments pretén descongestionar  d’alguna manera la saturació que pateixen els jutjats del mercantil i a la vegada  dóna joc a la figura del mitjancer concursal, que en funció de la seva preparació jurídica, econòmica, psicològica i com no, habilitat negociadora, podrà obtenir resultats molt satisfactoris per solucionar els casos d’insolvència empresarial menys greus.  De tota manera aquesta no és una figura pensada per les situacions en que el deutor és insostenible, sinó en circumstàncies puntuals del mercat, en empreses viables o amb un  actiu suficient i que es produeix en una situació en què no es pot atendre puntualment el compliment de les obligacions del dia a dia. És per tant una mesura que implanta un mitjà àgil i còmode, per solucionar  situacions d’insolvència, tant en persones jurídiques com físiques i desplaça el procediment dels jutjats del mercantil als registres mercantils i notaries. En aquests casos, abans d’anar  al concurs de creditors al ús, es pot intentar l’acord extrajudicial, de manera molt més simple, menys costosa; i a més sent aplicable també a persones físiques, no només empresaris en sentit estricte, sinó també professionals, autònoms i a persones jurídiques que compleixin determinats requisits.

L’acord extrajudicial de pagament, estarà regulat per l’article 238 LC i per la seva acceptació serà necessari que el votin a favor els creditors que siguin titulars com a mínim d’un 60% del passiu, però si es tracta de cessió de béns del deutor en pagament de deutes, aquest percentatge serà del 75%. Acceptat el pla, l’acord s’elevarà a escriptura publica, així tancarà l’expedient iniciat pel notari. En el cas dels oberts pel Registrador del Mercantil es presentarà al mateix registre còpia de l’escriptura, perquè aquest tanqui l’expedient i posteriorment es faci la comunicació al jutjat perquè tanqui el procediment, amb la seva publicació al BOE i al Registre Públic Concursal. Si el pla no és acceptat i el deutor continua insolvent, el mitjancer concursal sol·licitarà immediatament del jutge competent la declaració de concurs, que aquest acordarà de forma immediata. Els efectes sobre els creditors, tal com preveu l’article 240, seran que cap d’ells podrà iniciar o continuar execucions contra el deutor pels deutes anteriors  i aquest podrà sol·licitar la cancel·lació dels corresponents embargaments i  els crèdits quedaran ajornats conforme allò pactat i per la cessió de béns als creditors, els crèdits d’aquest es consideraran extingits.

Tractament diferenciat tindran els crèdits de dret públic, ja que el previst en aquesta llei no serà d’aplicació, quan li sigui aplicable allò disposat per  la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària o en el Reial Decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s’aprovà el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social i per tant en aquests casos, haurà de sol·licitar a l’Administració Pública competent l’ajornament o fraccionament de pagament; en el cas de deute amb la hisenda pública, regirà la Llei General Tributària.

La segona qüestió important són els acords de refinançament,  que són tractats pel nou article 71 bis de la LC, relatiu al nomenament de l’expert independent que serà l’encarregat de verificar aquests acords i que s’ajustarà als següents paràmetres: el seu nomenament serà competència del Registrador Mercantil que pertoqui segons el domicili del deutor. Si es tracta d’un acord de grup, l’informe serà únic i serà designat pel Registrador del domicili de la societat i sinó en el domicili de qualsevol de les societats del grup. La sol·licitud del nomenament es farà a instància del deutor, abans i tot de la redacció del pla definitiu i es podrà efectuar per via telemàtica; s’haurà de precisar les relacions de grup existents, així com un detall de l’estat de les negociacions pendents o finalitzades, que permetin formar-se una idea del grup de creditors, l’adhesió dels quals es contempla, si encara no existeix l’acord o aquest es trobi en període de negociació, s’acompanyarà com a mínim un pacte preliminar.

En el  nomenament de l’expert, seran motius d’incompatibilitat els establerts pels auditors de comptes, i especialment no podrà ser nomenat expert independent l’auditor que ho sigui del deutor o de qualsevol de les societats del grup afectades, ni tampoc el professional que hagi elaborat el pla de viabilitat. Per contra no serà impediment el nomenament de l’expert en qualsevol altre refinançament que es plantegi amb posterioritat o un anterior acordat pel mateix deutor i grup encara que els creditors signants siguin diferents.

Font: accionesdebolsa.com
Font: accionesdebolsa.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.